brusqui, el desertor ocasional
12 de juny de 2020
0 comentaris
Qui ho havia de dir que entre els clars obscurs de la paret i la càlida tonalitat de la fusta de pi de la lleixa que t’aguanta, la negror del teu cos i la blavor dels ulls, en un tres i no res, desapareixerien després de ser fotografiat tot cercant l’amagatall que t’allunyi dels hostes