CAP AL TARD

Tardoral

24 de setembre de 2020

Tardoral Camí de l’hivern els caps blancs s’apoderen dels erms, són estovalles netes sembrades de tardor que com neu eixuta, remarquen els camins de pas que menen al vilatge fumós. El pomerar, ara immensa estesa de brancatges turmentats dibuixa un pregon recolliment de desolació i nuesa. A la llera, el vell Ter l lisca llangorós

Llegir més

Oli i sal

28 d'agost de 2020

Oli i sal. … No m’entristeix de recordar l’oblit si penso que la mar només és una i que un segon pot ser tota una nit o que al migdia a voltes surt la lluna. … Joan Brossa. Del poema “La Intolerància.”   Ara que l’abatiment ens estalona, que s’acosta el silenci pregon d’entre la

Llegir més

Des de l’aguait

27 d'agost de 2020

    Des de l’aguait M’he endinsat en l’asfixiant ardència del bosc d’agost i amb ulls d’aram he vist com els bàrbars han niat al sotabosc: fan àpat dels cucs de terra i han arrabassat les hifes dels fongs. El present és una gàbia de turments i la paraula esdevé destorb. Més enllà del parapet

Llegir més

Babel

8 de juliol de 2020

  Babel Aquest país de petja fràgil de camins esllavissats de llicorella, és turment i  talismà de caminants sense cleda, de figures amb capells humils i mans calloses que escriuen poesia, i cimalls decadents, que foren altives talaies, esdevenen vedrunes de sauló llepats pel cerç insistent i sovint ferotge. Velles oliveres suen branques d’argent caragolades

Llegir més

La vella saviesa

14 de juny de 2020

  La vella saviesa “ De nit, l’home redreça el cap i mira el cel, On brillen els grans astres darrere d’un lleu vel, -Allò que els estels diguin,  jo bé ho contradiré” Antoni Rovira i Virgili. La collita darrera. Llibre de les imatges.   Caminar condueix a matins amb ferides com boscos de pi

Llegir més

Viaró

6 de juny de 2020

Viaró “Levem nos bon mayti e non’ns adurmam plus” De Cerverí de Girona S. XIII La soca en el camp solitari, no em plau. Un crit visitant, d’ulls oberts com nits sense cel duu a la seva falda de setí blau un pom de ginesta tan groga i florida, que fa callar la por i

Llegir més

Turris argenta

17 de maig de 2020

Turris argenta “D’una vella i encerclada terra.” Salvador Espriu. Per a la bona gent Vèiem el castell de cristall amb altes torres d’argent i ambre des del vall negat. Començàrem la feixuga escalada de la torrassa, i se’ns infiltrava el plor fins al moll de l’os. Els murs, altius, ocultaven llargues hores de no-res. Plany

Llegir més

Llosa de granit

1 de maig de 2020

    Llosa de granit “Ja sé que em moriré molt abans que s’hagin mort els arbres que m’estimo” Laia Noguera. De “Caure”. Edicions 62.   Amb llosa de granit dia a dia la vellesa segella una porta. Amb veu estellada el temps es dessagna a l’aigüera de la roca de glaç. A peu coix entra

Llegir més

Poema sideral

7 d'abril de 2020

  Poema sideral “La primavera del cinquanta dos, les noies portaven bruses blanques i rebeques verdes, i pel carrer sentíem el fresseig precipitat de flors i fulles on s’amaguen els negres cuirs de l’atmeller.” Gabriel Ferrater. De Floral.   Ser poema és resistir, ser refugi i eixida, cisterna de somnis i retrets al foscant del

Llegir més

Adés adés

4 d'abril de 2020

  Adés adés No res tan benèfic com el paisatge.   En realitat, la bellesa potent apareix quan es dissol el gegant de la urbs. La boira encalmada dels octubres, brumari republicà, quan el sol travessa la constel·lació d’Escorpí i les bromes humitegen la boscana i amaguen els camins i les ciutats. El jo nu

Llegir més

Boira i oasi

23 de març de 2020

  Boira i oasi “Visca l’Amor perquè d’Amor morim A cada instant, a cada primavera, En isards anys, a la tardor de l’Era, Al vern hivern, a la plana i al cim.” Lluís Urpinell. De March/Arthur. Columna, 1985   El Ponent és inacabable, l’essèncial fita del somni, la porta oberta  permanentment on  ens diluïm entre

Llegir més

La clariana

23 de març de 2020

  La clariana  “Voler creure en alguna cosa -com ara la llum blanca del poema- per oblidar el dolor futur, que intuïm sempre.” Josep Maria Ripoll, de Suite del dolor i el jardí.”   He arribat amb bona companyia a la clariana del fosc l’alzinar i encara que sordejo, després de tantes escoltes, sento la

Llegir més

A sant Miquel de Colera

21 de març de 2020

  A sant Miquel de Colera Niu d’oreneta. Camins grocs de blat i vi. Marges florits. Tu. Claror blanca d’ametllers. Estol de xatracs i blau. —— Tuteja’m sempre, les teves carícies, el teu bes, perquè sol, sóc part teva. Entredós. febrer 2020    

Llegir més