El bloc d'en Roc Fernàndez

Avui en el marc de la Trobada de Sants Felius que s’han fet enguany a Sant Feliu de Codines, hem inaugurat la restauració de la Font de la Sagrera. Una font que enguany feia 100 i que estava molt malmesa des de la guerra degut a l’explosió que hi va haver i que va destruir l’esglesia afectant també la font.

La font de la Sagrera es va inaugurar, segons la inscripció, el 23 de juny de 1906. A banda d’aquest aquest acte d’inauguració la Trobada ha comptat amb altres activitats com el dinar de germanor, el ball de la filada… En total han participat 7 pobles anomentats Sant Feliu: d’Avall, d’Amunt, de Guíxols, de Llobregat, de Pallerols, Saserra i Sant Feliu de Codines.

També avui s’ha cantat l’himne de bicentari que està esdevenint l’himne del municipi:

Ve el temps d’assaonar la nostra terra,
ve el temps de fer la sembra als nostres camps
i veure del no res l’ample florida
Serà llavors el temps dels nostres guanys.

Que cerixin rierols per les codines
s’examplin els turons i els espadats
Que allà a les fondalades hi germina
el somni de la nostra llibertat

Catem amb alegria,
i el poble ens dóna un crit.
Sant Feliu de Codines!
Un somni conquerit

Divendres vaig anar a l?església a la visitia guiada que organitzava l?Ajuntament amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni. Acompanyat per l?Aina i un nou veí que promet, en Joan Anton Cararach i guiats per en Josep Andilla, vam poder contemplar les obres d?art que tenim dins l?esglesia. Els quadres de Pere Cuquet de l?altra, el qual destaca el que fa referència la glorificació de Sant Feliu. El quadre de l?entrada de Fèlix Mestres o l?obra mural que presideix la capella del Santíssim d?Antoni Vila Arrufat.

D?aquesta obra sobta veure entre mig d?un Jesús devallant de la creu un fons de muntanyes, que si no ho són, recorden Sant Sadurí i la Mola i el Montcau de fons.

Finalment vam pujar al campanar de nit. Fa anys en una acte organitzat pel centre Excursionista ja ho vaig, aquest cop però vaig poder observar amb més detall la magnífica escala de cargol on l?arquitcte deixeble de Gaudí va deixar anar tota la seva expressivitat en una època i temps on la censura i l?autocensura no permetíen gaires alegries ni alhora de fer esglésies. Des de dalt contemplar el poble adormit, envoltat de muntanyes i amb un núvol de rosada que começava caure damunt és una sensació entre inquietant i reconfortant.

Acabo d?arribar a casa de l?acte d?inici del curs escolar que hem organitzat des del Consell escolar municipal. Aquest any vam decidir de convidar l?escriptor Emili Teixidor per parlar de ?La literatura i l?educació?. De fet la idea era reflexionar a l?entorn de la importància d?aquirir l?hàbit de llegir. L?informe Pisa de l?any 2003, on per sortia l?Estat espanyol basant malparat, una de les coclusions que va treure va ser justament que per incrementar el nivell educatiu l?hàbit de lectura és bàsic donat que la lectura desperta les ganes d?aprendre, les ganes de descobrir… en definitiva la inquietud per conèixer i saber coses noves.

M?ha agradat molt la xerrada de Teixidor perquè ha tingut com dos nivells, en el fons ha estat com una novel·la amb nus i desenllaç inclosos. (segueix)

Primer ha parlat del que havia de parlar:

– Que el treball intelectual, i especialment el relacionat amb la informació, als països desenvolupats ha substituït el treball manual. Que ara l?única cosa que podem ?vendre? és imaginació, creativitat i investigació, coneixements.

– Que actualment ens passem 2/3 de la nostar vida estudiant i aprenent perquè la cultura ja no és una qüestió de divertiment sino de supervivència. La cultura, els coneixements incideixen en l?economia i en la producció. Iq ue fins i tot les professions més llunyades de la lectura, de la informació els hi arribarà la necessitat.

Després d’aquestes reflexions més o menys compartides, Teixidor ha pujat el nivell com en el desenllaç d?alguna novel·la seva. Ho ha fet amb unes reflexions que realment m?han fet pensar. Ha dit, la lectura són paraules i nosaltres necessitem pareules per viure. Els pares palen als nadons des de que neixen tot i que saben que no els entenen. Ho fan perquè saben que a més d?aliments físics ens calen aliments intel·lectuals.

