El bloc d'en Roc Fernàndez

Avui m’he quedat al poble, ja fa dies que vaig demanar festa. A Sant Feliu el dia de Sant Antoni és festiu i és celebra el dia que toca, enguany dijous. Al matí no he tingut temps de treure el cap a la torrada amb all arengada i barreja, se m’han enganxat el llençols. De totes formes he aprofitat per anar esmorçar a la Fonda Europa de Granollers. Us ho recomano, sobretot el dijous de mercat. És un esmorçar de forquilla -cap i pota, arròs de mercat, xai a a brasa i amanit- és una tradició de fa anys, de quan es feia mercat a la Granollers i baixava gent d’arreu de la comarca. Un cop muntades les parades s’anava a fer un bon esmorçar a la fonda. En certa forma es manté aquesta tradicció, bona prova és que m’hi he trobat més gent de Sant Feliu que han fet la mateixa pensada. Realment genial poder fer de tant un esmorçar d’aquests.

A Sant Feliu Sant Antoni es celebra amb una missa, la benedicció del bestiar i després el ball de plaça on cada any surten sis parelles a ballar-lo. Si no heu pujat mai crce que és un dels dies que val la pena, junt amb l’Escudella i la baixada de llits.

Fa uns dies l’amiga Cristina Buj i avui mateix en Quin Jou m’han fet arribar la iniciativa que ha sortit del Pere Lloveras (del Bar del Pere) i en Miquel Ortega per acoseguir ser inclosos ells, i de retruc Sant Feliu de Codines, al llibre de records Guiness
World Record.

El repte que es plantegen és el d’anar de Sant Feliu de Codines fins Jérez de la Frontera amb una Vespa amb sidecar non-stop. És a dir sense fer cap parada. La data per fer-ho és el 28 de març a les 4 del matí.

Esperem que ho aconsegueixin!.

Deu ni do el fart de menjar d’aquests dies. Per Nadal la família es retroba i es moment de fer gala de les millors taules i les millors menges. Per Nadal al vespre gambes i marisc, el cagatió que va venir carregat d’il·lusió sobretot per l’Aina que encara pregunta com pot ser que un troc tan menut pugui cagar tantes coses. És màgic Aina,és màgic…

Ahir per Nadal canelons i a la tarda veure Els Pastorets al Casal a Can deixalles 81. Avui, dia de Sant Esteve venia la família a casa, hem fet pollastre (de Can Turret) amb escamarlants. Quin fart de menjar!.

Però que seria el Nadal sense aquestes llarges sobretaules?. Això si passat festes, tots a menjar bledes!

Finalment CiU de Sant Feliu de Codines ja tenim local. Ens ha costat trobar-lo i arreglar-lo però ja és una realitat. Hem passat hores desmbrassant l’espai, pintant, netejant, arreglant, anant a buscar els mobles, muntant-los… però ha valgut la pena. Des d’aquí també vull agraïr especialment els que més hores i temps i han de dedicat: la Cristina, l’Andreu, l’Albert i en Vidal sobretot.

El local és només un espai, però és un espai que hem fet entre tots i que ens ha unit més. També ens dona moltes més possibilitats de fer coses. D’entrada el posem a disposició de totes les entitats i volem equipar-lo per a fer-hi moltes coses.

Ahir vam fer-hi la primera Roda de premsa amb el Jordi Turull, diputat al Parlament i també vam fer el primer executiu al nou local. No hi va faltar el cava.
Ara farem una inauguració ben sonada!.

Us afegeixo unes imatges:

Fa un mes CiU de Sant Feliu vam presentar una moció al Ple per demanar la retirada de la bandera espanyola de la sala de plens. L’alcalde, en un dels seus habituals rampells i sense consultar-ho a cap grup, va decidir canviar la decoració de la sala de Plens posant-hi la bandera espanyola, la foto del Rei i d’en Montilla.

El dia del Ple ens va dir que ell volia complir la Llei i es va basar per rebatre la nostra Moció en una carta de l’Associación para la defensa de la Nación Espanyola ens que un dels seus patrons és ni més ni menys que l’Aleix Vidal-Quadras.

Fins aquí de cine però va anar així. El més divertit és que en aquest proper Ple de dissabte. Convocat el dia 1 de desembre, ves per on, el mateix dia que hi ha una manisfestació a Barcelona pel dret a decidir i per demanar que plegui la seva Ministra de Foment. Doncs en aquest Ple, l’alcalde ens presenta una Moció per demanar la tercera republica espanyola!. El mateix Alcalde que va fer penjar el quadre del Rei i va posar la bandera espanyola fa només un mes.

