27 de gener de 2021
0 comentaris

La nit

La nit

Com és de llarga la nit
que crema els buscalls
de la fidelitat esvaïda.

Com d’estèril és l’aparença
del convenciment que no tenim.

Com menen,
aquestes flames,
al barranc pregon
del temps perdut,
a la casa dels vius
i del pensament al vent
que no hem comprès.

Com es fon la paraula
quan és excusa.

Com plora l’acte
quan és dèbil.

Viure sense haver après
a renegar.

Viure d’esma, veles esteses

al migjorn,

sense gegants ni nans
balladors.
Temença com a camí.

I ben endins, el desig
infinit
de trobar estada
a la mística font
de l’aigua de la vida.

Gener 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!