La literatura educa les emocions, només cal veure que quan ens passa algo necessitem explicar-ho. Necessitem explicar-ho i després sentim un alleugament perquè les paraules ens netegen per dins. Per Teixidó, les paraules són també les etiquetes de les emocions.
Les paraules ens serveixen per classificar les nostres emocions i ordenar-les, vaja per tenir el cap ben amoblat. Per això amb les emocions inteses ens costa tant de parlar o de dir res… de trobar la paraula justa.

Realment per a mi tot el que ha dit en aquesta a la segona part, potser per no tant obvi, per aquesta càrrega de profunditat m?ha fet pensar força, espero que a vosaltres també. I alguns que fan anar les paraules tan lleugerament més.

Ara fa unes hores hem acabat la Festa Major, i la veritat és que he acabat molt cansat senyal inequívoca que hi hagut forces coses. Malgrat el maltemps dels primers dies que ha deslluit alguns dels actes previstos, com ara el pregó que estava pensat per fer-lo per primer cop al balcó del nou Ajuntament i es va haver de fer a la sala d?actes del cívic, per la resta el maltemps no ha impedit passar-ho bé.

Com a factors a destacar he trobat força encertada la recepció a entitats que permet que per uns moments les entitats del poble xerrin entre elles allunyades de l dia a dia i alhora és un reconeixement a la tasca que fan tot l?any. M?han agradat força els espectacles infantils. He trobat magnífic el concert d?Obrint Pas i la carpa jove que a més aquest any ha demostrat que la gresca no té perquè estar renyida amb la convivència. I sobretot a demostrat que no cal fer dels problemes petits muntanyes. Tot i que el teatre era buit em va agradar l?obra de Clochard i a més fa pensar. I també valoro que la festa tingui ingredients per tothom, joves i grans, i per tant celebro que hi hagi hagut la carpa però també les serenates (que les vam haver de fer a la carpa) o el concert i el ball amb la Principal de la Bisbal.

Com totes les coses que es fan pensant en tothom sovint revent crítiques d?uns i altres que voldríen més d?una cosa o de l?altra. Però penso sobretot que el valor de la Festa Major a Sant Feliu és el de trobar-se al carrer. Al llarg d?aquests tres dies parles, saludes, intercanvies somriures i mirades amb quasi tothom. A més a Sant Feliu passada la Festa Major la gent ens tanquem més a casa fins practicament l?arribada del bon temps. Per tant la Festa Major és un moment er retrovar-se d?una forma distesa, per passar-nos-ho bé plegats, per allunyar-se per uns dies dels problemes del dia a dia del poble i els nostrs personals. És un dia per conviure plegats al carrer, i que és més important que aquesta bona convivència?

Avui, bé aquestes hores ja és ahir, vam inaugurar tot just abans de començar la Festa Major el Telecentre e-codines. Es tracta d’un nou equipament que té com a objectiu lluitar contra la fractura digital i alhora ser un espai de reciclatge i aprenentatge en noves tecnologies.

Es tracta també d’un dels primers telecentres amb programari lliure del país en el que a partir d’octubre iniciran els cursos, xerrades i activitats a l’entorn de les TIC’s. De fet el telecentre és un projecte que finalment hem pogut concretar després de molt esforç i de veure les experiències reeixides de Banyoles i Cassà. Ara potser també és el moment d’agraïr al Pitu Cortada de Banyoles i al Sergi Baulida de Cassà els seus consells i ajut en definir el projecte e-codines. També cal agraïr a l’Oriol Ferran, exsecretari de Telecomunicacions l’haver apostat per Sant Feliu per aquesta experiència.

E-codines vol ser un punt de trobada i de relació entre la gent amb coneixements i domini sobre les TIC’s i els que tot just comencen. S’oferiran cursos bàsics però també jornades per aprendre a fer anar el munt de nous estris que tenim cada cop més a l’abast: MP3, càmeres digitals, Blocs, PDA’s…

L’espai estarà assistit per un monitor dinamitzador que farà els cursos i atendrà els dubtes dels usuaris. També serà un espai adreçat als altres equipaments del municipi com la Borsa de Treball o el Punt d’informació juvenil.

L’objectiu final del Telecentre és crear a l’entorn de l’equipament una xarxa d’usuaris que proposin i organitzin activitats relacionades amb el món de les noves tecnologies. A gaudir-ho doncs.

