Amigues i amics: seguueixo aquesta setmana els meus comentaris inspirats, per dir-ho d’alguna manera, en l’afer Xipre. I els començó amb la satisfacció, també per dir-ho d’alguna manera, que la darrera reunió de l’Ecofin, ga arribat a la mateixa conclusió que jo: el conjunt dels qui controlen la cosa econòmica de l’UE, estan desconcertats. Totes
Amics i amigues: seguint amb la qüestió no tant de Xipre, sinó que del conjunt d’esdeveniments que ja estaven damunt la taula, per més que no se’ls volia veure, cap a l’any 2007, cal arribar a fer, fer-nos, algunes preguntes, diria què crucials, sobre el que està passant. Al final de la carta les hi
Amigues i amics: quines són les raons del cas Xipre? Que és, o era, un paradís fiscal dins l’UE? No, no cola, ja que a l’UE i rodals en tenim uns quants. No serà una mostra més de la crisi sistèmica del mode econòmic que en diem capitalisme? Amigues i amics: els qui em
Amics i amiges, seguint amb el que ja estava dient a l’anterior carta, de vegades ens poden sobtar moltes de les actituds, quasi que desafiants, dels protagonistes de corrupcions més aviat potineres. És que no se n’adonen, podem pensar. Doncs no, han arribat a teoritzar, i estar convençuts, de què ells, i elles, es regeixen
Amigues i amics: ara la paraula de mode, la que tothom repeteix, és corrupció. Uns diuen que la polítca és plena de corruptes. Altres recorden que no hi ha corruptes sense corruptors. Però, si parlem clar i català, cal anar una mica més lluny. Uns i altres són possibles perquè també hi ha moltes complicitats.
Amics i amigues: formen el polítics una classe pròpia, diferenciada de les altres? Amb interessos propis, que ben poc tenen a veure amb els del conjunt dels ciutadans? Va ser l’acceptació de l’ILP un èxit popular, o una nova mostra del menyspreu del Parlament envers els ciutadans? Quines preguntes, oi? Amics i amigues en
Amigues i amics: el gran cinema expressionista alemany dels anys 20 del segle passat, va ser en gran part una expressió de les inseguretats i pors d’una societat abocada al no-res. Pors i inseguretats que van trobar una gent disposada a superar-les. A costa de la llibertat. Us heu adonat, ara, de quina quantitat de
Amics i amigues, és evident que la Declaració de sobiranisme aixeca butllofes, i un jurista amb pedigrí democràtic com Jiménez Villarejo ha fet un llarguíssim article contra aquesta declaració, que coincideix, massa com per ser conjuntural, amb els arguments de la dreta espanyola més reaccionària. Amics amigues: us recomanava a la carta anterior que
Amigues i amics: els feliços europeus vivim sota un model democràtic-parlamentari força ben estructurat, i podem votar periòdicament si volem que goberni en Pere Pau o en Pau Pere, ben cert. Però qui ens governa de debò? Qui decideix i a qui beneficien les lleis que s’aproven als parlaments? Qui ha donat el placet perquè
Amigues i amics: el govern governa cada cop més a través de Reials Decrets Llei, o sigui lleis dictades per l’Executiu, sense passar pel Legislatiu. Un mode de govern que se situa, ens situa, més en allò que va definir Marx com dictadura del capital, que no pas en una societat democràtica. Amigues i
Amigues i amics: el govern governa cada cop més a través de Reials Decrets Llei, o sigui lleis dictades per l’Executiu, sense passar pel Legislatiu. Un mode de govern que se situa, ens situa, més en allò que va definir Marx com dictadura del capital, que no pas en una societat democràtica. Amigues i
Amics i amigues: Ja tenim govern, sí. Un govern quasi que tripartit. Amb un president, Mas, que no és capaç de cercar complicitats –que no hem de confondre amb aliats–, tot just entre les víctimes de la crisi, presentant una alternativa econòmica catalana davant el govern espanyol. 7 de gener de
Amigues i amics: acabo avui amb la recuperació de qüestions que se m’han anat quedant en l’espai dels bons propòsits. Per una banda fent una menció d’aquells que es declaren amics de Catalunya, des d’una posició que va cridar allò de: Déu meu, guardan dels meus amics, que dels meus enemics ja em guardo jo.
Amics i amigues, després d’un seguit de cartes molt llargues, i temo que massa espesses, parlarem avui de dos temes més curts. Del senyor de bat de beisbol, i de les altres víctimes, aquelles de les que ningú no en parla, de Díaz Ferran. Amics i amigues: reconec que aquestes darreres setmanes he fet unes
Amigues i amics: podria semblar que això de les eleccions, el resultat de les eleccions, ja està fet i beneït. Cada candidatura ha obtingut els diputats que els electors han decidit. Però al fer-les, encara! sota el model de la llei electoral espanyola, basat en la província dissenyada per Javier de Burgos fa quasi que