El bloc d'en Roc Fernàndez

Dissabte vaig ser a la Ràdio amb l’Àlex i en Subi per ajudar una estona a col·locar les plaques per la insonorització del estudi. Com ja vam fer amb la pintura també hem optat per comprar el material i fer-nos-ho. De fet mirant enrera deu ni do el camí que hem fet plegats. Tot just quatre anys el que estavem fent dissabte era impensable. En quatre anys, amb gent com l’Àlex i com en Subi, que s’impliquen en el que fan i s’estimen el poble es poden fer un munt de coses.

Teníem un projecte, fer una ràdio, i ara quan hi vas i veus que és una realitat, que a més ja emetem per Internet i les ganes que li posen penses: que fàcil i que ve que aniriem amb més gent d’aquesta pasta!.

També vaig passar pel Telecentre, un altre projecte que ha nascut fa ben poc i té un notable èxit. Aquest trimestre hi ha 67 inscrits als cursos. Aqusta setmana ens han dut una nova taula i hem posat 2 PC’s més, els que hi havia a l’antiga Biblioteca. Aquests dos són amb Office però podran treballar amb els dos sistemes. D’aquesta forma potser podrem ampliar les places dels cursos i alhora oferir en els espais de conexió lliure 2 PC’s que no vagin amb codi obert.

Avui a Sant Feliu era festa grossa. És dimarts de Carnestoltes i com cada any des d’en fa molts toca l’Escudella. L’Escudella, pels que no sou del poble, és una menjada popular que es remota a finals del s.XVIII en que abans de la quaresma es feia una menjada popular d’escudella adreçada als pobres. El que abans en déien l’escudella dels pobres.

Actualment ha quedat com una tradició molt arrelada al nostre poble. Fa uns anys es feia al Pla de l’ós però d’ençà que es fa a la plaça penso que també comença a arrelar el fet d’anar a menjar escudella a la plaça. Com ja fa uns anys, els encarregats d’organitzar-la enguany eren el grup sense estovalles. Un grup gastronòmic que amb l’Escudella es supera cada any. L’escudella és una escudella que hi ha de tot, mandoguilles, butifarra blanca i negra, cap i pota, fideus, cigrons… com la que faria casa la mare però a milers en tots els ingredients. Només una xifra, enguany hi havia més de 13.000 pilotilles!.

Com cada any avui també ens hem quedat una colla a la plaça a menjar-ne. EN aquesta ocasió ens hi ha acompanyat el president comarcal de CDC al Vallès Oriental, en Carles Segura i el diputat de CiU al Parlament, Jordi Turull. Tots vàrem poder assaborir una festa tant nostra, tant arrelada, però que alhora a sabut adaptar-se als nous temps, ho dic per la cua quilomètrica que hi havia per recollir escudella!.

Les passades eleccions municipals vam fer una sèrie de propostes que hem anat posant en marxa. Entre elles n’hi havia una que aquests dies s’ha materialitzat. Es tracta de l’ascensor al Centre cívic. El Centre cívic ha esdevingut un equipament bàsic pel que fa a les entitats i quan ens va construir se’l van deixar. Tenien tanta pressa a inaugurar el centre cívic que es van oblidar l’ascensor.

Com sempre passa amb aquestes coses, si no estan ben previstes de bon començament costa de fer-les. Al final però tenim ascensor al centre cívic. Les obres han anat acompanyades d’una sèrie de millores de l’equipament i espero d’aquí ben poc poder dir que acabem d’endreçar-lo amb alguna actuació més.

Molt bona feina Andreu!.

Divendres vaig anar a la xerrada que en Pere Tàpies va fer a la Biblioteca. Es tracata de la primera de les activitats mensuals que a partir d’aquest mes farà la Biblioteca. La idea és que faci una activitat per grans i una per infants mensualment.

Divendres a més de la xerrada que estava pensada sobretot per mestresses de casa, i que té com a objectiu apropar la Biblioteca a diferents públics. A més s’hi va poder veure una exposició de llibres de cuina que estan a disposició dels usuaris. La idea és que la Biblioteca sigui un espai útil per a tothom. Crec que l’enfoc és el correcte, de fet ja tenim unes primeres dates de l’èxit d’aquest equipament en menys d’un mes s’han fet més de 900 carnets i hi han passat més de 3000 persones. Un bon inici.

