4 de juliol de 2021
0 comentaris

El viatge

El viatge

 

                                                                                                          I ja no volem res més.

 

Crèiem saber

el nom de les coses,

dels arbres,

de les campanes,

dels pobles i la seva gent.

 

A poc a poc,

ens vam enfilar

al campanar de l’isolament,

i d’allí enllà,

pensàrem que dominaríem

el tragí de l’anar i venir

o els matins salobres

amb flaire d’espígol

de la marina,

però hem solcat

tants camins d’asfalt de gel

que no duien enlloc,

hem tingut tanta por

de prendre la drecera certa,

hem volgut conservar

amb pany i clau  de fang

ben endins de la nostra feblesa,

la pobre i escassa indumentària

i l’estança de paper,

tan llargament cobejada,

que la petita pàtria pètria,

s’escola, un cop més,

entre la buidor enganxosa

de les nostres mans

temorenques.

 

En l’entretant,

l’octubre es dissol.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!