Fora de la dàrsena.
A cara descoberta,
t’he vingut a buscar,
hivern.
Enllà, llaguts a l’encesa
que conformen la nit,
són llànties d’esperança
sobre aquesta mar tan negra.
Les paraules em retornen
buides,
entremig de vels
que voleien,
emmotllant la desassossegada
soledat envellida.
Les promeses han
esdevingut esbossos,
entre arquitectures efímeres,
que suren en el buit.
Deçà, el petit port
amb el varador desert
i el far que giravolta
d’esma,
i jo que m’afono
en la fosca,
cercant encara,
totes les respostes
en la mort
que jeu a prop.
Gener 2021