Mentre el Govern Tripartit acaba amb la immersió lingüística a les escoles aplicant el decret de la tercera hora da castellà, a Sant Feliu dimarts va presentar el programa de voluntariat lingüístic per cloure la setmana de la llengua. Al llarg de 15 dies hem comptat amb l’exposició "Mots amb Arrels" en la que hi han passat vora 300 persones. Una xerrada de l’escriptor Jordi Cabré i dimarts la presentació de les 14 primeres parelles lingüístiques.

Crec que és un programa molt important, no només pel que representa per fometar l’ús del català entre les persones nouvingudes, si no també com a eina per al coneixement mutu . Tenim una societat cada cop més diversa en la que si no creem aquests espais de retrobament la convivència serà cada cop més difícil. En aquest sentit el programa de voluntariat permet apropar dos mons que molt sovint viuen d’esquena i a través del català apropar-los. Felicito des d’aquí les 14 primeres parelles, els uns per l’esforç d’integració que estan fent per aprendre la llengua pròpia del país. Els altres per dedicar unes hores a xerrar a mb una persona desconeguda i per trencar barreres.

Aquesta setmana s’han distribuit els nous díptics del Telecentre. A més dels cursos d’alfabetització digital i d’accés a Internet o al progarmari lliure, en aquest segon trimestre hem volgut obrir l’equipament a nous públics com ara: informàtica per infants i o un taller de Blocs. L’objectiu és el poder anar divesificant i extent l’oferta de cursos.

Sobretot el taller de Blocs pot ser especialment inetressant per algunes entitats del municipal, perquè els facilitaria el poder crear una web sencilla però alhora molt informativa de les activitats que realitzin.

Ahir va haver-hi Ple, en teoria un Ple que en qualsevol Ajuntament hauria estat una bassa d’oli. De fet no hi havia cap tema polèmic. Però a Sant Feliu la tranquilitat dels plens no es mesura per la importància dels temes sinó per l’estat d’ànim del cap de l’oposició i les ganes de brega. Com que som arran d’eleccions es veu que l’adrenalina va a tope. El fet és que només hi havia un punt "polèmic". Els socialistes presentaven una moció demanant respecte pel cap de l’oposició. Pels que sou assidus del Bloc i heu anat seguit al llarg de l’any segur que només el títol de la moció us dibuixa un somriure. Només cal anar a la secció de comentaris d’alguna de les meves anotacions (o segurament d’aquesta mateixa) per veure el grau de respecte que ells tenen envers els altres. Només cal veure algunes notícies anteriors sobre fets lamentables que han anat passat al llarg de l’any com: difamar a través de la revista del PSC a l’Andreu Castellet sense proves, o quan en webs realitzades per membres del PSC de l’entorn del Pere s’insultava i desqualificava a regidors, o fer octavetes anònimes… Fins i tot va quedar sobre la taula una moció en que es demanava respecte a tots el regidors perquè no van voler votar-la. I ara presenta una Moció perquè li diuen que fa terrorisme. No sé si fa terrorisme però el que fa ell en política és el mateix que Gran Hermano al periodisme.

El divertit del cas és que després de rebutjar la Moció, l’alcalde va pendre la paraula per explicar que havia rebut una queixa de gas natural perquè una persona que es va identificar com a regidor havia tret unes fites de l’empresa d’una finca ja expropiada i pagada al propietari amb males maneres. Abans que pogués preguntar que havia passat, el personatge en qüestió es va encendre com una flama i va començar a proferir insults i amenaces… en que quedem Pere?

Vergonya aliena en l’espiral que ha entrat el PSC a Sant Feliu, un espiral que l’està portant a la marginalitat. No sé com no hi ha ningú que posi fre a aquesta situació dins el propi partit. Sobretot perquè el PSC no és un partit qualsevol, és junt amb CiU un partit central en la política catalana i podria ser-ho també en l’àmbit municipal com ho era no fa pas massa. El fotut és que d’aquests espectacles al final els que n’acabem perjudicats sempre som tots.

