RAFEL JULIÀ SÀLVIA Poemes publicats al diari Ara de Tortosa a l’octubre de 1935 Amb quina nova tremolor No han repicat avui les campanes!Què era aquell inconegut dolorQue traspuava de la lleu cançóEntonada per les veus germanes? Tot el matí, dintre la boira humida,Feia sentor de terres i de fullesMullades per les gotes. Deixondida,Després
LLUÍS CLIMENT A LES MUNTANYES DE CARO NEVADES Jo us estimo, muntanyes, quan les herbes ufanesEngalanes l?escletxa de les roques llunyanesI pastura serveixen al ramat famolenc;Jo us estimo quan soles eleveu vostres testes,Car també, com vosaltres les autúmniques vestes,Les humanes desfer-me pretenc.Jo us estimo quan dansa per l?afrau i la cimaLa formiga invisible de l?amor
MANUEL VILÀ I OLESA ROMEU D?AMOR Romeu d?amor, de platges llevantinesHe vingut al torneig del bell parlar;Al venir-hi, ma pobra fantasiaSomniava un triomf, i en mon somniarJo veia, somrient i amorosidaUna dama gentil de dolç mirar,Que jo feia la reina d?un reialmeTot amor… tot dolcesa … I al trobarQue la sort m?ha donat tota la
JOAN POVILL I ADSERÀ POEMET DE BOSC MATINAL S?esberla el cel i una claror serenaOmple l?espai de filigranes d?or,Mentre els pins de la gegant carenaPloren ses fulles a la nit que mor.L?última boira tota s?esgramenaAmb un estel mig amagat al corI al lluny, allà d?on la claror es destrenaHi esclata el sol com una immensa
A L?EBRE INTRODUCCIÓ Sembla que el sol abans d?horaA la posta se n?ha anatPer les ombres acaçat, I la nit és la senyoraDel món talment com si foraTrastocat lo ritme excelsQue regula dels estelsLes girivoltes que un diaDéu en sa saviduriaDonà eternament als cels. LA TEMPESTA De serra a serra els núvols com a cavalls
A L?EBRE INTRODUCCIÓ Sembla que el sol abans d?horaA la posta se n?ha anatPer les ombres acaçat, I la nit és la senyoraDel món talment com si foraTrastocat lo ritme excelsQue regula dels estelsLes girivoltes que un diaDéu en sa saviduriaDonà eternament als cels. LA TEMPESTA De serra a serra els núvols com a cavalls
ANTOLOGIA DE POESIA EBRENCA I DEL MAESTRAT EN CATALÀ JOAN BAPTISTA FERRERES I DELSOLS La mare de Déu del Palau Lo Rosari de la Cinta !La novena del Palau!Diràs que fa quatre diesI ja fa més de trenta anys,Que a mitan més de setembreCap allà entre dos foscamsMa mare mos hi portavaA mi i a mon
JOAN CACHOT I LLUÍS QUI EN DÓNA MÉS ? Veniu jo en sóc la pubillaMés rica del Vall d?Aran,La que té vestits i joies,Hisendes, or i remats.Jo en sóc la que diuen bellaLos fadrinets del voltant,Jo en sóc la que tots ne creuenPlena de felicitat. Veieu aquesta masia,Veieu aquest gran casal,Com pot ser que amb sa
9 FRANCESC MESTRE I NOÉ ALS HEROIS FILLS DE TORTOSA Si bé roden los segles la història no us oblida,Los vostres fets heroics seran sempre immortals,Donàreu per la pàtria lo cor, l?alè, la vida,Vosaltres sou los únics que heu tancat la feridaQue obriren a Tortosa perduts fills deslleials.Darrera la cobdícia, buscant honres estranyes,Deixaren les de
9 Josep Vergés i Zaragoza A CATALUNYA No vinc avui, oh Pàtria, tes glòries a retraure,No vull lo vel descórrer que ens tapa el teu passat,Dels llibres de ta història no vinc la pols a traureMirant lo que has estat.No vull remembrar herois, no vull cantar cap gestaNo vull que al cor li dongui bonança
A Santa Teresa Vull cantar-te, Santa mevaAmb la llengua catalana,Perquè les coses que es diuenAmb la llengua de la pàtria,Són més tendres i més dolcesI surten de dins de l?ànima,Que de la pàtria la llengua,És la llengua que el cor parla. Vull cantar-te, vull cantar-teAmb la llengua de ma pàtria,Perquè vegis que els que et
CID I MULET I LA SELECCIÓ BASCA Amb l?històric partit de futbol que varen disputar les seleccions nacionals de Catalunya i Euskadi el passat 8 d?octubre ha tornat a la primera plana de l?actualitat la qüestió del reconeixement internacional de les seleccions esportives de les nacions sense estat. Els equips nacionals català i basc de
7 JOSEP FELIP VERGEZ Quan al baixar de la serraA la santa llar torneuOn lo ser que més aimenDe tots los sers de la terraEspera el fill allunyatDel caliu del matern cor,Dueu-li el pobre recordDe lo nostre Montserrat;I digueu-li que en sa pensa,Quan pregui a Déu al llevarTingui al jove català Que tan aima la
4 CLIMENT ESCARDÓ (1859) Història dels Canals Farà set o buit Nadals Que ningú pensava en res Quan ve a Tortosa un francès I diu molt sèrio Canals! Al principi no ho creiem I del francès mo?n burlàvem I uns als altres nos miràvem I en dissimulo mo?n riem. Comencen a tirar plans I
3 Àngel Lluís i Rubió (1861) Lo Guay Tortosí Antiga Tortosa De fortes muralles De camps de verdura, Tot l?any esmaltats; De xiques molt guapes, D?esvelta cintura, I d?homes molt savis, Valents i esforçats. D?un Ebre en què et banyes Com nimfa preciosa, Mirant-te en ses aigües Que no et falten mai; Tens una altra