El bloc d'en Roc Fernàndez

Dimarts a Sant Feliu de Codines es va dur a terme la jornada Enganxa’t a l’esport realitzada per part de l’agrupació Barça Veterans i promoguda per la Penya els Blaugrana de Sant Feliu de Codines, i especialment per l’amic i company de CDC, Albert Llorens. La idea a més va sorgir a partir d’una visita del Senador de CiU Josep Maldonado a Sant Feliu que com a jugador de l’equip de veterans va proposar als de la Penya del Barça aquest acte

La jormada va significar un èxit de participació, especialment a l’institut on es va fer una xerrada sobre la droga a càrrec de Julio Alberto (ex jugador del Barça) i on van participar 90 alumnes de l’institut o més tard amb una xerrada sobre l’esport i el treball en equip al club de Futbol Sant Feliu. La visita del Julio Alberto també va servir per constatar que la droga és una realitat al nostre municipi, i que calen moltes sessions com aquesta, informatives i pedagògiques per evitar que els nostres fills i filles entrin en aquest pervers món. També esperem que aquesta iniciativa sorgida de la societat civil posi les piles a l’Ajuntament en aquesta qüestió fins ara tabú.

Finalment es al vespre, es va fer una xerrada al Centre Civic dirigida als pares i on vam comptar amb la presència de Julio Alberto, Pere Valentí Mora (ex porter del primer equip del Barça), Sr. Prats (ex director del diari Sport), Miquel Tura president de la Penya Els Blaugrana en la que vaig poder assistir i on els pares i mares van poder expressar els seus dubtes i com abordar aquest tema amb els seus fills. Tot plegat molt interessant i esperem que es pugui repetir. Felicitats a La Penya!!

Dijous de la setmana passada, els tres membres de CiU denunciats per
l’Alcalde Pere Pladevall, vam rebre la sentència absolutòria. Fins ara,
no hem dit res, hem deixat treballar la justícia, segurs que una
acusació sense proves i amb la única finalitat de judicialitzar la
política no podia dur enlloc. Molt diferent del que va fer l’Alcalde
que va córrer amb la denúncia a tots els mitjans possibles, acusant amb
nom i cognoms a tres persones, que per coses de la vida, som del partit
de l’oposició.

Ara que ha sortit la sentència ens toca parlar, alt i clar. Ens toca
explicar que la sentència ens absolt no només reflexant que “No ha
quedado justificada, de otra parte, la autoría en la redacción de
comentarios, ni la titularidad del blog”, sinó que a més puntualitza
“lo cual es irrelevante dada la ausencia de tipicidad penal de los
hechos objeto de acusación”. I més endavant acalareix que “no
existiendo infracción penal, no cabe hablar de autoría alguna, ni de
circumstancias modificativas de la responsabilidad”. Podeu lleguir un resum aquí i veure lleguir la sentència completa. El que no podeu veure és la reacció del senyor batlle quan sortint del judici li vaig anar a dir que potser prou d’aquest color i em va proferir davant d’un atònit Toni Verdaguer i la resta de companys meus de CiU, “No em toquis!!!… Això és la guerra”. La guerra? Quina guerra Pere?. La política justament serveix per evitar les guerres.

O sigui que tenim un alcalde que denuncia sense proves fets que no són
denunciables… vaja que té la pell molt fina i que no adment cap
diferència d’opinió i criteri. A algú tot aquest episodi li pot fer més o
menys gràcia. Als que l’hem patit en la pròpia pell no ens en fa gens.
I als que facin el bloc anònim en qüestió es deuen estar fotent un fart
de riure. Però el preocupant és que siguem l’únic municipi on menys
d’un any ens haguem trobat amb un períple de fets que ratllen el límit
de lo democràticament acceptable:

