Republicans i Independentistes

Fa poc un amic m’ha enviat el resum d’un llibre en el qual s’estableix una classificació dels humans en 4 tipologies: intel·ligents, bandits, desgraciats i estúpids. Feu-ne una lectura aplicada a la vostra realitat i descobrireu la profunditat de l’anàlisi i la gravetat del tema.

Carlo M. Cipolla, en el seu llibre "Allegro ma non tropo" planteja un sistema de classificació dels éssers humans en funció del benefici que aporten o dels costos que generen. A partir d’aquesta variable, aplicada a un mateix o als altres, Cipolla genera 4 categories:

– L’intel·ligent: genera valor per a si mateix i genera valor per als altres.

– El bandit: genera valor per a si mateix, però genera costos als altres.

– El desgraciat: genera valor per als altres, però només genera costos per si mateix.

– L’estúpid: genera costos, tant per si mateix com pels altres.

Cipolla planteja 5 lleis fonamentals en relació a l’estupidesa:

1a llei. Sempre i inevitablement, tots subestimen el nombre d’individus estúpids en circulació.

2a llei. La probabilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica física o psíquica.

3a llei. Totes les persones tenen consciència de la seva categoria, tret de les estúpides. A més a més, l’única tipologia que no actua de forma racional és la estúpida.

4a llei. Els no estúpids subestimen sempre el poder nociu dels estúpids. Els no estúpids obliden que, en qualsevol lloc, moment o circumstància, tractar o associar-se amb individus estúpids acaba manifestant-se, de manera infalible, com un costosíssim error.

5a llei. La persona estúpida és la persona més perillosa que existeix. Molt més que el bandit i, òbviament, que el desgraciat i l’intel·ligent.

La distribució de freqüències de cada categoria no és coneguda, però tothom podríem fer una estadística ràpida en el nostre entorn i fer-ne una bona aproximació. Estic segur que, en qualsevol cas, haurem identificat mitja dotzena d’estúpids/estúpides i haurem vist comprovades en les seves persones aquestes 5 lleis. (No cal dir que pressuposo que els lectors d’aquest post no són, en cap cas, estúpids; ja que, en cas contrari, serien incapaços de fer l’exercici)

Cipolla planteja una certa sociologia de l’estupidesa. El percentatge d’estúpids que s’acumulen en qualsevol col·lectiu humà i la manera en què la resta de categories s’hi relacionen són determinants en l’evolució del col·lectiu. La prosperitat d’un col·lectiu humà (societat, sindicat, empresa o partit polític, tant se val!), depèn exclusivament de la capacitat dels individus intel·ligents per mantenir a ratlla els estúpids.

Jo afegiria, també, que cal posar els bandits sota control i, perquè no, ajudar als desgraciats a obtenir també profit de les seves accions. En qualsevol cas, l’estúpid és irreciclable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!