Fes-me un lloc… al teu costat

Te’n vas,
sense dir adéu.
Desapareixes deixant un rastre
de tristesa i dolor
que s’eixampla a mesura que t’allunyes.
Els teus camins no són els meus…
Jo només estic de pas
i aquest temps que ara vivim
és tan sols una cruïlla
on les nostres vides s’han creuat atzarosament.
Els teus passos dibuixen un camí diferent
que s’allunya irremeiablement de la meva vida.

Voldria seguir-te
i pensar, per un moment,
que miraràs enrere
i t’aturaràs per esperar-me.
Massa tard…
Marxes sense dir adéu,
i el rastre de dolor i tristesa
s’eixampla a cada pas.

Quan jo te toc, tu te fons…

Li he dit a sa Lluna
que li digui a la mar:
que vagi a cercar-te
i et dugui a es meu portal…

I ja en van 35! Trenta-cinc tardors i moltes més per compartir. Espero seguir poder contemplant la bellesa de tant a la vora durant molts més anys.
Que maca estaves aquesta tarda! Els ulls et brillaven d’una manera especial, la llum que desprenies ha estat el teu regal silenciós. Novament, bellesa en estat pur.
M’agrades tant…
M’agradaria seguir caminant amb el pas ferm. Amb pors i dubtes però ferm.
Aquests peus m’han portat per camins de tota mena. Algun cop han avançat sense tocar gaire a terra… ho sé. Però aquesta és la història de la meva vida. Crec que mai deixaré de ser un somiador. Altres móns són possibles, i tant que sí!