Pels culers, el derbi no és descafeïnat. És directament un desgraciat: un cafè descafeïnat de sobre i amb sacarina. El nivell d’excitació és nul. I amb això no vull dir que no em faci gràcia guanyar als periquitos però, la diferència de nivell és tant gran que em posa molt més un partit contra el
Començo l’any amb el deures fets: bitllet d’avió d’anada a Londres pel dia 22 de Febrer i tornada a Girona el 23 al vespre. Gairebé es pot dir que ja tinc la maleta feta. Roba d’abric, samarreta amb el 7 a l’esquena, bufanda del Barça, pasta de dents, raspall, el pitet pel Ronaldinho i les pastilles
Catalunya és més que una patxanga. Potser no gaire més, però encara m’agrada creure que, com a país, mereixem alguna cosa millor que la innocentada cutre que es repeteix any rere any. Però aquesta vegada he dit prou. Algun dia calia fer-ho i decidir anar al cinema en comptes d’omplir el Camp Nou en un
Sí, ja ho sé, els culers mai estem contents. Forma part de la nostra idiosincràsia particular. Ara que ho guanyem tot noto un buit en el meu interior: on ha queda’t l’emoció? On són aquells cucs que m’okupaven l’estómac abans dels partits? Tot això s’ha perdut amb 13 partits guanyats en una ratxa que sembla
Que parin el món. Que tanquin al Ronaldinho, a l’Etoo i a la resta de cracs dins d’una bombolla i que no els treguin fins a finals de febrer. Que no se’ns constipin. Que no es lesionin. Juguem els partits de Lliga amb el Barça B que vistos els rivals no tindrem cap problema. Només tinc
Resulta que el Tribunal Català de l’Esport haurà de decidir si els socis culers hem de passar per les urnes la propera primavera o si ens podem esperar fins al 2007. Sembla clar que els nous Estatuts del club -aquell que van redactar els millors juristes del país- té un error. Però hauriem de reflexionar
La Selección Española és potser l’equip més trist del planeta. Ja ho diu tot que la Federació es vegi obligada a promocionar-la amb el lema El equipo de todos. Senyal que és l’equip de casi ningú. Per no ser, no és ni l’equip dels seus propis jugadors. Avui l’Oleguer ha anat de colònies. I també
Em té una mica al·lucinat veure com s’ha creat una notícia del no res amb el tema de l’Oleguer i la selecció espanyola. Qui conegui mínimament a l’Oleguer sap perfectament com pensa i no crec que haguem d’anar demanant mostres de compromís dia rere dia. Em sembla asfixiant. Tots l’hem escoltat parlar clar i català sobre
Fa uns anys, quan els culers viviem atravessant el desert conduits per Gaspar i els 40 lladres, m’aixecava cada nit veient la cara de Florentino Pérez. Als barcelonistes acomplexats ens semblava un ser infalible, un abusananos amb posat de gentelman al que era impossible vencer. Veiem un futur molt blanc i per tant molt negre. I mira
Valdano va dir un dia que Romario era un jugador de dibuixos animats. Des d’ahir que jo busco com definir a Ronaldinho i no aconsegueixo trobar-hi cap símil. El guanyador de la Pilota d’Or fa coses que ni els guionistes de Oliver y Bengi podrien imaginar. Ni el FIFA, ni ProEvolution Soccer ni cap dels
La gent que parla de George Best diu que podria haver estat el millor de tots els temps. Sense dubte és un d’aquells jugadors que em fa lamentar-me de no haver nascut abans per poder gaudir-lo. Avui ha mort després de patir l’agonia que massa sovint acompanya als que han viscut la vida al límit. En
Les taules de llibreries estan plenes de títols que parlen sobre la felicitat. Què és? on és troba? com aconseguir-la? Qui ho sap. La meva certesa és que la felicitat té minutatge… s’acosta amb un tic-tac i avança. Esquiva amb dribling sec i passa a tota velocitat fins que trenca alguna cintura i explota al
Hi ha gent que és d’un equip de futbol i hi ha gent als qui, a més a més, els agrada el futbol. En aquest sentit m’he considerat sempre un afortunat. Ser del Barça és ser d’una entitat que és més que un club i, alhora, et permet viure l’espectacle futbolístic més gran del món,
Deia el gran Gary Lineker que el futbol és un joc de onze contra onze on sempre guanya Alemanya 1-0. És cert que de vegades el futbol sembla inamovible i es manifesta amb frases com "la lliga es cosa de dos" i amb fets com que els mundials sempre els guanyen els Brasil, Argentina, Italià o
La persecució a Messi està arribant a uns nivells de baixesa inaudits. La Liga, comandada per Florentino Pérez, va provant dia rere dia fórmules estrambòtiques per impedir que un noi de 18 anys, del futbol base del Barça i nacionalitzat espanyol, pugui jugar a Primera Divisió. No els molesta que sigui juvenil o professional. Que