En motiu de la celebració de la Diada em ve un únic pensament al cap: Independència. Lamento l’aprovació d’aquest estatut de la Moncloa, i rebutjo el nom d’estatut de Miravet (poble ebrenc que va veure com el PSOE es menjava una il·lusió col·lectiva. Només desitjo que durant els propers mesos s’aturin els odis i animadversions entre nacionalistes d’arreu dels Països Catalans i els diferents grups independentistes vulguin fer front comú. Ja n’hi ha prou d’odis entre nosaltres, quan l’adversari és molt potent. Odi a Espanya que ens Espanya. I Visca ERC, Bloc, PSM, PSAN, Maulets, Unitat Catalana, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Obra Cultural de l’Alguer, Òmnium Cultural, i tota la resta de partits catalanistes i entitats que defensen la nostra llengua i la nostra cultura. Jo sóc de tots, perquè sóc independentista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espero que no oblidem mai qui és l’enemic. Amb l’enemic no es pacta. S’hi combat.
Va per ERC … entre d’altres.
En memòria dels nostres defensors, jo també hi seré, l’11 de setembre.
Els països seràn el que és vullga, però si alguna cosa no són, és precissament catalans.