7 JOSEP FELIP VERGEZ Quan al baixar de la serraA la santa llar torneuOn lo ser que més aimenDe tots los sers de la terraEspera el fill allunyatDel caliu del matern cor,Dueu-li el pobre recordDe lo nostre Montserrat;I digueu-li que en sa pensa,Quan pregui a Déu al llevarTingui al jove català Que tan aima la
4 CLIMENT ESCARDÓ (1859) Història dels Canals Farà set o buit Nadals Que ningú pensava en res Quan ve a Tortosa un francès I diu molt sèrio Canals! Al principi no ho creiem I del francès mo?n burlàvem I uns als altres nos miràvem I en dissimulo mo?n riem. Comencen a tirar plans I
3 Àngel Lluís i Rubió (1861) Lo Guay Tortosí Antiga Tortosa De fortes muralles De camps de verdura, Tot l?any esmaltats; De xiques molt guapes, D?esvelta cintura, I d?homes molt savis, Valents i esforçats. D?un Ebre en què et banyes Com nimfa preciosa, Mirant-te en ses aigües Que no et falten mai; Tens una altra
2 FRANCESC MULET (Sant Mateu del Maestrat, 1624 ? València, 1675) TRACTAT DEL PET D?açò de tirar-se pets I rotar per lo traser, Un tratader ne vullc fer Per a igonarants i discrets. Assentats uns notaders, Podré, en major claritat, Indagar en puritat Del pet l?essència i substància, Perquè no hi haja ignorància
ANTOLOGIA DE POESIA EBRENCA I DEL MAESTRAT EN CATALÀ 1 FRANCESC VICENÇ GARCIA ?Rector de Vallfogona? Al crític lector Ara baixes la vista envers la immunda Gruta de l?univers, alberg de pena Hora ja més si ha vingut la llum serena, Amb les tenebres de la nit profunda. Ara en lo cel, que de claror
Si al setembre molts blocaires vàrem seguir la campanya: jo també vull un estat propi per als Països Catalans (alguns deien per a Catalunya), crec que ara cal un de similar que digui: Jo no vull un president espanyol per a la Generalitat. S’entén de qui estic parlant. Els partits polítics pactaran depenent dels seus
ELS ESCRIPTORS EBRENCS I ALGUERESOS AL 1er CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA El setmanari catalanista tortosí La Veu de la comarca (1903-1909), que dirigia l?arquitecte nacionalista Joan Abril i Guanyavents, va dedicar una gran quantitat d?articles a partir del maig de 1905 a dos esdeveniments que havien de revolucionar definitivament el conreu literari de
ELS ESCRIPTORS EBRENCS I ALGUERESOS A LA PREMSA DE L?EXILI Durant els darrers dies, hem anat analitzant tot un seguit de coincidències entre els escriptors ebrencs i els algueresos quant a l?ús lingüístic. Se?ns presenta de nou la inevitable dicotomia entre els anhels de dignificació dialectal i la necessitat de potenciar un estàndard literari. Hem de
LA VEU DELS ESCRIPTORS EBRENCS A tots els escriptors, poetes o assagistes de les Terres de l?Ebre els ha costat històricament moltíssim poder-se fer un nom a la resta dels Països Catalans. Són molt escassos els literats ebrencs als quals se?ls ha reconegut suficientment que han tingut un paper destacat en les lletres catalanes. Aquest,
POESIES AMB ORTOGRAFIA CAÒTICA Durant els darrers dies hem anat comparant els usos lingüístics i els ideals dels escriptors ebrencs i els algueresos de principis del segle XX. Tant a les Terres de l?Ebre com a l?Alguer s?alcen veus que demanen el respecte a la ?puresa? de la llengua parlada al carrer, que entren en
QÜESTIÓ DE MODELS LINGÜÍSTICS La llengua catalana és parlada en quatre estats diferents i, a la vegada, en cinc comunitats autònomes de l?estat espanyol. Malauradament aquesta divisió administrativa serveix per posar tota mena de traves a la unificació ortogràfica del català, just el que gaudeix qualsevol llengua amb un estat que la recolzi. Arreu surten
LLIBRES EBRENCS A LA BIBLIOTECA DE L?ALGUER La Biblioteca Comunal de l?Alguer, el país català de Sardenya, que dirigeix Guido Sari (professor de català i estudiós de la literatura algueresa) disposa dels extraordinaris fons literaris donats per dos mítics literats locals, Pasqual Scanu i Mn. Francesc Manunta. A més, durant les tres darreres dècades del
LA RELACIÓ DE PASQUAL SCANU AMB TORTOSA Estem en un any de centenaris d?històrics esdeveniments, institucions i col·lectius de la catalanitat: el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l?Institut d?Estudis Catalans, l?Orfeó Català de Mèxic i el grup catalanista alguerès de ?La Palmavera?. Aquest darrer grup poètic va suposar la primera aposta seriosa envers
En motiu de la celebració de la Diada em ve un únic pensament al cap: Independència. Lamento l’aprovació d’aquest estatut de la Moncloa, i rebutjo el nom d’estatut de Miravet (poble ebrenc que va veure com el PSOE es menjava una il·lusió col·lectiva. Només desitjo que durant els propers mesos s’aturin els odis i animadversions
NOTÍCIES DE WWW.LLIBRESEBRENCS.ORG L’escriptor i crític Emigdi Subirats realitzarà una conferència sobre L’Orfeó català de Mèxic notícies En el marc de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el proper 11 de setembre es pronunciarà la conferència "L’Orfeó Català de Mèxic: casa dels exiliats ebrencs", a les 11.00 h. a la seu de l’Entitat