Emigdi Subirats i Sebastià

ELS ESCRIPTORS EBRENCS I ALGUERESOS AL 1er CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA
CATALANA

El setmanari catalanista tortosí La Veu de la comarca (1903-1909), que
dirigia l?arquitecte nacionalista Joan Abril i Guanyavents,
va dedicar una gran quantitat d?articles a partir del maig de 1905 a dos
esdeveniments que havien de revolucionar definitivament el conreu literari de
la llengua catalana arreu dels Països Catalans: la redacció del Diccionari català-valencià-balear i la celebració a Barcelona
del 1er Congrés Internacional de la llengua catalana. A partir de la famosa Carta de convit de l?eminent lingüista
mallorquí Mn. Antoni M. Alcover, els literats tortosins que usaven el català  varen agafar embranzida i varen fer un
lloable treball de recerca lingüística al seu costat. Gràcies a aquesta
fructífera relació varen aparèixer Vocabulari
del Maestrat de Mn. Joaquim Garcia Girona (fill de Benassal i autor de Seidia,
la gran epopeia del poble valencià) i Vocabulari
català de Tortosa (1915) de Francesc Mestre i Noé, els dos veritables patricis de la Renaixença a les comarques
centrals dels Països Catalans.

En la didàctica secció
Bon dia cultura catalana, que publicava habitualment el polifacètic intel·lectual ebrenc  Manel Pérez
i Bonfill al setmanari Ebre Informes, a l?abril de 1978 va incloure un article titulat Mirant enrera sense ira, un flash del Primer
Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l?any sis. El nostre
professor de sempre feia esment del llibre de
mil pàgines, a cura d?Emili Vallès,
que es publicà sobre el Congrés amb un català caòtic i espontani en l?ortogràfic i variat en les modulacions de les distintes geografies. De
les Terres de l?Ebre i el
Maestrat hi prengueren part Antoni Castro (la Ràpita), Joan Abril, Domènec Pinyana
i Francesc Mestre (Tortosa) i Joaquim Garcia
Girona (Benassal). La llista  de congressistes
ultrapassà el nombre de tres mil.

El Congrés també va suposar un ara i un després
per a la recuperació de la nostra parla a altres territoris com l?Alguer. A
redós de la seva organització es fundà el grup de La Palmavera, l?aventura
catalanista més important de la ciutat que endegaren mítics literats com Carmen Dore,
Joan Giorgio Vitelli o Joan Pais. La presentació
de la primera gramàtica del dialecte alguerès per part de Joan Palomba i de
l?estudi Influències de l?italià i diferents dialectes sards
en l?alguerès d?Antoni Ciuffo (Ramon Clavellet) van tenir un grandiós protagonisme. Era, doncs, el definitiu  descobriment del país català de Sardenya des
de la tribuna principal de la catalanitat.

Resulta ben curiós que quan varen tornar a casa
tant els literats ebrencs com els
algueresos hagueren de sofrir crítiques contundents provinents dels sectors anticatalans. Als algueresos se?ls acusà de
manca d?italianitat
i de tenir un nul respecte per la pàtria italiana. El grup de la Palmavera
es dissolgué poc després, a causa de certs problemes personals i del fet que no
podien afrontar la catalanització de la ciutat amb dignitat. Haurem d?esperar
fins als anys 1960 per a tenir novament un grup d?escriptors d?alt nivell que es
relacionaren de primera mà amb la intel·lectualitat dels Països Catalans:
Pasqual Scanu, Rafel Sardi, Rafel Catardi,
Antoni Ballero di Candia, Àngel Cao, etc. 

A les Terres de l?Ebre,
el qui havia estat totpoderós alcalde de Tortosa i Diputat a Corts, Teodor González, va renegar públicament de tot
catalanisme, va trencar relacions amb Mestre i Noé,
 i féu bandera de la seva espanyolitat més recalcitrant. Com a curiositat,
farem esment de la frase que lluïa amb més orgull: era fill de Tortosa i havia
après la doctrina en castellà. 

Hem de lamentar l?oblit que han sofert enguany per
part de les institucions el centenari de La
Palmavera,  l?esmentat congrés i l?edició de La nacionalitat catalana d?Enric Prat de la Riva. Als quals hauríem d?afegir a nivell comarcal, el centenari
la publicació en fascicles de Los col·loquis de la insigne ciutat de
Tortosa del cavaller medieval Cristòfol Despuig
(que els escrigué el 1562), l?obra renaixentista més important de la llengua catalana,
que fa unes crítiques contundents a la castellanització de Catalunya i de la
nostra parla.

El govern de la Generalitat, en nom de l?universalisme, omplirà la Fira del llibre de Frankfurt d?autors en
llengua espanyola. L?any passat dedicà molts esforços econòmics a la
promoció dels actes del 4 centenari del Quixot. Malauradament, el seu
universalisme passa per la reducció a la mínima essència de la llengua
catalana.

Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!