LA CONNEXIÓ ANTONI CIUFFO-REUS El centenari de l?estructuració del grup literari de ?La Palmavera? situa en plena actualitat les relacions culturals entre la ciutat de Reus i l?Alguer. Eduard Toda, cònsol de l?estat espanyol a Càller a partir de 1884, il·lustre fill de la ciutat, va ser indubtablement el gran descobridor de l?Alguer per a
TRES LLIBRES SOBRE ?LA PALMAVERA? Durant les dues darreres dècades s?han publicat alguns estudis molt interessants sobre el col·lectiu de literats algueresos que formaven el grup de ?La Palmavera?, que justament enguany fa cent anys de la seva constitució. És una llàstima que aquest centenari hagi passat desapercebut, ja que va tenir una gran importància
DOS CATALANS IL·LUSTRES: EDUARD TODA I JOAN CID I MULET El reusenc Eduard Toda ha passat a la història com al gran descobridor de la ciutat de l?Alguer per a la cultura catalana. En qualitat de Cònsol de l?estat espanyol a Sardenya (concretament a la ciutat de Càller), i aconsellat per l?escriptor mallorquí Marià
LA PALMAVERA El setmanari catalanista "La Veu de Tortosa"[1] va publicar el 13 de juliol de 1902 un didàctic article titulat "Sardenya", que venia signat per en Joan Pais, el qual d’una manera molt entenedora pretenia retratar la situació lingüística, cultural i social de la ciutat sardocatalana de l’Alguer. No es tracta d’un article qualsevol,
ELS NOUS VALORS Malgrat ser un poble petit, hem pogut comprovar en els apartats anteriors que a partir dels anys 1980 hi ha hagut una notable activitat literària i informativa a Campredó, la qual ha rebut un important impuls en els darrers anys amb l?aparició de dos nous valors literaris que han aconseguit guanyar premis
Quatre novel·les campredonenques Quant al camp literari, creiem remarcable que una població petita com la nostra hagi estat font d?inspiració per a la redacció de diverses històries que han propiciat l?aparició de quatre novel·les amb ambients i protagonistes campredonencs. En Xavier Guillamon, resident a Palamós, és l?autor de la novel·la històrica ?El rus de cap
Racó poètic L?Associació cultural Soldevila organitzà dues edicions dels ?Jocs Florals? de poesia i prosa, que comptaren amb una notable participació. El 1991 el poema guanyador era obra de la M. Àngels Aguilar, i la redacció de la M. Pilar Carles. L?any següent la Rosa Alba Carles, i la Carme Maria Prades guanyaren el certamen
La Ràdio En un altre àmbit informatiu, la Pilar Rodríguez ha estat en les darreres dues dècades la representant local a diverses emissores de ràdio i al ?Canal 21? de televisió, com a locutora de programes de varietats i magazines socials. Un altre històric dels mitjans de comunicació, en Manel Ramon (fill del conegut metge
LLETRES DE CAMPREDÓ Els mitjans de comunicació L?any 1845 es va fundar el primer periòdic tortosí, ?El Ebro? (setmanari de literatura, història, teatre, comerç i indústria). La premsa de la veïna ciutat va experimentar un notable desenvolupament durant la segona part del segle XIX i les quatre primeres dècades del XX. La majoria dels diaris
Galeria de Poetes La vida literària tortosina va gaudir d?un període especialment daurat durant les primeres dècades del segle XX, gràcies al talent i a la devoció per les lletres que varen demostrar tenir una llarga llista de literats i d?historiadors, i al fet que varen disposar d?una plataforma ideal per a la correcta difusió
DOS ARTICLES DE 1967 SOBRE L?OBRA DE BLADÉ DESUMVILA Artur Bladé i Desumvila va ser un dels escriptors catalans més participatius en la premsa mexicana de l?exili (Pont blau, La nostra revista, La nova revista, etc.), fins i tot després de tornar a Catalunya a principis de 1960, ja que va continuar col·laborant amb
UN BREU RENAIXEMENT AL MATARRANYA La separació administrativa que divideix els ciutadans del vast territori que havia ocupat històricament la Diòcesi de Tortosa[1] fins el 1957 – i els atribueix el gentilici de catalans, valencians o aragonesos, sempre depenent de la banda de la ratlla on se situï el seu poble respectiu – no ha
Els Poetes de l?Eucaristia: Mn. Rafel Escuder, Mn. Joan Baptista Ferré, Mn. Joan Abarcat. L?exemplar mestratge de J.B. Manyà i de T. Bellpuig va crear una brillant escola, i va donar uns grans fruits tant en el camp catalanista com en el literari; alhora que la seva doctrina humanista i la seva aposta per
Mn. TOMÀS BELLPUIG El poeta i religiós Tomàs Bellpuig va veure la primera llum a Barcelona el 1876. Va quedar orfe de pares quan era molt jove i, consegüentment, va haver de traslladar-se a Tortosa a la residència del seu oncle. Vora l?Ebre va viure immers en un ambient familiar d?obediència religiosa, que li
L?ESTUDI DEL LLIBRE DELS COSTUMS DE TORTOSA Durant la segona meitat del segle XIX, va haver-hi un bon nombre d?erudits d?arreu dels antics territoris de la Corona d?Aragó que varen dedicar el seu temps a l?estudi del ?oeConstitudinae Dertosae? (Llibre dels Costums de Tortosa), el primer codi de lleis medieval escrit en llengua catalana,