LLIBRES EBRENCS A LA BIBLIOTECA DE L?ALGUER
La Biblioteca Comunal de l?Alguer, el país català de
Sardenya, que dirigeix Guido Sari (professor de català i estudiós de la
literatura algueresa) disposa dels extraordinaris fons literaris donats per dos
mítics literats locals, Pasqual Scanu i
Mn. Francesc Manunta. A més, durant les
tres darreres dècades del segle XIX, la vila
de l?Alguer va rebre centenars de llibres d?autors d?arreu dels Països Catalans,
en establir-se les primeres relacions culturals entre la ciutat i la resta de territoris
de parla comuna. El poeta local Josep Franch
va començar a publicar poesies a diverses revistes barcelonines i el reusenc Eduard Toda (cònsol de l?estat a Càller
i patrici de la catalanitat) varen propiciar una primera renaixença literària
de la nostra llengua a la ciutat. Aquests llibres poden ser consultats
lliurement i són un exemple lloable de fluïdesa en l?intercanvi cultural en l?àmbit
de la catalanitat.
Quant a llibres d?autors ebrencs d?aquest darrer fons, en destaca un de manera molt
especial: Els Col·loquis de la Insigne
ciutat de Tortosa del cavaller medieval Cristòfol Despuig. Es tracta de la primera edició d?aquest clàssic
renaixentista (escrit el 1562, però no va veure la llum fins al 1877) a cura
del pare jesuïta Fidel Fita, que treballava com a professor a l?Acadèmia de la
Joventut Catòlica de Tortosa que promovia històrics certàmens poètics i literaris
a la ciutat.
Hem de remarcar igualment un segon llibre del Fons
Scanu, Del Folklore tortosí de Joan Moreira,
atès que va ser un donatiu de Pere Català
Roca (en data del 9-VIII-1958), un escriptor i estudiós barceloní molt
lligat culturalment a l?Alguer durant els
darrers 50 anys. La dedicatòria fa evident l?impacte que va tenir aquest estudi
entre els estudiosos de la llengua catalana: ?Amb l?abraçada de la germanor, em desprenc d?aquest llibre (que tinc en
molta estima) per ofrenar-lo a l?estimat Professor Pasqual Scanu de l?Alguer?. A
la vegada, ens permet saber que Scanu
tenia coneixements directes de l?àmbit lingüístic ebrenc, i ens força a investigar d?altres lligams amb Tortosa,
ciutat a la qual va escriure una emotiva i didàctica poesia allà pel setembre
de 1972.
Un tercer llibre històric que ens interessa
comentar és El doctor Francisco Vicente
Garcia Rector de Vallfogona, monografia escrita per
Joaquim Rubió i Ors per encàrrec de l?Ajuntament de Barcelona, que va ser
llegida en un acte solemne en la col·locació del seu retrat a la Galeria de
Catalans il·lustres al saló de cent el 25 de setembre de 1882. El mític escriptor
pioner de la Renaixença, que signava les seves obres com a El Gayter
del Llobregat, ja havia guanyat un certamen literari a Tortosa el 1878 amb
un treball sobre l?històric poeta tortosí del barroc.
El darrer llibre del qual farem esment és Panorama històric de la literatura
valenciana, del vinarossenc Francesc Almela
i Vives (Publicacions dels Cursos de llengua i literatura de Lo
Rat penat, 1955). Novament ens demostra l?interès del gran estudiós alguerès
pels dels nostres literats. Pel seu
contingut reivindicatiu destaquem el paràgraf següent: No va tindre cap repercussió sensible a València el fet que un valencià
de Traiguera, Pere Labèrnia i Esteller, publicara
a Barcelona, l?any 1839, un Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana i llatina,
que fou tingut molt de temps com una veritable autoritat en la matèria.
No cal dir que em va causar una gran emoció trobar
aquestes joies literàries ebrenques a la
biblioteca algueresa, així com considero molt important la difusió dels nostres
autors arreu de tots els territoris de parla catalana.
Emigdi
Subirats
emigdi@hotmail.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!