Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Nus: La realitat és dura i implacable i el futbol també. Sobre la gespa 2-1 i cap a casa. A la grada allò de cada any: el Lluís Companys mig buit, insults racistes, agressions, banderes feixistes…
Desenllaç: Just xiular l’arbitre el final del partit ja corren tots els espanyolistes a buscar els micròfons per plorar. L’arbitre, TV3, Laporta, bla bla, bla… "ningú ens estima", "pobres de nosaltres" i les mateixes tristes excuses de mentalitat petita i mal perdedor.
Que el Barça guanyarà la Lliga és gairebé un fet. Ara el que desitjo és que l’Espanyol baixi a Segona Divisió per estalviar-me el cutre-sainet perico l’any que ve. Si el que volen els espanyolistes és un derbi amb emoció i opcions de victòria el tindran al miniestadi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sovint es diu que els catalans som perdedors de mena. De fet, en la Història, quasi sempre ens ha tocat les de perdre (guerra de successió, guerra civil, negociació per un bon Estatut, etc.). Els generals Tapioca de sempre ja ens amenacen que si no fem bondat, per força es veuran obligats a tornar-nos a ensenyar el camí…
Però els catalans sempre hem perdut amb una certa dignitat i una discreta èpica. La dignitat i l’èpica que dóna el perdre defensant una causa justa i sent el més petit. El més trist que pot haver-hi en aquesta vida és ser un perdedor tot defensant la causa dels poderosos que pretenen imposar llengües, lleis, quotes obligatòries de solidaritat, etc. I sobretot negant el dret a ser del teu propi país. Això, senyors, és el Real Club Deportivo Español de Barcelona i ho escenifiquen perfectament, diumenge rera diumenge, els seus perillosos radicals. No són una minoria a Catalunya, són la quintacolumna. Les llàgrimes de cocodril del Sànchez són el preu que paguen per ser quintacolumnistes i admetre feixistes violents mentre paguin l’entrada.
I que em perdonin la gent de bona fe que hi ha en aquest club. Només us diria que llegíssiu més Vàzquez Montalbán.