Potser que s’aclareixi una mica les idees. Perquè al final això semblarà la república bananera de Pere Pladevall.

El passat 26 d’octubre va sortir publicat l’article "100 dies de qui dia passa any empeny" que pots llegir a continuació en el que faig un balanç dels 100 primers dies de govern socialista a Sant Feliu de Codines.

Aquesta setmana distribuirem per Sant Feliu l’octaveta que us adjunto a sota. Aquesta almenys la paguem els de CiU i no tots els ciutadans com ha fet en Pere Pladevall.

L’octaveta porta per títol "la més grossa ja ha arribat" utilitzant la
frase pronunciada per l?alcalde Pere Pladevall el dia de la seva presa
de possessió i expliquem que en els últims 12 anys de
govern convergent mai havia succeït un accident com el de fa dios divendres.

També donem explicacions de perqupe va caure la casa. La casa va caure perquè no es van seguir
les especificacions de la llicència d?enderroc concedida per CiU al
desembre 2006. Especificacions com:

– ?Com a criteris generals hom proposa procedir a l?enderrocament dels
edificis, amb mitjans manuals i mecànics, de dalt a baix,…?.

– ?Els elements resistents s?enderrocaran en l?ordre invers que va seguir-se a la construcció, baixant dons planta per planta?.

– ?Els envans es demoliran de dalt a baix, en cada planta, abans d?enderrocar?.

– ?No s?acumularà runa ni es recolzaran elements contra tanques, murs i suports?

També us afegeixo una adreça web on hi ha penjat el projecte íntegre perquè valoreu vosaltres mateixos. El que demostra tot plegat és que a la roda de premsa que va fer l’Alcalde Pere Pladevall ens va pendre el pèl quan va dir que s’havia seguit el projecte. No es poden defugir responsabilitats però si es fa, almenys ser elegant i no dir mentides.

Ara fa uns mesos l’Artur Mas va plantejar la necessitat de reformular el catalanisme per trencar l’actual estancament que patim com a societat. L’asfixia socialista que es deixa notar des de les Rodaies de RENFE fins a l’aeroport ens està duent a un procés de regionalització i de pèrdua d’ambició i confiaça col·lectius. El descontent de la societat és gran, però des del meu punt de vista correm el perill de italianització de la política, és a dir que la societat vagi per una banda i els governants per l’altra.

Fruit d’aquestes reflexions i de la necessitat de trencar el discurs ranci, clàssic i tronat de l’eix esquerra-dreta. Discurs que només es fa a aquí i per interessos purament partidistes. Només cal veure els girs que ha fet la dreta francesa amb Sarkosi o l’esquerra anglesa amb Blair. Al final tots es troben i es disputen una posició central. Però si a Europa no té sentit a Catalunya un país a mig fer menys.
Ens cal aplegar sumar esforços de tot el catalanisme, dels pocs que queden al PSC i que tenen els dies comptats, els descontents d’ERC i fer una nova formulació i una nova estratègia col·lectiva i coma país.

Fruit d’aquesta reflexió el proper 8 de novembre portem a Sant Feliu l’Alfons López Tena, Vocal del Consell General del Poder Judicial i autor del llibre "Catalunya sota Espanya". Hem aprofitat per convidar a gent diversa per reflexionar sobre aquest tema, a veure que en surt.

Us poso un tall de l’entrevista d’Alfons López tena a la COPE l’altre dia, val la pena escoltar-lo. També us afegeixo a sota a tall d’arxiu un article en que em va tocar explicar el significat del logo de la casa gran i que va sortir publicat a El Punt.

Ahir al matí baixant cap a Barcelona vaig topar amb un embús de dos parells de nassos. Hi havia un colapse monumental perquè havien tallat el trànsit de la C-59 en plena hora punta per tirar a terra les arcades de Can Xifreda. Vaig passar pel davant i vaig, simplement al·lucinar. Jo no en sabia res i sempre vaig pensar que hi serien.

Recordo temps enrera en algun Ple que s’havia liat un de gorda -de les que ens tenia acostumat en Pladevall- perquè no s’havia substituït la porta trencada feia no sé quan. A mig matí em truquen perquè miri la web de l’Ajuntament. En ella veig una foto d’en Pladevall enmig d’unes runes de les arcades i amb unes declaracions on ens acusa dient que les arcades s’han tirat a terra per culpa de l’anterior govern, és a dir, CiU.

