Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Donat que el Barça va donar suport al pacte parlamentari de l’Estatut i que els blocs de Vilaweb bullen en relació al tema em permetrè fer avui un comentari extrafutbolístic arran del pacte PSOE-CiU. En realitat recullo un parell de refelxions que vam iniciar amb un amic justament fent uns quintos al bar abans del Barça-Alavés del diumenge passat.
Ens hem tornat a quedar ben venuts. Más de lo mismo per uns quant anys. Se’ns dubte, per quatre sardines més al cove i per dir-nos que nosaltres mateixos ens considerem una nació no feia falta tant de rebombori, ni pancartes al Camp Nou ni suportar el tediós debat de l’Estatut.
Les solucions que varem proposar el diumenge -pertorbats com som i amb algun quinto a la sang- són les següents amb alguna aportació posterior:
OPCIÓ A: EL GANDHI CROATA
Fer com els croats i comprar un grapat de míssils i posar-los apuntant a Espanya. Quan els generals Mena-Aguados, capitans de la Legión i altres Milòsevics de torn ens vulguin netejar ètnicament capitanejats pel Bono, hem d’anar corrents cap a Brusseles i forçar a la UE perquè no permeti una nova guerra dels Balcans a Europa. D’aquesta manera podem negociar la independència i mirar d’estalviar-nos la guerra.
OPCIÓ B: LA LIBÈRIA CATALANA
Tal i com van fer els esclaus americans, podem convèncer a La Caixa perquè compri un tros de terra a l’África (un continent que no li interessa a ningú i on potser en deixen viure en pau) i marxar tots cap allà. Si al final els surt bé això de la OPA potser ens quedaran calés per transportar Montserrat pedra a pedra.
OPCIÓ C: SIONISME CATALÀ
Marxar tots del país i anar a viure lluny de la terra com aquests catalans que es dedica a buscar en Mikimoto a l’Afers Exteriors. Això sí, d’aquí a 2000 anys hem de citar-nos tots al peu del Canigó i reclamar-ho com a Terra Santa esgrimint els versos de Mossèn Cinto.
Personalment, vista la classe política que ens ha tocat patir, proposo que anul·lem el referèndum de l’Estaut i que els catalans votem quina d’aquestes opcions ens agrada més. Això, sí, la Lliga i la Champions les tenim guanyades.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Company
Aprofito el teu comentari futbolero per exposar una metafora esportiva.
Crec que a la politica catalana li cal un Johan Cruyff. Que vull dir amb aixo? Desenganyem-nos, els catalans devem tenir alguna cosa als gens o al cap o tenim algun trauma psicologic de la infancia que no sabem, que fa que actuem i ens comportem de manera molt peculiar. Som uns perdedors. Ja se que fa mal dir-ho i molt mes escoltar-ho pero ho som. Devem ser l’unic poble del mon que s’entesta en recordar i glorificar derrotes ja que en tenim un grapat per donar i vendre (per exemple, l’11 de Setembre).
Jo personalment ja n’estic fart de perdre tant, d’abaixar el cap, d’enrabiar-me tant, de decepcionar-me i de esperarque la propera sera la bona pq no hi ha propera.
Es per aixo que aquestes darreres hores m’ha vingut al pensament el Johan Cruyff. Ja se que es odiat pero tambe estimat. Independenment del que penseu, suposo que tots estareu d’acord que va ser un home que va canviar la dinamica del Barcelona. Va convertir-nos en guanyadors, va fer que estiguessim orgullosos, va invertir un sentiment que estava arrelat com era el de sempre ser segons i sempre perdre. Va arribar un punt en que encara que ens clavessin un gol sabiem que acabariem guanyant el partit pq erem conscients que erem superiors. Tambe ens la fotien de vegades, pero encara ens ho passavem be pq sabiem que la tornariem.
Aixo es el que crec que ens fa falta al escenari politic catala. Un lider com ell (potser dins un nou partit) que canvii aquesta tendencia que portem. Jo ara per ara no hi veig ningu i com no surti aviat crec que d’aquest cop no ens aixequem en decades.
A reveure i perdoneu l’extensio del meu comentari.
T’en deixes altres de millors:
1. Fer del referèndum de l’estatutet el nostre Fresno particular. Dir que NO, dir que per aquestes eines no son útils, que per fer aquest viatge con calia demnanar bitllet…
2. Demanar l’exili mancomunat i político-social a Alemanya. Que ens donin un lander com els seus i a teballar i fer les coses amb el sentit que correspon, ells son un estat federal i no cal alimentar a la caverna, no cal sortir d’Europa i apendrem un altre idioma tots plegats.
I en tinc d’altres que prefereixo callar per no ferir orelles convergents.
Salut, companys.