Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Sé que no falten temes a l’entorn culé entre gespa, cagodroms, betandwins o rumors com el fitxatge d’Henry. Però no només de futbol viu l’home -i la dona-. El cert és que aquest cap de setmana passat vaig gaudir més amb els esports que es barallen per una pilota amb forma d’ou que amb l’esfera que corre per la gespa del Camp Nou.
La coincidència de dates va fer que el mateix cap de setmana acabés la temporada de futbol americà amb la Superbowl i comencés el 6 nacions de rugby. Fantàstic. Tal conjunció esportiva em va fer emigrar de casa en busca del Canal Satèl·lit de casa ma mare per seguir tots els esdeveniments.
El 6 nacions és una de les fites més altes pels romàntics de l’esport. Suma la tradició als valors propis d’un esport tant noble com el rugby. El Grand Slam, la Triple Corona, la Calcuta Cup, la cullera de fusta… tot plegat m’obliga a seure al sofà i fotre’m una Guinness en una escena bucòlico-romanticona que converteix el menjador ikea en un pub irlandès. Només per veure la cerimònia dels himnes ja paga la pena plantar-se davant el televisor. Escoltar tot Murrayfield cantar el Flor de Escòcia em va posar la pell de gallina. No em sorprèn que, després, els jugadors surtin carregats d’adrenalina i disposats a topar amb moles de més 100 quilos.
La Superbowl és tot el contrari però també immensament atractiva. Un espectacle que em fascina sobretot per l’excel·lent realització televisiva. És gairebé un miracle que aconsegueixin tenir-te més de quatre hores davant de la pantalla en un esport on cada 5 segons s’atura el joc. Entre repeticions, explicacions de les jugades i vídeos separadors em van tenir despert fins a quarts de cinc de la matinada. Pel poc que he vist i sé de futbol americà, el partit va ser força dolent però el show va justificar la son de l’endemà al matí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic totalment d´acord amb tu en la descripció que fas del 6 nacions i del rugby en general, fins i tot diria que t´has quedat curt. És un esport inteligent, on per avançar s´ha de tirar la pilota enrera (genial!!!) en el qual no pots accedir a la pilota des de qualsevol lloc (la bimba marca el fora de joc) i on l´esportivitat i el respecte és clau. No veurem cap jugador de rugby discutir mai una decisió arbitral ni cap públic entés cridar devant d´un xut entre pals per part de l´equip contrari. És un esport senyor com cap altre on, a més, després juguen el “tercer temps” al pub. Absolutament fantastic.
Res a veure amb l´aburriment i la bestiesa del futbol americà. No he aconseguit mai veure més de 10 minuts seguits. Insoportable!!!!
Fa anys que m’atrau el rugby, però com l’inmensa majoria jo era de futbol, jugant de petit i segint-ho.
Però ja fa prou temps i gràcies a la xarxa, ja puc saber quant hi han partits de rugby i cada vegada més vaig a veure’ls en directe a la meua ciutat, València (malauradament ara sense equip de divisió d’honor).
I cada vegada m’agrada més i pels motius que ja feien que m’agradés de sempre, esportivitat, esforç constant, entrega… res a veure amb les figuretes del futbol… i gràcies que ara de tant en tant tenim al barça que ens regala espectacle…