Us afegeixo una imatge de la baixada de llits d’enguany que m’ha passat una amiga que la va veure per primer cop i li va agradar força. Jo la veritat vaig veure només un tros de la segona cursa però pels que no ho heu vist mai és una festa que val la pena i que és molt original i pròpia de Sant Feliu de Codines. Es tracta d’aprofitar que Sant Feliu és un poble amb molta pendent per deixar-hi anar, en dos circuits, uns llits o andròmines. Aquests llits o andròmines esdecoren amb motius sobre diferents temes.

Aquest any, per exemple, n’hi havia sobre els bombers (hem tingut un parc de bombers d’estiu) o sobre el Koala (per la cançó de moda de l’estiu "Opa quiero hacé un corrá"). Vaja, una festa que us recomano. Si voleu ja us la podeu apuntar a l’agenda sempre es fa el segon diumenge de setembre.

També aprofito per felicitar un cop més al Grup del Correfoc per fer possible aquesta festa.

Dimarts comencen les inscripcions per als cursos de català d’aquest any. L’any passat, el primer que vam fer cursos amb el consorci ja va ser un èxit de participació. De fet vam haver de fer un curs bàsic inicial adreçat a les presones sense cap coneixement de català davant la gran demanda. Enguany la intenció és començar amb aquestes dues línies. També estic content de veure els resultats dels cursos ja que la majoria de gent ha superat el curs sense dificultat i s’ha creat un bon clima.

El repte d’aquest any es consolidar la línia que hem iniciat, mantenir i ampliar la setmana de la llengua (imatge de la d’aquest any) entre un quadrimestre i l’altre per relligar el que s’aprèn als cursos i sensibilitzar sobre l’ús social del català. I per últim també volem, ara que ja es possible pel nivell assolit als cursos, mirar d’organitzar les parelles lingüístiques entre els alumnes dels cursos inicials i que ja han assolit un bon nivell de català. Som-hi doncs.

Per cert avui dono la benviguda al Carles Campuzano a Blocesfera. Amb el Carles ens coneixem de fa molts anys quan era secretari general de la JNC. Ara és diputat a Madrid i està fent una feina excel·lent, segur que el seu Bloc serà digne de llegir. Us el recomano!

Ah! i felicitats Eva pel teu Sant!

Dissabte presentem la nova programació d’Ona Codinenca. Aquest any amb més programes i nous col·laboradors, que són els que fan possible que cada dia soni la ràdio. L’Àlex Mir, que és una de les ànimes de l’emissora ha fet la feina de quadrar els
programes.

A més aquest any presentem també la nova web de la radio, la wenb d’Ona Codinenca. Una web que permetrà que es pugui escoltar la ràdio arreu del món a través d’Internet. És a dir, des d’ara podràs estar plenament conectat a Sant Feliu de Codines des qualsevol lloc a través de la web municipal o escoltant la ràdio. Potser és un fet que pot semblar menor però que alhora té una gran capacitat de projecció del nostre municipi i de l’emissora i és una mostra de la vitalitat d’aquest nou mitjà i de la gent que l’integrem.

Ahir vam rebre els programes de Festa Major i avui he passat per l’Ajuntament a recollir-lo. Segurament està mal fet dir-ho però ha quedat de conya i sobretot la Festa Major pinta molt bé. L’Andreu ha fet, de nou, una bona feina. Hi ha els clàssics de sempre, caramelles, correfoc, cursa…, també s’han mantingut algunes de les novetats del darrer com la Festa Jove que tanta polèmica interessada va generar. I a més hi ha novetats com la recepció a les entitats, el concert del grup Obrint Pas o el pregó.

Vaja que espero que tinguem una molt bona Festa Major! Que això promet!.

Al Ple d’ahir va aprovar una sèrie d’obres que seran una millora important pel municipi. D’una banda en l’àmbit esportiu es va aprovar la construcció dels vestidors del pavelló amb un pressupost de més de 600.000? i un conveni amb el club de Fútbol Sant Feliu que ha de permetre poder fer realitat el somni de posar gespa artifical al camp. D’altra banda en l’àmbit de Cultura es va aprovar el convenni de gestió de la Biblioteca Joan Petit i Aguilar que s’està construïnt al baixos de l’edifici de l’Ajuntament. I finalment es va aprovar el pla de millora de l’escletxa i es comença fer realitat el que ha de ser el futur Parc i l’urbanització i conexió de l’Avinguda Generalitat cap al carrer Roure Gros.

