Sovint és diu que el futbol treu el pitjor del individus. Gent "normal" que es desfoga a la grada cridant i insultant a l’àrbitre o a l’equip rival. Però quan el futbol treu el pitjor de la massa és quan realment fa por. Ahir a la matinada, arribaven a Barcelona amb cara de susto els que
Com molts aficionats a l’esport sóc un mitòman. Avui m’he despertat amb l’agradable notícia que en Pau serà a l’All Star de Houston. Bé, una mala notícia si tenim en compte que m’obligarà a passar un cap de setmana d’insomni entre esmaixades, triples, rookies i partit de les estrelles. Dues reflexions ràpides: A. Per fi
Quantes coses en 24 hores. El Capello lloant a Franco, al Madrid li’n claven sis a Saragossa i més notícies sobre el viatge a Londres i la recerca de l’entrada perduda. No em puc estar de ficar cullarada a tot arreu. Capello fa mèrits L’ha clavat en Xavier Bosch en un dels seus comentaris a
No tinc ni un duro. Si en tingués tres o quatre cuidaria les meves inversions i, en conseqüència, mai seria accionista de l’Espanyol. Que voleu que us digui, sóc català. Tot i així, si algú m’hagués cedit el vot a l’assemblea d’ahir hauria fet l’al·legat més contundent a favor de Dani Sánchez Llibre. Què voleu
Sé que no falten temes a l’entorn culé entre gespa, cagodroms, betandwins o rumors com el fitxatge d’Henry. Però no només de futbol viu l’home -i la dona-. El cert és que aquest cap de setmana passat vaig gaudir més amb els esports que es barallen per una pilota amb forma d’ou que amb l’esfera
L’Atlético de Madrid em té cremat. Però encara em té més cremat Fernando Torres. El nen, que diu ser més colchonero que Torrente, no fot res en tot l’any menys quan juga contra el Barça. Sempre he pensat que el niño està en el trist grup dels jugadors més sobrevalorats del futbol espanyol al costat
Algú ha decidit que el Madrid no pot acabar un altre any en blanc. A 13 punts del Barça a la Lliga i sense cap opció d’equiparar-se als grans d’Europa a la Champions, Florentino i la seva tropa deuen haver decidit que es conformen amb la Copa per no tornar a patir un any sense
M’he quedat sense entrades per anar a veure el Chelsea-Barça i amb cara de gilipolles. Ara tinc bitllets d’avió, nit d’hotel i dies de festa demanats i resulta que aniré fins a Londres per veure el partit des d’un pub. Està clar que la demanada superava de molt l’oferta però la pregunta que m’ha quedat
Sap greu haver perdut però no és greu que hagi pasat. Sap greu pel rècord victòries, per perdre la imbatibilitat de 24 partits i per posar més difícil la eliminatòria. No és gens greu perquè era el millor partit per perdre i perquè al Camp Nou aconseguir el passi a les semifinals contra el Madrid.
Donat que el Barça va donar suport al pacte parlamentari de l’Estatut i que els blocs de Vilaweb bullen en relació al tema em permetrè fer avui un comentari extrafutbolístic arran del pacte PSOE-CiU. En realitat recullo un parell de refelxions que vam iniciar amb un amic justament fent uns quintos al bar abans del
(Avís previ per si hi ha algun lector: aquest article és una parida pròpia de les setmanes futbolístiques plàcides) Ahir la meva gata es va carregar el meu mòbil. Fins aquí res que se surti de les tonteries del dia a dia. Però avui buscava melodies pel mòbil i m’he dedicat a cercar-ne de futboleres.
Fa temps que hi ha un debat al voltant de l’assistència de públic al Camp Nou. Per mi és debat complicat perquè no entenc aquells socis que, havent pagat un abonament de temporada, es queden a casa mentre el Barça juga a l’estadi. Qualsevol excusa que no sigui de força major em resulta incomprensible. Entre
Jo hi era. Vaig anar al Camp Nou a veure un Barça-Zamora. Va ser un fred dimecres de gener a la nit, amb l’eliminatòria decidida i mentre donaven el partit per TV3. Sé que no té un gran mèrit, al final resulta que estava acompanyat per més de 16.000 persones però, el cert és que aquesta xifra de
Si els més crítics diuen que la premsa esportiva és equiparable a la premsa del cor em permetreu que avui faci aquest mix. El declivi del Madrid ha arribat al seu apogeu amb la notícia que David Beckham –sex símbol i icona meterosexual- ha estat amb Ana Obregon… 2 vegades! Puc entendre que en una
Quina mandra fa això del derbi. Els pericos piulen cada any igual. Temporada rere temporada repeteixen el mateix guió. Presentació: tota la setmana venent fum sobre si guanyaran al Barça, si ens fotran un 2-0 als culers, tot mentre en Sánchez Llibre escenifica el patètic paper de la víctima ofesa i desafiant. Però desenganyat Dani,