– Sen’s ha denegat la plaça per fer-hi una acte electoral.
– No s’ha fet un sol concurs d’elecció de personal.
– L’utilització impudica i partidista dels mitjans de comunicació municipal amb episodis com el de Can Xifeda.
– Es fa un ROM sense ni una sola reunió amb cap grup polític per consensuar-lo.
– Als 8 mesos plega un regidor pel “tracte inhumà de l’alcalde al personal i regidors”
– El Pressupost es presenta sense comissió informativa prèvia i ara n’hem d’impugnar els acords
– Es denúncia a tres membres de l’oposició sense fonaments ni proves…

I si a un grup municipal que estem a l’oposició ens passa tot això, que no li pot passar a un ciutadà que estigui atrevessat amb aquest Alcalde i que no tingui tots els recursos i mecanismes de que disposem per defensar-nos i per fer complir la Llei?. Preguntint-s’ho. O sigui que el tema no és per riure.

Jo em pregunto que més ha de passar perquè algú li pari els peus a aquest senyor?. No estem parlant d’una dictadura d’un país africà, estem parlant de
Sant Feliu de Codines. Si a CiU hi hagués una persona amb aquest tarannà, a mi em
faria remouria l’estòmac. Perquè per sobre de les diferències ideològiques ha
d’haver-hi les conviccions democràtiques. El entendre que el diàleg és
la base del sistema i que a més estem en un poble on tots ens trobem pel
carrer.

Només esperem que aquest lamentable episodi serveixi per tornar a la política i deixar “la guerra” del senyor Pladevall. Segur que el poble hi sortiria guanyant!.

Dilluns en el Ple extraordinari sobre Pressupostos, CiU va marxar del Ple. Ho vam fer perquè dies abans vam entrar a l’Ajuntament un escrit demanant que es convoqui la Comissió Informativa i se’ns fes arribar tota la informació que la Llei determina que ha de comprendre els pressupostos municipals.

No es va fer i com ja ens té acostumats l’Alcalde, va voler saltar-se a la torera, les formes establertes per la Llei. Des de CiU vam ser al Ple al principi per demanar que aquest no es celebrés, que es desconvoqués i es convoqués la Comissió informativa i el Ple correctament. Que se’ns facilités la informació que falta: la platilla de personal, les subvencions atorgades, el pla d’inversions, l’endeutament de l’Ajutament a 31 de desembre…

A més no vam fer-ho sols, el grup dels Independents també va demanar el mateix. Però l’alcalde va voler fer el Ple igualment, motiu pel qual ens hi vam absentar i a llarg d’aquesta setmana presentarem la impugnació del Ple i dels acords del Ple, així com l’ampara de la Direcció General de l’Administració Local i del Síndic de Greuges.

Estem farts, d’aquest mal estil d’anar tirant pel dret i sense respectar les més mínimes formes de funcionament democràtic. Per això ho fem. Volem que es facin les coses bé d’un cop. Que hi hagi diàleg. Que se’ns convoqui al que se’ns ha de convocar. Tots els grups formem part de l’Ajuntament i representem, cadascú d’una forma o altre, el conjunt dels ciutadans de Sant Feliu. Tant costa fer les coses ben fetes?

El dissabte passat va haver-hi de nou Ple municipal. Un dels punts que s’hi va tractar éren les al·legacions que vam presentar al Reglament Orgànic Municipal (ROM). Després d’un diàleg i una negociació amb la Laia Jordana ha estat possible consensuar un text prou encertat i que corregeix bona part de les mancaces que hi havia. En aquest sentit, encara que a pilota passada, vull agraïr l’esforç personal de la Regidora per trobar-nos, parlar discutir i arribar a punts d’entesa. Aquest és el tarannà que ens agradaria des de CiU i que va portar a que s’aprovessin 22 de les 25 al·legacions que vam fer.

A part d’això també vam poder aprovar una moció que reclama l’elaboració d’una ordenança sobre l’estalvi d’aigua i que s’incenti la instal·lació de sistemes de recollida d’aigua pluvial. Fa uns dies en parlava.

