La nit
Com és de llarga la nit
que crema els buscalls
de la fidelitat esvaïda.
Com d’estèril és l’aparença
del convenciment que no tenim.
Com menen,
aquestes flames,
al barranc pregon
del temps perdut,
a la casa dels vius
i del pensament al vent
que no hem comprès.
Com es fon la paraula
quan és excusa.
Com plora l’acte
quan és dèbil.
Viure sense haver après
a renegar.
Viure d’esma, veles esteses
al migjorn,
sense gegants ni nans
balladors.
Temença com a camí.
I ben endins, el desig
infinit
de trobar estada
a la mística font
de l’aigua de la vida.
Gener 2021
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!