Saturn devora el seu fill.

Però el Ple d’ahir va ser protagonista l’alcaldable socialista del PSC, Enric Blancafort que va renunciar a la seva acta "per motius personals". Segons Blancafort plega perquè no pot dedicar-se a l’Ajuntament… una dimissió a menys d’un any de les eleccions i quan per tot el poble corria el rumor de les discrepàncies creixents entre el cap de llista socialista i en Pere Pladevall.

Com el personatge mitològic de Sarturn que va devorar el seu fill, Pladevall ha devorat Blancafort. Ja en l’anterior Ple amb la moció sobre les webs relacionades amb el PSC, es va pooder veure que el cap de llista del PSC ni coneixia, ni aprovaba les activitats que alguns militants del PSC estaven fent a tarvés d’aquestes webs. De fet Blancafort, en un gest que l’honora va intentar mediar en l’assupte i va sol·licitar fer una reunió amb tots els grups polítics. Una reunió que no es va arribar a fer i que ara amb la seva dimissió veurem si s’arriba a fer mai.

L’Eric plega, i des d’aquí com a company de consistori li vull agraïr la feina feta pel poble, les hores dedicades, i el sacrifici que representa per qualsevol persona que està a l’Ajuntament. Però l’Enric plega perquè, com li està passat al PSC, està sent devorat per aquest mal estil de fer oposició basat en la broca pemanent que ha instaurat Pladevall a Sant Feliu de Codines i Acebes i Zaplana a l’Estat. Una llàstima!

Aquest matí he anat amb l’Albert Obrero a visitar les obres de remodelació que estem fent a l’escola Jaume Balmes. De moment avancen a molt bon ritme. Aquestes obres consisteixen en enllestir els accessos a l’escola amb una nova escala i amb una rampa per minusvàlids, millorar l’accés a l’escola i nivellar el pati i aconseguir una cambra per guardar material a peu de pati.

Ja l’any passat es va substituir la tanca parimetral per una que complís normativa i alhora es van fer una sèrie de murs de contenció amb l’objectiu de guanyar pati i espai de joc per als nens i nenes.

Al final d’aquestes obres i les pactades amb la Generalitat -que aquest any començaran un cop iniciat el curs- tindrem una escola totalment renovada per dins i per fora i adaptada a les dues línies.

La Generalitat aquest any ha de fer la construció de dues noves aules, l’adaptació i ampliació del mejador i la col·locació d’un ascensor de manera que l’escola sigui plenament accesible. A banda d’això, també es va comprometre després de pressions de l’escola i de l’Ajuntament a fer una porta d’emergència a l’edifici del parvulari.

Com deia abans un cop finalitzi tot aquest pla plurianual en tres anys entre Ajuntament i Generalitat haurem reformat totalment l’antiga escola Jaume Balmes (pati, aules, menjador, supressió de barreres arquitectòniques…) i construït el nou edifici del parvulari. Ës a dir, tindrem un equipament escolar completament al dia.

Avui he decidit fer un post sobre un tema prou singular del nostre poble, els campanars. Molta gent quan em pregunta per com és Sant Feliu destaco aquest fet, que som un poble amb dos campanars, un campanar civil (a la venderia, el campanar del rellotge) i un de religiós (el de l’església a la Sagrera).

De fet avui escric sobre aquest tema perquè aquest any fa 210 anys de la construcció del campanar del rellotge. Va ser el 1796 quan la gent del barri de la venderia que s’havia desenvolupat a l’entorn del camí ral entre Barcelona i Vic i que estava separat del nucli històric de la Sagrera pel torrent de l’escletxa va decidir de fer un campanar propi amb rellotge.

