La pissarra digital

apunts perduts, idees brillants

Diumenge 9 de novembre, votaré per tu…

0

andres-estelles-673x1024

Aquests dies tinc moltes sensacions a flor de pell. Aquesta tarda mateix, un calfred m’ha glaçat la pell mentre llegia l’editorial de Vicent Partal fent-nos veure que estem davant d’unes jornades històriques (d’Història escrita en majúscules) i que, tal vegada, sense ser-ne massa conscients estem escribint les pàgines del preludi d’una Catalunya sobirana, lliure i independent.

Enyore un temps que no és vingut encara
com un passat d’accelerada lluita,
de combatius balcons i d’estendards,
irat de punys, pacífic de corbelles,
nou de cançons, parelles satisfetes,
el menjador obert de bat a bat
i el sol entrant fins al darrer racó.
Em moriré, però l’enyore ja,
aquest moment, aquest ram, aquest dia,
que m’ha de fer aixecar de la fossa
veient passar la multitud contenta.

Vicent Andrés Estellés

 

Haul away

0
El darrer disc de Mark Knopfler m’acompanya aquest vespre de silencis.
Una troballa; Haul Away. Una dolça melodia amb fons celta i aires gaèlics per escoltar amb un bon got del millor Single Malt que tinc a l’armari.
Feia molts dies que no escribia.
Potser perquè el temps, amb la seva severitat, ha anat esborrant les paraules que amagaven secretament el teu nom a la pissarra digital. El binomi espai-temps ha anat polint fins l’engruna allò que vam ser. 
Ja només te’m fas present als somnis. 

Crònica d’un passeig d’hivern

0
Vas sortir a fora. Els camps eren somorts pel fred i la gebrada. La plana dormia en la llarga nit de l’hivern d’Osona. Vas sortir a fora, càmera en mà, buscant la manera d’impregnar els 35mm de pel·lícula amb la fredor d’aquella terra, d’aquell paisatge nu i aspre a redòs del Montseny.

Al meu amic Ignasi
Del meu amic Ignasi 

Espai i temps

1
Feia temps que no escrivia…
però no he deixat encara de recordar-me de tu… creia que la distància esborraria el record.
La distància temuda, imaginada, prevista… és ara tan real, tan crua, tan freda… que m’aboca a llargs períodes de silenci com aquest.
Un silenci carregat d’imatges en què encara hi apareix, borrós, el teu nom lleugerament desdibuixat.

La melodia que m’acompanyava ha deixat de sonar. Tot és silenci. Res no sona. Res no sento.

Una visió fugaç de tu,
la llum del teu somriure,
o el meu pas pels espais del temps que vam compartir,
em recorden que sóc encara vulnerable.

OPEN (Mike Scott)

Open to the world
open to spirit
open to the changing wind
open to touch
open to nature
open to the world within
open to change
open to adventure
open to the new
open to love
open to miracles
open Beloved to You
Open to learn
open to laughter
open to being blessed
open to joy
open to service
open to saying “Yes !”
open to risk
open to passion
to peace and silence too
open to love
open to beauty
open Beloved to You

Chapel Keithack

0
Sona el violí d’Alasdair Fraser…
i recordo el teu gest,
el teu rostre…

El llegat del temps que vam compartir 
viu encara en els racons foscos d’aquests nous dies.
Una lenta melodia, carregada d’enyor,
encén la llum dels racons on s’amaga, encara, el teu nom.

La teva manera de fer i de ser…

0
Publicat el 15 de juny de 2012
Fa tant de temps que ens allunyem…
… l’un de l’altre…
fa tant de temps que som lluny…
… l’un de l’altre…
que ara, ja, el record de tu se’m fa present,
com si no hi fossis.

L’empremta de la teva manera de fer, i de ser…
resta encara intacta
en aquest petit racó de les meves nits
on escric en silenci el teu nom.

Mentalment faig les maletes…

1
Publicat el 18 de maig de 2012
Ara que un altre comiat ja és a la vora, em començo a preparar per un adéu que fa temps que intuïa… 

Deixaré un rastre de silenci…
de secrets íntims,
de paraules que he pensat
però mai no he gosat dir…
i passarà el temps… un abisme insalvable,
i la distància… que esdevindrà enyor, tristesa i oblit…

Després de tant de temps,
les nits de maig
encara em parlen de tu.

Silenced by the night

0
Publicat el 17 de maig de 2012
Vaig gosar creuar aquell pont en flames i escriure’t, ja fa temps, per dir-te tot l’amor que guardava en un racó secret…
Sona Anchorage i penso en aquest món secret que he bastit en el silenci de les nits, tan lluny de tu i, tanmateix, tan a prop…
La banda sonora de les meves nits parla d’amor, desamor, somnis, esperança, desconsol…
Downshifting, el teu nom…

Anirem sempre més lluny

0
Publicat el 13 d'abril de 2012
Silenci i foscor rera els vidres.
Aquest serà sempre un punt de trobada.
Un espai per recordar els apunts perduts
en les llargues nits de temps passsats.
Només així m’asseguro de no oblidar-te mai;
perquè, ara, en la llum de les tardes,
amb un somriure estrany, agredolç,
m’adono, sorprès, de com pren forma
el meu oblit de tu.

Songs of freedom…

0
He viatjat tantes nits en el silenci…
tantes vegades he escrit escoltant aquesta banda sonora tan nostra…
algunes cançons, els seus acords, les notes, la lletra, la veu…
em porten encara tan lluny….

Comença la primavera. L’hivern ha estat sec i dur. Els dies de fred m’han ensenyat a viure aquest nou temps des de la distància. N’hem après; amb alguns moments de dolor, de records, d’enyor tanmateix… Potser és millor així, conviure en el silenci que sempre ens ha fet costat… i mirar-nos des de la distància d’un nou temps i un nou espai que ara comença.
Seguiré trobant-te en el record…
tancant els ulls i dient el teu nom en veu baixa.
Déu dirà què en serà de nosaltres.

La meva ànima vola ben lluny, lliure, ben lluny.
Sóc feliç, respiro ben fons.
Volo lliure i somric.