Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Fa temps que hi ha un debat al voltant de l’assistència de públic al Camp Nou. Per mi és debat complicat perquè no entenc aquells socis que, havent pagat un abonament de temporada, es queden a casa mentre el Barça juga a l’estadi. Qualsevol excusa que no sigui de força major em resulta incomprensible.
Entre els centenars d’opinions que ja escoltat han sortit tota mena de teories sobre els horaris, la climatologia, l’edat, la idiosincràsia del culer i falta poc per començar a plantejar noves suposicions sobre els períodes lunars o alguna conspiració secreta de Florentino comprant carnets per buidar l’estadi fent a mode d’OPA a l’afició culer.
De totes, les tres excuses més recurrents són les següents:
L’HORARI: He escoltat de tot. Quan és tard perquè és massa tard i després del partit no s’arriba a casa fins a les tantes. Quan és a les 17h perquè és massa aviat i no hi ha temps per dinar i pair. I quan es juga a les 19h -que hauria d’agradar a tothom- uns situen l’horari com a "és massa tard" i els altres diuen que encara "és massa aviat". Per tant, ni ampolla buida, ni plena ni mig plena, ni mig buida. Ja ho deia Einstein: el temps és relatiu.
EL CLIMA: Ídem. Quan fa fred fa massa fred i quan fa calor fa massa calor. I donem gràcies que som el Barcelona i estem situats en un suau i confortable clima mediterrani.
L’EDAT: Segurament és cert que els abonats del Camp Nou són, en general, gent d’edat avançada. No és el meu cas per tant no puc parlar de les sensacions d’una persona de 70 anys. El que és curiós és que també ens queixem sovint que al Camp Nou no anima ningú perquè la majoria dels que hi van són gent gran. Una de les dues teories falla. O el problema és que la gent gran no va a l’Estadi o el problema és que la gent gran -que sí que va a l’Estadi- no anima. Un batibull.
I modestament em permeto plantejar que no hi ha grans motius sinó explicacions més senzilles. Pels mandrosos que no volen anar-hi, qualsevol excusa és bona per justificar-se el diumenge de migdiada i sofà. Per contra, els malalts que hi anem sempre estem disposats a lluitar contra tots els elements per anar a veure el Barça. Hi ha qui és capaç de perdre’s un Barça-València perquè es juga a les 21h i n’hi ha que ens plantem a la grada per veure al Matador Puchov sota un xàfec de mil dimonis.
Pd. Que bonics són aquests debats que només poden donar-se quan un va líder i practica el millor futbol del món.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I sols els més veterans o amb més poder adquisitiu, són socis que és reserven tot l’any, per poder accedir els partits més interessants.
Dedueixo que no ets casat ni tens canalla. Jo també anava anys enrera a veure tot el que es jugava al camp nou, recordo un amistós en ple gener amb el Bruges que a l´antiga general vem haver de fer un foc i tot del fred que feia…..
Però quan has de baixar de 80km un diumenge a la tarde plujós i tens 3 nanos que durant la setmana gairé bé no tens temps de veure, t´ho pensos dues vegades…..tot i que al final diumenge vaig baixar (amb la meva filla mitjana) tot escoltant els “renecs” de la dona…..
Les raons son variades, l’edat n’es una. Jo també de jove hi anava sempre, amb pluja, amb fred, amb calor, amb sol de cara i ben refredat si calia. Ara ja tinc canalla i la cosa es complica, quant no es un, es l’altre (o tots dos) el que es posa malaltó. Només podem anar un al camp (la meva dona també es abonada a l’estadi), en certs partits no em puc emportar la nena gran perque el horari no acompanya (a les deu o les nou de la nit no pot ser, es massa tard) o perque com que no hi ha opcions de canviar la meva ubicació a la graderia sempre tinc els ‘amics’ del equip contrari bufant-me el clatell i això es un gran problema… només ho sap el que pateix a 3ª garderia les visites dels equips, gaudim de la companyia del Osasuna i patim els de les ‘brigadas’. Per cert, el servei de seguretat no fa res al respecte i la policia (siguin mossos ó nacionals) encara menys. No vull portar els meus fills a l’estadi en aquestes condicions, a mi m’han tirat els gots plens de liquid a l’esquena, monedes, escupinades, troços de timbal desmontat (ho juro), pedres, etc. i NINGÚ ha fet res per nosaltres.
I, amb permís, el seient lliure es una enganyifa. T’en donen quatre euros si ho coloquen i jo he vist turistes amb l’entrada duplicada amb el senyor amb carnet a la má perque han venut una entrada que no es podría vendre el dia del partit. Ho sento, però no cola.
No t’has plantejat mai la quantitat de gent que diu a la dona que hi va, i quan torna s’ha d’afanyar a que n’hi facin cinc centims del partit, per que aquest temps l’ha invertit en assumptes "personals". Creu-me, n’hi han més dels que penses.
Evidentment que hi ha motius estructurals importants i un d’ells és l’hora i el fet que la gent s’ha de desplaçar per anar a veure els partits. Però el més important és la exigerada qüantitat de partits que hi ha i molts de mala qualitat. Jugar contra equips que venen a tancar-se és la història de sempre, un atac i gol, amb moltes faltes i manca de ritme. El que es tindria de promoure és una lliga de menys equips i així els equips mitjanets es veurien necessitats de venir a guanyar per l’amenaça del descencs. Però l’alternativa definitiva és fer una única competició europea de vint equips i sense copes absurdes amb equips de segona i amb una calendari més assumible per seleccions i pels espectadors que sempre omplen al camp davant d’equips de primera línia europea.