El fet de fer aquell campanra amb rellotge era un signe de la vitalitat econòmica que en aquell moment tenia ja la venderia. Encara avui, la torre del rellotge com va començara fer va 210 anys marcar les hores de la població. Fins i tot quan es va reconstruir el campanar de l’església es va deixar quatre forats en cercle per posar-hi rellotges que mai s’han posat…

D’aquella època és també la poesia que us poso i que em va donar a conèixer l’alcalde Francesc Pineda i que simula aquesta rivalitat entre les dos rives del torrent:

Venderia i carrer nou

diuen als de la Sagrera

que han fet un rellotge nou

Vosaltres de la venderia

us en podeu ben alabar

no voleu anar a la Sagrera

però vius o morts i haureu d’anar

També us recomano un visita al campanar de l’esglesia, des de dalt té una panoràmica del municipi increïble i a banda d’això a l’interior hi ha una escala de cargol preciosa que s’enfila fins al terrat. Ara fa dos anys el Centre Excusionista va fer una visita guiada al campanar de l’església on se’ns va explicar algunes anècdotes dell moment de la reconstrucció d’aquest campanar just després de la guerra civil.

Si voleu seguir aprfundint en aquests aspectes de la nostra història podeu fer-ho en els Apunts d’història de Sant Feliu de Codines d’en Francesc Garriga Cassart.

Dissabte feien Festa Major al Racó del Bosc. Com cada any vaig baixar-hi acompanyant el regidor d’Esports, Joan Tartera, i l’alcalde, Francesc Pineda. Aquest cop a veure la final de petanca i l’entrega de premis donat que al vespre tenia un casament i no podia participar del tradicional sopar que feien.

Sempre que hi baixo m’ensenyen alguna cosa nova que han posat o que han fet. M’admira la tenacitat i la il·lusió que tenen per millorar el seu barri, per no estar-se de braços plegats esperant que algú vingui a resoldre’ls els problemes, són un exemple de gent emprenedora. Un cop algú em va dir de gent n’hi ha de dos tipus que ja es veuen de ben petits, els que fan un castell de sorra a la platja i el que ve darrera i el desfà. Els veïns del Racó del Bosc són dels que fan el castell de sorra. Felicitats i bona Festa Major!.

Per primer cop aquest any s’ha fet una agenda d’estiu. L’amic i company d’equip de govern Andreu Castellet ha estat un revulsiu a la regidoria de Cultura, Festes i Joventut. Només quatre mostres: els casals de Nadal, Setmana Santa i Estiu, l’ascensor del centre cívic i la reforma que s’hi està fent, la nova Biblioteca que estarà a punt a començaments d’any o el programa d’activitats d’estiu en que hi ha activitats per tots els públics.

Ara a més amb ell i junt amb la Regidoria d’Ensentyament que porto estem organitzant un curs de monitors i monitores a Sant Feliu amb l’objectiu que les monitores dels menjadors de les nostres escoles tinguin el màxim nombre titulació i alhora que joves del municipi puguin treure’s el curs de monitor de cara a les ofertes de casals i activitats que s’organitzin a Sant Feliu. Aquesta peteció ens va venir inicialment d’algunes de les monitore sde menjador que havien d’anar a fer els cursos a Granollers i que ara ho podran fer des de Sant Feliu estant. Si hi esteu interessats les incripcions acaben el 26 de juliol.

Avui mateix he rebut un mail de l’Institut Cartogràfic en que es comentava que Sant Feliu de Codines és un dels 34 municipis que hem implantat el visualitzador de mapes i carrerer gràcies al projecte Idec local que ens vam acollir. També estem a punt d’enllestir el projecte de e-TRAM que permetre fer més de 30 tràmits amb l’Ajuntament a través de la web municipal.

En aquests tres anys hem fet un salt molt importnat en temes de comunicació i sobretot de modernització administrativa. Hem creat la web municipal, hem creat l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, el sietma de seguiment d’expedients i de queixes i suggeriments, el mateix Idec local o el e-Tram., hem fet un pla de telecomunicacions que ens ha permés controlar i racionalitzar la despesa telefònica, hem certa un xarxa Wi-Fi corporativa… en definitiva tot un seguit de coses que formen part d’un procés de modernització de l’administració local i d’adaptació als nous temps.

I perquè tot això?. Tot això a més cal enfocar-ho des del punt de vista del necessari canvi de cultura que ha de fer qualsevol administració. L’administració en una societat canviant i diversa com l’actual ha de ser capaç d’adaptar-se a les noves necessitats, de generar nous serveis per noves demandes social. I fer aquest canvi cultural és molt més difícil però jo penso que si ara mirem el que és l’Ajuntament de Sant Feliu ara i fa només tres anys no té res a veure i hem avançat molt en aquesta boina direcció. El mail d’avui n’és només una petita mostra.

Per cert si voleu veure Sant Feliu amb foto satèl·lit cliqueu aquí