27 de gener de 2021
0 comentaris

La nit

La nit

Com és de llarga la nit
que crema els buscalls
de la continuïtat.

Com d’estèril és
l’aparença
del convenciment
que no tenim.

Com menen
aquestes flames,
al barranc pregon
del temps perdut.

Com es fon la paraula
quan és excusa.

Com plora l’acte
quan és dèbil.

Viure sense
haver après
a renegar.

Viure d’esma,
veles esteses
al migjorn,
sense gegants ni nans
balladors.

La temença com a camí.

I ben endins, el desig
infinit
de fer estada prop
de la mística font
de l’alè de la vida.

Gener 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!