Ahir va ser Sant Antoni. Sant Antoni és la Festa Major d’hivern a Sant Feliu. Com cada any a trenc d’alba a quarts de set es fa el foc i la torrada de traginer i la barreja. Aquest estiu que fa en ple hivern ens regala imatges com aquesta que us adjunto del dia de Sant Antoni. Cap a les 9 el foc s’apaga i começa un cercavila fins a l’esglesia on es fa l’ofici solemne. Quan surts de l’ofici ja hi ha els abanderats que obren la comitiva de carros i cavalls que al llarg del matí recorreran el poble. Després de la benedicció dels animals a la plaça, cap a casa dels administradors: coca, figes i moscatell.

Amb tot es fan quarts de dues, corrent cap a la plaça perquè és a punt d ecomençar la dansa de Sant Antoni. Nervis entre les joves parelles que la bellen, espectació a l’entorn de la plaça. Enguany molts dels nois i noies que ballaven (De Can Valentí, Can Tura…) la dansa potser eren la tercera o segona generació que ho feia. Tot plegat una diada especial i carregada d’història i de tradició

Avui he trobat el reportatge sobre el telecentre e-codines que Vilaweb tecnologia ha fet. Fa uns dies em va trucar un redactor de Vilaweb preguntant-me pel telecentre i li vaig explicar el projecte de creixement i avui m’he trobat l’agradable sorpresa de que el passat 9 de gener van fer aquest reportatge.

De fet en ell avanço un projecte que vull posar en marxa i que consisteix connectar tots els equipaments informàtics municipals públics en una xarxa única: e-Codines. Així, els ordinadors del telecentre, l’escola, la biblioteca o el Punt d’Informació Juvenil han de formar part d’una sola xarxa interconnectada que funcioni íntegrament amb programari lliure a l’abast de tots els ciutadans. Aprofitant que el programari lliure permetia connectar en una mateixa xarxa equips informàtics amb característiques diferents, ordinadors nous i d’altres de més vells però que podrien aprofitar els recursos d’un servidor central.

Ara arribo d’inaugurar, junt amb en Quico Sala, president de Consorci de Normalització Lingüística del Vallès, l’exposició "Mots amb Arrels: els noms de lloc ens parlen" que obre la segona setmana de la llengua. La setmana de la llengua volen ser uns dies per reflexionar i esperonar a l?ús social del català i la importància de la mateixa com a element d’integració.

Si l?any passat vam centrar la setmana amb l?ús del català, enguany ho fem sobre la importància de les paraules i el topònims. A més coincideix que per Sant Jordi vam presentar el llibre de toponomàstica de Sant Feliu de Codines, Noms de llocs i de cases (el llibre del Can?s) que vol recuperar la memòria
viva de les cases i indrets de la nostra vila. I que dissabte vam inaugurar
la nova Biblioteca Joan Pertit i Aguilar. Joan petit i Aguilar és un personatge il·lustre de la vila que ja l?any 1796 va escriure la segona gramàtica catalana després de la de Bellot. Hem donat nom aquest nom a la Biblioteca per la clara relació de Petit i Aguilar amb el món de les lletres, però també i com va explicar en Francesc Pineda el dia de la inauguració com a reconeixement a la feina que va fer Petit per preservar la llengua
catalana en un moment en que Carles III introduïa el castellà arreu,
començant per les escoles.

Així doncs tot aquest conjunt ens ha portat a dedicar la setmana de la llengua a als mots. Mots amb arrels, mots amb història. Uns mots que seran sempre vius mentre hi hagi algú que els utilitzi.

Ahir va inaugurar la Biblioteca Joan Petit i Aguilar. de l?equipament avui no en parlaré ja ho vaig fer en una anotació anterior, només diré que sens dubte serà un equipament cultural de primera magnitud. A l?acte d?inauguració d?ahir en destacaria a banda d?afluència de gent, el discurs d?en Francesc Pineda explicant el perquè del nom de la Biblioteca i la xerrada del professor Jordi Ginebra sobre la figura del Dr. Petit del qual pren el nom aquest nou equipament.

La Bibiloteca pren el nom d?un il·lustre fill de Sant Feliu, de la nissaga dels Drs. Petit que en veient la possibiltat que la llengua catalana es perdés, degut a un decret de Carles III imposant el castellà, va decidir fer una gramàtica. Joan Petit i Aguilar també fou regidor del primer consistori municipal després de la independència… de la Baronia de Montbui.