Ens movem, parlem amb el Francesc Pineda, parlo amb el Leo, amb la Cristina… al final el Leo m’envia una acta del 3 de setembre on la Junta de govern aprova l’enderroc de les arcades. És a dir, al Pere li dona temps a fer-se la foto enmig les runes, a fer una nota inculpatòria i indecent utilitzant mitjans institucionals per fer polírtica de baixa estofa, otorgar el permís d’enderroc als constructors, tallar el trànsit a plena hora punta al matí… però no ha pogut evitar que enderroquin les arcades per culpa de CiU. No ha pogut evitar que s’enderroqui un "patrimoni sentimental" del poble.

Ells podien decidir atorgar o no la llicència, ells podien decidir amb quines codicions el promotor podia fer l’enderroc i les obres, ells podien decidir si tirar o no les arcades. I ho havien de decidir el 3 de setembre. Lo d’abans no compta. Però simplement se’ls va passar. Potser si enlloc d’estar pendent de l’oposició, si enlloc de buidar l’Ajuntament de tècnics que poden explicar-te el significat que té un determinat permís perquè "no són de la corda", enlloc de voler-t’ho fer tot sol, és dediqués a fer d’alcalde i a governar no li caldria embrutar els altres per exculpar-se dels seus errors.

Documents relacionats:

– Comunicat de CiU sobre l’enderroc de les arcades de Can Xifreda

– Segona notícia que emet l’Ajuntament, la primera ha desaparegut, sobre l’enderroc de les arcades de Can Xifreda
– Acta de la Junta de Govern del 3 de setembre en què s’aprova l’enderroc de les arcades de Can Xifreda

La setmana passada vam fer un altre Comitè Executiu Local de Convergència. Vam estar parlat dels temes que tractarem al proper Ple, vam fer un balanç dels 100 dies de govern municipal que ja han passat. Fins ara la nostra estatègia s’ha basat en centrar-nos en temes més formals (sous, periodicitat dels Plens, el tema de la bandera espanyola a la Sala de Plens…), però un cop passats aquest 100 dies començarem a demanar solucions i fer oposició sobre temes. Han tingut ja prou temps per començar a resoldre temes com el pati de l’Institut que havia de ser provisional i fins l’estiu, o les obres de l’Escola Bressol que s’han d’iniciar a finals d’any.

També hem editat el primer Parlem-ne
i que estem distribuint informant de les darreres coses que estem fent i per últim ben aviat disposarem d’un local a Sant Feliu. Comencem a agafar ritme!

Podeu llegir aquí aquesta publicació.

Aquests dies la cosa va de símbols. A Catalunya per la polèmica sobre la crema de fotos del Rei. A Sant Feliu per la gracieta de l’alcalde de posar la bandera espanyola a la sala de plens quan mai hi ha sigut. Fins i tot els mateixos de les JSC reclamen de treure la foto del Rei, molestos per una polèmica que genera el seu propi cap de llista. Una polèmica innecessària al poble però que té un rerefons que és molt interessat.

Potser hi haurà qui trobarà rídicul parlar d’aquests temes, però tenen la seva importància, sobretot perquè si deixem que aleatoriament i a voluntat exclusiva d’una persona es decideixi quins símbols hi ha d’haver anem molt malament. Evidentment l’alcalde diu que és un tema legal, vaja excusa!. Legal dius? I llavors els 80% d’Ajuntaments que no la tenen que passa. Si tot s’hagués de fer segons diu la teva Llei encara no tindriem democràcia, les dones no votarien i no hi hauria drets nacionals, ni socials. Aquell que l’únic argument que te és la legalitat és que amaga alguna cosa.

No és un tema legal. És un tema amb una càrrega de fons molt important. Pladevall vol esborrar qualsevol cosa que faci olor a nacionalista, i per ell, la senyera en fa d’olor a nacionalista. Amb aquest gest demostra que allò del catalanisme social no s’aguanta.

Però aquesta actitud que es nota amb els símbols té altres efectes com que en tres mesos han plegat sis tècnics de l’Ajuntament!!. Tots substituïts per càrrecs de confiança amb carnet a la boca. Sort que quan era a la oposició en Pladevall demanava concursos superlegals i estrictes. O el canviar el color corporatiu de l’Ajuntament pel morro, sense estudi d’imatge ni res. O no convidar a la inauguració del Camp de gespa artficial -fet pel govern de CiU- al regidor que ho va fer possible. O passar els Plens cada dos mesos, també és legal Sr Paldevall, però és més democràtic, més transparent fer-los cada mes com s’han fet sempre.

