crònica a l’exili – 1 (perquè plorar?)
a la platja, l’aigua clara, relax.
Començo aquest relat, ara que començo a desmuntar i empaquetar estris, ara toca l’equip de música, ahir ja vaig desar ben endreçats tots els cd’s i els k-7, i els vinils, encaixats,amb una llegenda per trobar-ho quan s’hagi de tornar a obrir, he fet una llista, un inventari ben codificat, però no se perquè tant d’ordre, sinomés m’enduré el prescindible, les càmeres, l’ordinador el disc de seguretat i la roba…
Els llibres els deixo en usufructue i els estris de cuina i etc..
ja he escrit als amics i coneguts per què qui ho necessiti ho vingui a buscar..
Na S, s’ha ofert ha fer una campanya benèfica, diu ella,ostres!! i en J em diu que accepti un gir…
Mentrestant escolto pels altaveus del ordenata, ara que empaqueto l’equip de so que tantes hores m’ha acompanyat amb la música, les noticies i ara m’inspira escriure mentre sona aquesta veu tant deliciosa, potent i neta; Inger Marie Gundersen “Why Should I Cry for You”