El bloc d'en Roc Fernàndez

Ahir va ser Sant Antoni Abat. A Sant Feliu com cada any era festa, i festa grossa. Com cada any a les 7 van retronar els petards per fer l’arengada amb barreja, després a Missa amb els abaderats i els goigs de Sant Antoni. Sortint de Missa el Tres Tombs i un recorregut per les cases dels administradors que ofereixen coca, figues i vi bo. I finalment la dansa de Sant Antoni a la plaça. És curiós com a mesura que ens fem grans, donem més importància a aquestes festes tant nostres. En aquest cas tant de Sant Feliu.

Són diades que ajuden a trencar la monotonia del dia a dia, que permeten retrobar-te amb la gent, parlar, conversar i escoltar. I fer-ho allunyat dels problemes diaris. Són diades que pels que no ens agrada l’hivern ajuden a trencar el color gris i forcen a la gent a sortir de l’escalfor de la casa. Potser per això hi són, per fer poble i que vol dir fer poble si no conviure?

Ahir vaig pujar en burro a la ja tradicional cursa de rucs prèvia a Sant Antoni. És una festa que amb dos anys ja ha agafat volada, molta gent i amb molte sganes de passar-s’ho bé. I alguns temeraris i inconscients com jo.
Sense exeperiència en burros de quatre potes (des de dos potes la vida ja t’ensenya prou) vam muntar en burro l’alcalde, en Francesc Pineda, l’Andreu el Ramon i jo. Era el primer cop que muntava en un burro i com no podia ser d’una altre manera vaig anar per terra. Una demostració més que com tot a la vida l’experiència i la pràctica ho és tot. Avui veig que la Gemma (la corresponsal del 9 Nou) s’ha apiadat de mi i no en parlar al diari de la pinya. Només de la volta d’honor que vam començar quatre i van acabar tres.

Avui una bona amiga, la Mireia m’ha fet arribar aquesta foto dels Reis. Van ser uns Reis esplèndits els d’aquest any a Sant Feliu. Llum, color, alegria i sobretot la cara dels nens i nenes… Us heu fixat en la cara dels nens i nenes quan veuen els Reis?. És de les coses millors que hi ha. Jo tinc una filla l’Aina, ara té 4 anys i estava com mai, mai l’havia vist amb uns ulls tant esvatanats i tant il·lusionada i nerviosa. Que seria la vida sense aquestes coses.

Amb la inauguració
del nou Ajuntament es va començar a ensenyar alguns dels primers esboços del
que podria ser la nova plaça de la vila. Abans però de fer-ho públic i d’haver
pogut començar a parlar-ne, ja ha rebut com sempre l’oposició destructiva i
demagògica del PSC (que a Sant Feliu vol dir Pladevall Societat Corporativa). A
més d’aquesta oposició frontal del PSC que es va palesar en algunes reunions
fetes amb comerciants i veïns de la plaça. Ara ha sorgit una Plataforma amb
recursos suficients com per fer adhesius i octavetes i en que es diu "Plaça
dura? No gràcies". Una Plataforma que no sabem qui hi ha darrera, ni que
representa, ni quines alternatives planteja, ni quins objectius té, ni quin
projecte defensa. Bé no sabem, alguns ho sospitem ni que sigui pel color
vermell de l’adhesiu.

Perquè tant
rebombori? Perquè de fet de projecte, el que es diu projecte no n’hi ha. El que
hi ha és uns primeres esboços. Però abans que l’Ajuntament pugui fer un acte
per tots els ciutadans per explicar-ho ja surten a rebenta-ho. Diuen plaça
dura? No gràcies. Les places dures de que parlen se les va inventar el PSC
arreu. És l’urbanisme de la Barcelona olímpica que ara entrat en una crisi
irresoluble. Les places despersonalitza des dels ciutats metropolitanes
governades totes elles pels socialistes. Que no pateixin que no serà dura, en
aquest sentit.

Perquè de moment i
sense que sigui res definitiu el preprojecte actual el que fa és passar dels
actuals 12 d’arbres malcontats a 33 arbres. Amb una font, amb una rambla, una
plaça ben il·luminada i pensada per usos polivalents, amb espai per terrasses
de bars, per amb una zona de jocs per nens i nenes, amb molts bancs per seure
en els diferents àmbits, etc. Podem discutir el projecte, és obert, cal
explicar-lo, cal recollir l’opinió de tothom perquè la plaça és prou important.
No és una plaça més, és la plaça. Ho sabem en som consients. Però també som
consicents que cal, que el que cal és
dignificar el centre del municipi, combinar una plaça amb un passeig, una zona
fresca per l’estiu amb una càlida per l’hivern, una plaça per a tots els usos
(mercat, actes, espectacles, terrasses, jugar-hi els nens, punt de trobada de
la gent…). Més que una plaça dura, volem una plaça mediterrània, amb
personalitat, una plaça punt de trobada del poble, com el Fòrum de les places
romanes. Això és el que es vol i que hem de construir entre tots.

I sobretot si cal
canviar algo es pot canviar perquè és un preprojecte. Ara bé el que penso que
ningú pot discutir és que ens cal una plaça nova que dignifiqui el centre del
municipi i vagi amb consonància amb el nou Ajuntament, la Biblioteca i tot el
que s’hi està fent. Plaça nova sí, Sant Feliu s’ho mereix

Ahir va fer un any de la posada en marxa de l’emissora Ona Codinenca un dels projectes que més m’ha il·lusionat, tant pel tema com pel la forma com l’hem posat en marxa. Moltes vegades es parla del passotisme de la gent jove, i és cert n’hi ha un gran gruix de pasotes, però també és cert allò que deia la meva àvia que el burro cansat és el que fa més feina. Ara fa un any un grup de nois i noies cansats vam posar en marxa aquesta nova emissora. El dia de reis veient com des d’Ona Codinenca es feia la retransmissió de la cavalgata o el Quito radiofònic del dia 7 de gener ja semblava com si la radio de Sant Feliu hi fos de sempre. Felicitats a tots!