També vam presentar una altra moció sobre la rebaixa de la taxa d’escombraries, en que demanem la revisió d’una taxa que considerem abusiva i que s’ampliï el plaç per acollir-se als descomptes que ara només se’n beneficien un centenar de famílies.

A part d’això, l’Anna Vilarrasa va preguntar pel projecte de l’Escola Bressol. Projecte que vam deixar a punt per iniciar-se les obres i que l’alcalde va dir que començarien a principis d’any -debia referir-se a l’any xinès-. Ara ens diu que no hi ha diners, i el més greu potser enlloc de nova Escol Bressol acabem tenint barracons. Cal recordar que fa pocs dies es va presentar la sol·licitud de subvencions del PUOSC i que l’Ajuntament no va demanar res per la nova Escola Bressol.

El Ple demostra que allà on es parla i es dialoga s’arriba entesa, sobretot en funció del tarannà de la gent que va davant. I a on no es parla i es va per la via de la imposició les coses no avancen. Hi ha una dita que ho resumeix tot, parlant la gent s’entén.

Divendres a les vespre a les 10, un grup de Sant Feliu van marxar cap a Montserrat des de la plaça de Sant Feliu sota la pluja. Jo m’hi he afegit a la matinada a la serra de l’Obac. És un costum i tradició força arrelat a Sant Feliu i diverses colles, en arribar la primavera organitzen aquesta sortida. Ahir la beneida pluja va fer més difícil la travessa.

Es fa una mica dur i cansat, però té les seves satisfaccions, la nit atravessant el bosc fins arribar a Sant Sebastià de Montmajor, la coca i el vi bo de la barraca del boter al Pla dels Ocells. La taronja ja ben entrada la nit a Sant Feliu de Racó, l’Esmorçar i sortida del sol a la Serra de l’Obac, el camí dels romans arribant a Monistrol que se’t fa etern i finalment el trencames final de l’ascens a la muntanya de Montserrat. No sé si per la pluja o què però aquest any a les 12 del matí ja érem a dalt!.

Aquest any, a més, els que heu volgut heu pogut seguir el tros de travessa que he fet a través del meu meu twitter. Amb la intenció de concertir la travessa en 2.0.

Dissabte vam entrar a registre de l’Ajuntament les al·legacions que presentem al Reglament Orgànic Municipal de Sant Feliu. Un Reglament d’aquest tipus en qualsevol Ajuntament “normal” s’hauria aprovat per unanimitat dels grups municipals després d’arribar a un consens. Aquí un cop més no ha estat possible.

Es va presentar el ROM de forma unilateral, sense ni una reunió amb cap grup municipal, ni entitat. Ens el vam trobar directament al darrer Ple i el rodet de la majoria absoluta socialista el va fer aprovar. Però després perquè a més conté greus il·legalitats i mancances:

1.- Il·legalitats perquè es confereix un poder a l’Alcalde que ni la Llei de bases de règim local li atorga. Per exemple s’intenta restingir el dret a la informació fent-lo discrecional de l’alcalde, o fins i tot establint un plaç d’entrega d’informació d’un mes quan la Llei estableix quatre dies. Fets aquests que a més de ser il·legals constitueixen una vulneració dels drets del ciutadà.

2.- Greus mancances, no sabem fins a quin punt malintencionades, com exemple, no es regula el funcionament del Ple, ni d eles comissions informatives, o d’òrgans de participació ciutadana com l’audiència pública. deixant tota la capacitat de regular aquests a l’alcalde.

3.- Aspectes que tot i no ser il·legals, ni ser uan mancança fan mal als ulls. Per exempel que a Sant Feliu per demanar una audiència pública calguin 1.000 signatures de ciutadans, denota la nul·la voluntat de que la gent participi i impossibilita que ningú pugui emprar aquesta fórmula, a excepció és clar, del propi Alcalde.