Jugar amb els del símbols és només un símptota d’autoritarisme i del pitjor sectarisme que ara tot just es comença a deixar notar. Només cal veure la web del PSC de Sant Feliu de Codines que recupera el mal estil que els va caracteritzar quan eren a l’oposició. M’agradarà saber si el PSC i el seu alcalde ratifiquen les difamacions que hi apareixen.

Ahir es va acabar la Festa Major. Ha estat un cap de setmana intens. A Sant Feliu la Festa Major encara té aquell punt de lloc de trobada, veus molta gent, parles amb molta gent que segurament trigaràs en tornar a veure a voltar pel carrer fins que torni a fer bo. És com la traca final de l’estiu.

En general la Festa ha estat com sempre, és a dir, bé. L’únic aspecte negatiu que destacaria és el pregó. Un pregó que ha donat i donarà a parlar. Absolutament desencertat, sectari, de mal gust i impropi d’un pregó que el que ha de fer és unir el poble enlloc de desunir-lo. Espero que amb el pregó alguns comencin a veure el peu que es calça a l’Ajuntament.

També vam participar de la Festa com a col·letiu, com a Convergència, vam convidar a córrer la cursa al Club d’Atletisme de Convergència, i vam fer un equipet entre ells i alguns de nosaltres. Va ser una forma de participar col·lectivament de la Festa Major. A més una de les corredores, la Barbara Sagi va pujar a podi, i el Leo i en Joan van fer bones marques. Per tant, vam fer-hi una contribució de qualitat. Fins l’any que ve!.

Aquesta Diada vaig optar per quedar-me a Sant Feliu. A més del actes tradicionals es feia un merescut homenatge al Martí Garriga, impulsor del Museu Municipal de Can Xifreda. De fet recordo que l’exalcalde Francesc Pineda fins i tot havia proposat recollir signatures perquè li donessin la creu de Sant Jordi. Per tant una persona que ha dedicat tantes hores preservar la nostra memòria col·lectiva val la pena homenatjar-lo un dia com la Diada que en el fons rememorem una altra memòria col·lectiva i una voluntat de ser i seguir sent.

D’altra banda em va sorprendre positivament el discurs del nou alcalde, sincerament em passava que ens faria el discurs de progre de pa sucat amb oli i internacionalista a que ens té acostumats. En canvi va fer un discurs molt correcte per la diada, tant correcte que no entenc com pot pensar això i alhora posar la bandera espanyola a la sala de plens quan no hi ha obligació i no hi ha sigut mai. O potser pensa en funció del dia una cosa diferent?

Ahir el nou Comitè Executiu Local de Convergència de Sant Feliu vam fer una reunió amb l’Artur Mas. Era una trobada que teníem pendent arran dels resultats de les eleccions municipals i del procés de renovació que hem fet posteriorment.

Vam estar una hora llarga xerrant una mica de tot, de Sant Feliu, de com encarar el futur, de l’equip que som i les ganes que tenim de fer coses, dels temes que poden afectar Sant Feliu…

Crec que en Mas va poder veure un equip de gent nou, però preparat amb ganes de treballar per Sant Feliu i pel país. I nosaltres vam poder constatar que tenim quatre anys de feina pel davant però que tindrem l’escalf i l’ajuda de molta gent.

A la foto: d’esquerra a dreta a dalt hi ha Jordi Tura, Cristina Buj, Artur Mas, Roc
Fernàndez, Andreu Castellet, Joan Fontseré. A sota d’esquera a dreta: Anna
Vilarrasa, Leo Martínez i Albert Llorens.

Ahir vam tenir Consell d’Agrupació de CDC del Vallès Oriental. De Sant Feliu i vam baixar el Leo i jo mateix. Al consell va venir el Diputat al Parlament, Quico Homs per explicar-nos el procés de debat que iniciarem a partir de la tardor. També ens van informar de la constitució del Consell Comarcal del Vallès Oriental que es constitueix avui. El president serà l’alcalde socialsita de la Llagosta: Antonio Rísquez. CiU també formarem part del govern del Consell Comarcal, hi haurà una vicepresidència de la mà de l’alcalde de CiU de Castellterçol, Manel Vila.

CiU portarà les següents àrees del Consell Comarcal: Polítiques Socials (Ignasi Valls); Media Ambient (Ferran Giménez), Personal i Hisenda (Laura Tintó) i Societat del Coneixement i Participació (Marta Iglesias).