Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Sovint és diu que el futbol treu el pitjor del individus. Gent "normal" que es desfoga a la grada cridant i insultant a l’àrbitre o a l’equip rival. Però quan el futbol treu el pitjor de la massa és quan realment fa por. Ahir a la matinada, arribaven a Barcelona amb cara de susto els que van anar fins a Mestalla per veure jugar el Barça contra València.
Diuen que l’anticatalanisme que es viu a Mestalla és de més alta intensitat que el del Bernabeu. Jo no he estat mai al camp del Madrid però si que he anat a veure el Barça a València i el cert és que l’ambient acostuma a estar caldejat. Ahir, sumats l’Estatut i el Correllengua a la típica manipulació espanyolista blavera, l’hostilitat va pujar bastants graus.
Que ningú es confongui. Per sort, el País Valencià és molt més que Mestalla. És molt més Zaplana, Camps, Barberà, el PP o Coalición Valenciana. Molt més que els balveros o els Yomus amb les seves pancartes del Regne de València. Hi ha un País Valencià menys mediàtic, més del dia a dia, i que, malauradament, atrau molt poc a uns catalans masoques àvids d’insults i de seguir instal·lats en el prejudici cada cop que van cap al sud.
El partit de futbol
L’altre dia, un aficionat xoto em deia que el Barça cauria a Mestalla i que el València CF era el millor equip del país -i també del país del costat-. La primera part de la frase és un fet: vam perdre. I igualment és un fet que el València no és, ni molt menys, el millor equip dels Països Catalans.
El València va guanyar. Més ben dit, el Barça -Valdès- li va regalar el partit al València. Però més enllà del marcador, va quedar clar que el millor equip és el Barça. Encara més. Va quedar que els suplents del Barça tanquen al millor València a la seva àrea.
Felicitats als xotos pels 3 punts i us acompanyo en el sentiment per haver de patir un futbol tant pobre cada diumenge.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ès a dir, la selecció del País Valencia front a la selecció de Catalunya. Els valencianinho contra els catalaninho.
Sense intermediaris economics i de despatx.
És ben cert que el valència no fa el joc més vistós ni espectacular de la lliga dels estrellats, però crec que en certa manera reflexa una miqueta el caràcter dels valencians. Lluitadors, esperant a la contra i "marrulleros". Normalment no prenem la iniciativa i esperem l’errada del contrari per aprofitar la nostra oportunitat de treure’n un bon resultat. No tenim diners per a ronaldinhos, zidanes, beckams i eto’os i ens hem de conformar amb gladiadors i algun jugador amb un poc de classe per definir la nostra filosofia de joc. Evidentment, si puguera triar preferisc pagar i vorer guanyar i divertir-me, que guanyar havent de patir fins l’últim suspir contra qualsevol equipet mitjanceret. La nostra lliga és la que fa cansar als contraris i als espectadors i que només diverteix als "forofos" dels resultats. El glamour i les portades dels diaris les deixem per a l’etern duel entre el bé i el mal (reial madrid i barça o barça i reial madrid, tanto monta…), les dues cares d’una mateixa moneda. El València és un vull i no puc, una mena de tercera via que va a espentes i redolons amb l’única consigna d’alçar el cap i la veu entre els dos galls del galliner ibèric. Tenim poques opcions de fer fora als eterns pretendents a la corona, però mentrestant ens divertim tocant els collonets a la "grandeur" d’aspanya. Amunt valència!!!.
P.S.: Del tema de l’anticatalanisme no cal que en parle per què això per desgràcia és el pa nostre de cada dia. Els que pensem un poc en català ens sentim com si el nostre país estiguera ocupat per alienígenes i els nostres dirigents s’hagueren rendit al seu poder.
Salut i pau per a tots.
Potser l’altre dia vaig fer un comentari massa impulsiu i optimista per la il·lusió que em feia el partit. No acostume a fer eixe tipus de comentaris, i més tenint en compte que jugàvem contra el Barça, equip que sempre cal respectar, com vam poder comprovar ahir. Però anem a pams -i amb arguments-.
Em sorprén la "visió" que tingueres del partit d’ahir. De fet, sembles un periodista més de la Meseta que només té una forma de veure el futbol i la resta ja no hi compten. Al futbol es pot jugar de moltes maneres i ahir el València va plantejar el partit que més li interessava i li va eixir molt bé la jugada. Com ja vaig dir, fa molt de temps que vaig a Mestalla i t’assegure que no m’he avorrit gens ni miqueta: ni amb Benítez, ni amb Quique. Reconec que ahir no va ser un dels millors partits, ofensivament parlant. Ara bé, tot i així, si no recorde malament, en la primera part tinguérem tres ocasions claríssimes: Regueiro, Angulo i Aimor xutaren a boca de canó. Em sembla molt demagògic de la teua part dir que ens tancàreu en la nostra àrea. Per l’amor de Déu, que ens tancàreu, cinc minuts, deu? Això és reduir molt el partit. Potser si Valdés no haguera comés l’errada hauríem vist una segona part molt diferent, en què el Barça inclús s’ho haguera pogut dur a la butxaca, però això ja es parlar per no callar.
Insistec, el meu comentari sobre que el València era el millor equip fou una mica precipitat per l’estat d’eufòria. El Barça és l’actual campió de lliga, però el València ha guanyat moltes coses en els darrers anys. Molts entrenadors imparcials han reconegut -tant si guanya com si no- que el València té la millor plantilla d’Espanya. Bé, si no la millor, perquè crec que la del Barça al complet potser sí que la supere, la segona millor i, per tant, podem aspirar a la lliga. No faces com el Madrid que no ens tenia en compte i després va passar el que va passar.
Pel que fa a la primera part del teu post, només dir-te que vaig acotar el cap per no veure-ho. El País Valencià és molt més que això, però és això també, malauradament. I en són molts i de moment ens guanyen de golejada. Ja ho van fer amb el cagalló legislatiu del 82 i ara ens tornen a furgar.
Com a culer i granota valencià em fot que Valdes -bon porter-la cague cada cop que juga precisament contra el València. No sols ha sigut esta temporada. Crec que fa dos anys fou expulsat per agafar la pilota fora de l’area.
Una reflexió: que jo sàpiga, la paraula "culé" no figura en cap diccionari català, igual que no existeix "ferré o fusté". Ja és penós llegir-ho als diaris en castellà ,però vosaltres els barcelonins haurieu de fer un petit esforç i escriure culer encara que pronuncieu culé.
Salut, força barça i força llevant !!