En definitiva un ROM per coartar, condicionar i impossibilitar el control i seguiment del govern, un ROM per frenar i evitar canals i mecanismes de participació ciutadana, un ROM fet de forma unilateral i a sobre mal fet. Per tot això CiU hem presentat aquesta bateria d’al·legacions amb la voluntat de que s’esmeni i es corregeixi. Però tant el fons com les formes denoten un cop més que estem davant d’un govern amb una nul·la voluntat de diàleg i de consens amb els altres grups i amb els ciutadans.

Ahir sortia l’Avui un article de l’esriptor Jaume Cabré sobre la censura. Cabré va ser a Sant Feliu fa uns mesos just passades les eleccions municipals, en un acte programat abans de les mateixes.

Va fer una xerrada a la Biblioteca sobre els seus llibres, amb una Biblioteca plena de gom a gom. A algú no li va agradar que vingués.

Cabré que és un home constant i té memòria ahir va publicar un article a la secció de Cultura del diari Avui sobre la censura.

Un dels seus paràgrafs explica que: “hi ha un alcalde català que no vol que jo vagi al seu municipi a parlar perquè
no penso com ell. Estic esperant amb deler el dia que algú d’aquest poble em convidi a parlar-hi. ¿serà capaç de negar-me l’entrada com si fos un burot?.

A veure si adivineu el nom de l’alcalde i del municipi a que es refereix Cabré. Malauradament comencem a ser famosos.

Si haguéssim de posar un titular als resultats de CiU a Catalunya i a Sant Feliu, per mi seria, ahir vam aguantar. Vam aguantar el tsunami de la bipolarització que es va emnportar per davant tot el que va trobar, començant pels seus socis d’ERC i ICV. Un tsunami que ens porta a un estat espanyol poc plural i divers i basat en el bipartidisme clàssic de països jacobins com França.

També va passar a Sant Feliu. No us vull amagar que ahir al vespre ho veia més cru que avui. Ahir amb el resultat només de Sant Feliu a la mà, no era un bon resultat. Però veient com ha anat la cosa hem aguantat. A Sant Feliu el guanyador ha estat el PSC, com practicament arreu, amb
1.085 vots. CiU n’hem ontingut 788, el Partit Popular 297, ERC
296 i ICV-EUiA 125 vots.

Però vist amb mnés perspectiva el resultat no és gens dolent. D’entrada el PSC, en les seves millors eleccions i amb el millor cadidat (en Zapatero) obté a Sant Feliu 1085 vots. És a dir 200 menys que a les municipals. I nosaltres no siguent les nostres millors eleccions n’hem obtingut 788, que venen a ser un 300 més que les passades municipals.

Tot i això el més positiu d’aquesta campanya a nivell local ha estat que hem assajat l’equip i l’hem començat a posar a prova. Tenim encara tres anys i molta feina per davant. D’entrada d’aquí uns dies farem una valoració i estudi dels resultats i planificarem noves activitats i tasques. Vinga tornem-hi que això és una cursa de fons!.

Diumenge vam fer l’acte central de campanya de Sant Feliu. Vam voler fer un acte diferent, molt més fresc i enfocat de cara a la gent jove i a les famílies amb canalla. Per ser un nou format i malgrat els intents de l’alcalde d’evitar que es fes va venir força gent al llarg del matí.

La gent de l’agrupació s’hi va volcar el l’organització de l’acte i em va agradar veure com l’equip que formem treballa en xarxa. Toca agraïr la feina feta, especialment a l’Albert Llorens, que ha coordinat la campanya, al Joan Fontseré, a la Cristina Buj, a l’Andreu Castellet, al Vidal, el Jordi Tura i l’Anna Vilarrassa i al Ramon Serra… També al Joan Segalés que ens hem fet un fart de voltar amb el cotxe i el lloro anuciant l’acte. Era un acte que sortia del que hem fet sempre i això sempre té un risc. A més hem topat amb les injustificables pegues que ens ha posat un alcalde que té un sentit peculiar de la democràcia i de l’ús dels espais públics. A la plaça una xurreria si però un inflable gratuït per la canalla no. Perquè? perquè el munta CiU.

