Diari d'un Culer

Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol

10 de febrer de 2006
1 comentari

Capello, la pallisa al Madrid i la PBSE a Londres

Quantes coses en 24 hores. El Capello lloant a Franco, al Madrid li’n claven sis a Saragossa i més notícies sobre el viatge a Londres i la recerca de l’entrada perduda. No em puc estar de ficar cullarada a tot arreu.

Capello fa mèrits

L’ha clavat en Xavier Bosch en un dels seus comentaris a "El Món a RAC1" on denunciava la hipocresia de molts tertulians que ara posaven el crit al cel per les paraules de Capello lloant a Franco. Curiosament, molts d’aquests opinadors són els mateixos que fa uns mesos promovien l’amnèsia col·lectiva mentre alguns criticàvem la presència d’Echevarría a la Junta. Les paraules de l’entrenador italià són repugnants però més repugnant és haver tapat el feixisme a casa nostra.

6-1

Tinc la mania -com molta gent- d’escoltar la SER i la COPE quan juga el Madrid. Tot i que la cadena dels capellans em sembla més descaradament merengue, em tira molt la figura de "Poli" Rincón a can Polanco. Sobretot des de fa tres anys. Malauradament, no el vaig sentir dir res en tota la segona part del Saragossa-Reial Madrid de dimecres. Pobre "Poli" encara deu estar sota la taula de l’estudi.

Toni Rovira i tu

Dimecres, en Raül Llimós -conductor de l’excel·lent "Primer toc" de Rac1- va tenir al directiu del Barça responsable de l’àrea social, Toni Rovira. En Monegal li diria al Llimós que li va faltar mossegar una mica més amb el tema de les entrades a Londres. Se’n va sortir massa fàcilment el sr. Rovira tenint en compte el descontent que hi ha entre tants barcelonistes. El directiu va fugir de les explicacions i es va dedicar a vendre "La caravana blaugrana" per anar amb autocar als desplaçaments més propers. Me n’alegro de la iniciativa. Tot i que encara no ens lliurem del RACC, sembla una opció més sensata que les que hem patit  fins ara.

Penya Barcelonista Sense Entrades

Això dels blocs és molt gran. Una colla de gent que, com jo, s’han quedat més penjats que un fuet, amb bitllets i hotel per anar a Londres i sense possibilitat d’accedir a Stanford Bridge, han decidit obrir un bloc per organitzar-nos i poder veure el partit plegats i fotre una festeta per Londres. Jo ja m’hi he apuntat i prometo fotos.

El negoci de la revenda

Per intenet corren entrades a uns 400 euros. Però el veritable negoci el fan els de Rac1 i els del Sport que s’han muntat els seus sorteigs de viatges a Londres amb entrada via SMS. En Basté va comentar que en 10 minuts ja tenien 1500 persones i el concurs dura fins al dia 19 de febrer! Si tingués un parell d’entrades me n’anava al partit però, si encara me’n sobressin dues més, està molt clar que el millor negoci no és la revenda; són els concursos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!