El Dr.Petit va começar la seva gramàtica l?any 1796, i tot i que ho va fer perquè els seus fills aprenguessin la llengua, va ser una persona molt avançada als seus temps ja que seguia els corrents il·lustrats europeus que en aquell moment proclamaven que en l?ensenyament calia utilitzar la llengua pròpia i no pas el llatí. A més però, gent com Petit van ser els que van posar les bases perquè segles després pogués haver-hi la renaixença cultural i política que va venir segles després. Per mi, que em considero catalanista i nacionalista dels de sempre, escoltar després el conseller de cultura dient que hem de repensar el catalanisme, i fer-ho després que es glossi un home com el Dr.Petit va ser força lamentable. Jo li diria el catalanisme no es repensa, és practica com ho va fer a la seva època el Dr.Petit.

Ara bé, en certa forma que la nostra Biblioteca dugui el nom d?un personatge il·lustre del poble, que a més ha estat l?autor d?una de les gramàtiques catalanes més antigues ens ha d?esperonar a aprofitar bé aquest nou equipament i alhora és un reconeixement a la seva figura.

Avui a El 9 Nou surt una notícia d’aquelles que fa riure. Les vaques sagrades del PSC demanant que l’acalde en Francesc Pineda es retracti de dir terrorista al candidat socialista Pere Pladevall. Bé de dir terrorista, quan el que es va dir és que feia terrorisme. Les mateixes vaques sagrades que quan els hem anat a veure al llarg de la legislatura perquè en Pladevall difamava a través de la revista del PSC a l’Andreu Castellet sense proves, o quan en webs realitzades per membres del PSC de l’entron del Pere s’insultava i desqualificava a regidors, et deien: "ja se sap són coses del Pere". Fins i tot a la foto n’hi ha algun que ha plegat a mitja legislatura fart de l’estil de fer política d’en Pladevall.

Aquests, ara surten fent-se els ofesos perquè l’alcade va dir que en Pere Pladevall fa terrorisme amb el cadastre. Hi ha get que es creu que en política tot s’hi val!. S’hi val el fer octavetes anònimes, webs difamàtories, jugar a la confusió amb temes com la variant, parlar deixant anar sospites sense fonament, atacant les persones que no pensen com ell… Ara, ves que algú els digui que fan terrosime perquè acusen l’Ajuntament d’haver fet el cadatre quan és una cosa del seu amic en Pedro Solbes, que aplica l’altre amic en Castells, tots ells militants del PSC.

A nosaltres ens hagués sigut molt fàcil i còmode dir no hi ha revisió cadastral. Fins i tot ho haguéssim pogut fer des d’un punt de vista electoralista i per càlcul polític. Però alhora hagués sigut d’una gran deslleialtat institucional no fer aquesta revisió al temps que pobles veïns com Caldes (on per cert em sembla que també hi governa el PSC, no Pere?) ho fan. No sé si se’n pot dir terrorisme, però de ben segur que és oportunisme, electoralisme i partidisme del barato. El mateix oportunisme i electorlisme que difressar d’ovella el que ha estat un llop tota la legislatura. Vaja el mateix que ha emprat sempre el Pere. D’aquell que quan et queixes als que surten a la foto de la roda de premsa et diuen: Ja se sap són coses del Pere. Per no dir-te fota’t.

Recordo encara la primera reunió amb la Diputació per parlar de la Biblioteca, ara fa dos anys. Llavors semblava un projecte molt llunyà. De fet ja fa mesos que he anat observant l’evolució de la nova Biblioteca que inaugurem dissabte. Ahir vaig tenir l’oportunitat de baixar-hi i d’ensenyar-la abans de la inauguració als directores de les Escoles i el director de l’Institut. Realment serà un equipament cultural de primer ordre.