Pel que fa als Parlaments van pujar a Sant Feliu la Ivonne Griley, que ja ens va acompanyar el dissabte passat al mercat i al Botiga a Botiga i en Josep Rull. Conec el Josep des de fa molts anys, de les primeres campanyes a Terrassa voltant amb el seu 2CV groc. De l’etapa d’Estudiants Nacionalistes a la Universitat i després a l’executiu de la JNC. Sempre m’ha agradat sentir-lo perquè parla amb passió i això en una època que fins i tot els que es presenten a president del govern han de llegir papers per parlar 3 minuts, té un valor.

En definitiva encarem la recta final d’aquesta campanya amb la sensació haver assolit el que volíem fer. Mirar d’assajar a Sant Feliu un altre manera de fer campanya i de fer política. Una manera més propera i a peu de carrer.

Ahir vam fer comitè electoral de CiU per acabar de preparar la campanya que porta magistralment, l’Albert Llorens. Vam comentar el actes que farem i en especial el de diumenge 2 al Centre Cívic la Festa de Campanya.

Vam comentar també, el vaibé d’instàncies per demanar la plaça per fer la Festa que el Pladevall ens ha negat. Quin alcalde menys democràtic que tenim!. Fa pena haver-se d’agafar a aquestes coses!. Però és normal, ahir nosaltres érem nou enganxant cartells, ells tres. I només fa sis mesos que va guanyar!.

Després vam sopar un entrepà al local. Molt bon ambient. Vam sortir a enganxar els cartells i les pancartes mentre escoltavem a la ràdio Ona Codinenca l’entrevista al Vinyals. Ostres, ara resulta que teníem raó. En Vinyals no plega per feina, plega fart i fastigejat d’en Pladevall. I demostra que un cop més va mentir al Ple. Un alcalde que nega fer actes en campanya i menteix al Ple on podem anar?.

Que vagi fent. Nosaltres ahir ens ho vam passar bé fent política, amb la part bona que té la política quan es fa amb il·lusió, amb ganes, amb equip i amb vocació de servei.

A la foto: Leo Martínez, Andreu Castellet, Vidal Fernàndez, Jordi Tura i jo. El Joan Fontseré que no surt perquè era qui la feia.

Dissabte vam anar a la Festa de difresses que es va orgaitzar a la Penya. Vaig anar convidat de la mà d’en David Baret i amb la reserva que sempre m’ha fet això d’haver-se de difressar. Vaig anar de cul mitja setmana per veure que ens podíem posar sense massa enrenou. Al final ens vam difressar dels anys 20 amb el Ferran Casamitjana i l’Antònia Castelló.

A la festa hi van participar prop d’un centenar de disfresses, algunes d’elles realment molt treballades i soprenents!!.

El Ple de dissabte es va formalitzar la dimissió del regidor Joan Vinyals. De fet la seva dimissió és la crònica d’una mort anunciada. D’ençà les eleccions vivim Ple rera Ple moviment de cartipassos per amagar una realitat, no hi ha equip i tot s’ho manega una mateixa persona: en Pere Pladevall.

I també fa temps que se sap del caràcter autoritari de l’alcalde. N’hem tingut nombroses mostres:

– l’Assemblea ciutadana que ha estat una presa de pèl a la participació,
– la nul·la comunicació amb la resta de grups municipals ni el que protocolariament és obligat,
– les pressions a funcionaris, i treballadors,
– l’intent d’acoso i derribo de l’oposició, fins i tot se’ns vol negar el dret a consultar la informació dels plens, i ens restringeix l’accés a l’Ajuntament
– o la darrera, un ROM que s’ha fet sense ni una reunió amb cap grup municipal. Se l’ha fet soleta la regidora…

Tot això ens ha dut que ja tenim una primera víctima a només sis mesos de les eleccions municipals. Al Ple l’alcalde ho va maquillar com va poder, però la realitat és que en Vinyals plega, tal i com va escriure per desmotivació. Una desmotivació fruit de les desavinences, fruit de la destitució encoberta que va patir arran d el’episodi de la caiguda de la casa del costat de Can Xifreda.

