Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

25 de setembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Els escriptors ebrencs i algueresos a la premsa de l’exili

ELS ESCRIPTORS EBRENCS I ALGUERESOS
 A LA PREMSA DE L?EXILI

Durant els darrers dies, hem anat analitzant tot un
seguit de coincidències entre els escriptors ebrencs
i els algueresos quant a l?ús lingüístic. Se?ns presenta de nou la inevitable dicotomia
entre els anhels de  dignificació
dialectal i la necessitat de potenciar un estàndard literari. Hem de destacar que
alguns escriptors de les Terres de l?Ebre
i de l?Alguer han mostrat històricament senyals d?avalar un dogmatisme localista, en manifestar-se obertament partidaris de l?ortografia caòtica
pròpia de qui segueix la dinàmica de ?l escric
com parlo
?.  

Aquest cop ens centrarem en  la relació que varen tenir gent de lletres d?aquests
dos territoris amb l?Orfeó Català de Mèxic i amb les revistes culturals que es publicaven
al seu redós durant els anys 1960 i 1970.  Hem criticat repetitivament que la divisió administrativa i política de la nació
catalana potencia el desconeixement territorial i posa fronteres a la difusió
cultural. A tots els territoris perifèrics els és molt difícil accedir al
centre de la cultura vernacla, que gira al voltant de la capital indiscutible de
la nació catalana: Barcelona. En canvi, paradoxalment, a Mèxic les publicacions
més emblemàtiques donaven cabuda regularment a  informacions ben significatives de fets
culturals d?arreu de tot el país.

L?Orfeó Català de Mèxic va tenir durant més de tres
dècades el polifacètic literat tortosí
Joan Cid i Mulet entre els seus dirigents i entre els màxims impulsors
d?algunes seccions com el FC Barcelona (va ser qui va propiciar el canvi de nom
de l?equip de futbol de l?entitat) i l?Agrupació Catalana d?Art Dramàtic. A la vegada,
va ser secretari de l?Institut Català de Cultura i del Patronat de Cultura dels
Països Catalans, associacions impulsades pel mateix Orfeó. També va ser
col·laborador de revistes com El Poble
Català, La nostra revista, Vida
Catalana
, etc. L?altre històric literat ebrenc
de l?exili, Artur Bladé i Desumvila, va ser un dels personatges claus
de la cultura catalana a Mèxic, amb els seus escrits memorialístics publicats a Xaloc
Pont Blau i La nova Revista
. Xaloc
va publicar nombroses ressenyes  sobre
l?obra de Bladé, que la converteix en la
revista  que més ha col·laborat en difondre
el nom i l?obra d?un dels grans memorialistes 
de la literatura catalana, que l?any que ve celebra el centenari del seu
naixement.

També Xaloc
i la revista Orfeó Català va publicar
durant aquests anys una llarga quantitat d?articles sobre l?Alguer i els seus
literats. Es feu ressò del treball de recerca literària del mític Pasqual Scanu, i publicava algunes de les seves
obres premiades als diversos Jocs Florals de l?exili. També inclogué poesies
d?autors com Catardi, Sari, o Bal·lero
di Càndia. El poeta Àngel Cao envià des de Sàsser al setembre de 1962
una emotiva carta mitjançant la qual enlairava la llengua catalana:

Rebo i
llegeixo amb molt de gust la vostra interessant revista, que em porta que em
porta la veu calenta i fascinadora dels bons catalans d?una terra llunyana,
germans en tota manera i veïns en la llengua i l?esperit. Puix ? òbviament ?
sento sempre el fort desig o, millor, la necessitat de dialogar amb els germans
en el Verb i cada bocí de paper de parla catalana té per a mi molta
importància. Raó, doncs, perquè m?agrada de regraciar-vos
de tot cor. M?agradaria, alhora, de regraciar
qui usa ha fornit el meu nom i la meva adreça, i així  ho faré si, gentilment, em feu conèixer aquell
gentil senyor.Amb motiu d?aquesta bona ocasió vull que us arribi l?amistat de la
bona gent catalana de l?Alguer i tota l?estima i admiració de qui escriu, que,
en homenatge al Verb i a la bandera barrada que ens agermana, posa la seva casa
i el seu cor a la vostra disposició. 

Dóna goig consultar els escrits d?escriptors com Bladé, Cid i Mulet o Cao,
en revistes culturals d?alt nivell. Ens
preguntem, però, per què es tan
difícil en els nostres dies per als literats de comarques accedir als mitjans
de comunicació barcelonins.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!