Un equipament per tothom. Hi ha diferents espais que en aquella reunió de fa 2 anys tot just eren paraules: un espai pels més petits amb contes i DVD i jocs. Un pels grans diferenciat i amb taules per a fer-hi deures o consultar treballs de l’escola. Un espai d’Hemeroteca, DVD i diaris del dia pel que vol anar a llegir el diari a la Biblioteca en un espai còmode. L’espai de conexió a Internet -un petit telecentre dins la Biblioteca- i l’espai de consulta. Finalment hi ha també una sala d’actes per les activitats culturals e la Biblioteca totalment equipada. Una sala que feia falta. A més tota la Biblioteca és zona Wi-Fi.

Ara el repte es treure suc a aquest equipament, però estic convençut que hi haurà un abans i un després. Us adjunto el díptic amb tots els serveis que hi haurà.

Porto uns dies sense escriure, de fet he deixat passar els dies de Nadal i Sant Esteve que hem fet el que fa mig país, reunir-se amb la família al voltant d?un bon àpat durant hores. Per Nadal abans vaig assistir al Concert que La Poncella fa primer a l?Hospital i després al cívic. Aquest any girava a l?entorn de Mozart i van interpretar algunes peces interessants i menys conegudes com l?aveverum que és la darrera que va escriure aquest geni i que trenca molt amb el seu estil. També vaig anar amb l?Aina i l?Eva al cagatió que es fa cada any a la plaça gràcies al Futbol Sant Feliu. Cada any munten el cagatió en que donen jugets a tots els nens que van a picar el tió.

També he aquests dies per estar més amb l?Aina, per parlar més, per jugar, per veure alguna pel·lícula junts i comentar-la, per acompanyar-la als tallers, espectacles… Ja he anat al taller de globus i al de fer un titella, i abna d’ella hi havia molts nens i nens crec que aquest any l’hem enecertat amb la proposta. La veritat és que els nens només fan nosa quan no tens temps i tens pressa. Quan la rutina del dia a dia no et deixar disfrutar els seus raonaments, sortides o comentaris. I és una llàstima perdre?ns-ho.

Ahir també vaig veure una peli que feia temps que volia veure, es tracta del Senyor de la Guerra en que surt el Nicolas Cage. És una pel·lícula que fa refleixonar força sobretot amb el final que té.

Per cert, agraixo a l’amic Vicent Partal el comentari que fa al seu Bloc sobre el capçal modificat del Bloc. De fet la única cosa que he fet ha estar aprofitar les possibilitats de personalització que ofereix aquesta excel·lent eina que ha creat ell i el seu equip.

Ahir al vespre va tenir lloc al centre cívic una interessant xerrada que ja us anunciava dies enrera sobre les experiències dels telecentres del Pla de l?Estany i Arenys. Van ser a Sant Feliu, Pitu Cortada, gerent del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i coordinador del projecte telestany i Oriol Ferran [Bloc], exsecretari de Telecomunicacions de la Generalitat. Ambdos van explicar les seves experiències. Arenys s?han especialitzat més en la creació de comunitat digital a través de diferents eines on-line de participació. Al Pla de l?Estany en canvi, s?han especialitzat més en el que seria la promoció econòmica a través de les TIC?s. Un Telecentre per teletreballadors, incuvadora d?empreses, xarxa Wi-Fi per tota la comarca…

L?objectiu de la xerrada era donar una visió més global de les possibilitats que ofereix un equipament com el que ara iniciem a Sant Feliu, però alhora també va servir per veure que el camí que hem emprès decididament aquest quatre anys és correcte: la creació i ampliació de la web, la creació del Telecentre, la digitalització de processos administratius i la creació de l?OAC o la creació de la xarxa Wi-Fi intramunicipal són accions en la bona direcció. També ha servit per veure cap a on podem seguir avançant en aquest camí. Per exemple, el telecentre aquest primer trimestre està funcionant molt bé la part bàsica d?afabetització, però haurem de desplegar en propers trimestres les altres línies que ahir es van apuntar.

En acabat la xerrada vam anar a la Ràdio a visitar les instal·lacions d?Ona Codinenca. L?Oriol va ser durant molts anys locutor de la veterana Ràdio Arenys. Van quedar impressionats del dinamisme i lo ben muntat que teníem la Ràdio per un poble de la nostra dimensió. En aquest sentit la feina que fa l?Àlex Mir i el seu equip no passa per alt a la gent que hi entén una mica. També van proposar algunes bones idees que ja em bullen al cap.