Ha estat la primera conseqüència d’un model de gestió unipersonal, amb un equip gens travat i improvisat i que constament es va modificant i alterant. I no passaria res, si no fos que darrera d’aquest fet hi van els interessos de poble. I va el fet que ara resulta que per caprici de l’alcalde de modificar el pati del SES ens costarà 153.000 € quan és una obra que havia d’assumir la Generalitat que es qui ha de fer l’equipament. O que ens hem de veure en un Ple acceptant l’herència d’un mort que es va enterrar en una fosa comuna per deixadesa de l’Ajuntament i ara resulta que ens fa hereus. O retirant un projecte per fer un carrer que no té cap estudi, ni el d’impacte ambiental, ni el permís d el’ACA per tapar el torrent, ni un estudi de trànsit que l’avali. Però que el greu és que hipoteca el futur del centre de vila condemnant-nos a una plaça amb trànsit rodat. Destrueix, ara sí, un "patrimoni sentimental" documentat fa ara 800 anys per Jaume I, el congost de Codines, i ens pren l’única opció de fer un parc al costat mateix de la plaça, de la Biblioteca i de l’Ajuntament.

Aquest Ple, ara que han de començar a governar i que jo no poden viure de la renta d’inauguracions d’obres iniciades per CiU, és la punxa de l’Iceberg. La punxa d’un Iceberg que ha començat a destruïr el poc equip que hi havia, que ha demostrat que no és té un projecte clar del que és vol fer i que actua sense saber on va.

Ja fa uns anys que CiU de Sant Feliu de Codines aprofitant la Festa de l’Escudella fem pujar algú del partit a participar de la festa, trobar-nos i participar de la mejada d’escudella sense estovalles a la plaça. Ahir vam convidar a pujar el portaveu de CiU al Senat i número dos de la candidatura al Congrés, Pere Macias. Per part nostra vam ser un bona colla, l’Andreu Castellet, la Cristina Buj, el Ramon Serra, el Jordi Tura, l’Anna Vilarrasa, el Vidal Fernàndez, l’Albert Llorens (a la foto), el president comarcal de CDC, Carles Segura, i el president local d’UDC, Joan Sagalés.

Durant la seva visita, Macias s’ha interessat per les inversions que calen per cobrir les necessitats de la població en infraestructures i temes socials com ara la construcció de la tercera escola i del centre d’assistència primària, o el traspàs al municipi de la caserna de la Guàrdia Civil, així com per l’estat de les negociacions de l’execució de la futura variant de Sant Feliu de Codines que, actualment, es troba paralitzada ja que no figura en cap partida pressupostària d’aquest 2008. Macias va demanar al Govern de la Generalitat “que desbloquegi aquest projecte, de màxima importància per la gent del territori, ja que lliuraria a Sant Feliu del trànsit de pas contribuint, d’aquesta manera, a una millora qualitat de vida als habitants d’aquest municipi”.
Tots ells que l’actual Ajuntament, tot i tenir "governs amics" arreu té més encallats que mai.

Aquest cap de setmana estem distribuint per Sant Feliu un nou Parlem-ne de CiU on expliquem en aquest número les activitats realitzades recentment per la nostra agrupació, com ara la presnetació del llibre "Catalunya sota Espanya" d’Alfons López Tena, la visita a les entitats esportives amb Josep Maldonado o la roda de premsa sobre els pressupostos de la Generalitat amb en Jordi Turull.

També es fa balanç de mig any de govern socilaista de la mà del portaveu de CiU, Leo Martínez.
I inclou un article del diputat Jordi Turull parlant de les esmenes que
CiU va presentar al pressupost de la Generalitat sobre inversions a
Sant Feliu i que van ser denegades.

Finalment fem un balanç de l’activitat municipal del grup amb les diferents mocions presentades que podeu trobar aquí.