Arxiu de la categoria: Sobre Sant Feliu de Codines

Llibert Fortuny en concert a Sant Feliu

Divendres passat vam fer un concert important a Sant Feliu. Es tracta del concert de Jazz amb en Llibert Fortuny que va omplir la plaça de força gent amb ganes d’escoltar bon Jazz.

Llibert Fortuny és una de les joves promeses del Jazz, només aquest any ha actuat al Festival de Jazz de Barcelona i al de Terrassa i ara a l’estiu actuarà al Festival de Jazz de Sant Sebastià. A Sant Feliu ens calen espectacles d’aquest tipus que donin una oferta d’espectacles culturals de nivell com el divendres. Som un poble actiu, viu i dinàmic, amb una forta capacitat de fer coses, ara ens cal a fer un esforç per cicles de qualitat com el de divendres.

És obvi que per arribar a aquest nivell ens falten recursos i també equipaments. Per exemple, la nova Biblioteca ajudarà a tenir una programació permanent de presentacions de llibres, de commemoracions de naixements d’escriptors d’activitats. La Ràdio ha estat un impulsor i difusor de moltes de les activitats que es fan a les entitats i ha esdevingut una entitat d’entitats.

És a dir, hem d’anar vestint nous serveis i equipaments que es recolzin els uns als altres i alhora treballin en una mateixa direcció. Espectacles com el de divendres potser hi haurà gent que no li dona valor, però tenir a Sant Feliu, gratuït, tot un Llibert Fortuny tocant Jazz a la plaça una nit de juliol és un luxe i denota un interès per ser un poble amb inquietuds culturals i per sortir al mapa.

Som el munincipi de la comarca que més recicla!

He estat uns dies fora de combat per unes angínes a l’estiu. No hi ha res més emprenyador que una frebada amb tanta calor, però si toca, toca. Vaig aprofitar per rellegir i mirar forces papers.

Un dels que vaig estar mirant són els resultats de la recollida selectiva a la nostra comarca del Vallès Oriental, Sant Feliu és el municipi de la comarca que el municipi que més recull selectivament de la comarca (67,61%). Una demostració que malgrat totes les dificultats i el que ha representat de canvi cultural, d’haver de reforçar la neteja viària, d’haver de fer pedagogia permanent, els resultats avalen el canvi. Felicitats a tots perquè penso que és una xifra que la gent de Sant Feliu hauríem de conèixer i saber que l’esforç del Porta a Porta està valent la pena.

A Sant Feliu tenim una gent gran ben activa

Divendres vaig anar a veure l’exposició de treballs que hi ha al casal municipal de la gent gran. Si hi aneu podreu veure el nivell d’activitats i temes que toquen: puntes coixí, pintura, confecció, ceràmica… i això sense comptar amb els cursos que fan de català, tai chi… o les nombroses sortides. Realment és molt bonic veure gent gran tant activa i amb tantes ganes de viure.

Una altra agressió a una regidora

Des d’aquest bloc em vull solidaritzar amb la regidora d’ERC, Montserrat Anento, que divendres li van rebentar la bústia de casa. Jo ja he fet la denúncia dels fets del que em va passar a mi i està en mans dels Mossos.

És una llàstima que hi hagi gent que en no tenir arguments només li quedi la calumnia i les agressions. Quina curiosa coincidència que en una setmana s’ataqui la casa de dos regidors…

Sant Feliu de Codines ja té .cat

Des d’aquest cap de setmana en que s’ha completat el redirecionaament del .org a .cat, Sant Feliu ja disposa del domini www.santfeliucodines.cat. També al llarg de la setmana és reformarà la web municipal amb una portada amb més capacitat per a noticies i més tard s’incorporà el mòdul del TRAM que permetrà fer tràmits amb l’Ajuntament per Internet.

Ara que ja tenim .cat també és el moment de respondre aquells que amb el seu mal estil de fer oposició van intentar fer un perjudici al poble adquirint el domini www.santfeliudecodines.cat. El consorci AOC fa mesos que va oferir a l’Ajuntament la compra del domini .cat (com amb tots els Ajuntaments) abans del període d’obertura del .cat al públic en general. També el consorci AOC va establir com a criteri pels .cat de tots els Ajuntaments la supressió de la url dels "de" per simplicar el nom.

En definitiva, que ja tenim el punt cat i que els que amb el seu mal estil de fer oposició han volgut pendre a tot el poble, tot i votar una moció a favor, el .cat no s’han sortit amb la seva.

Pla educatiu d’entorn i Jornada sobre Escoles Bressol

Dilluns vam fer consell escolar municipal i vam aprovar el Pla educatiu d’entorn. El Pla educatiu d’entorn serà un full de ruta de cara assolir l’objectiu de la ciutat educadora. Si la Generalitat ens l’aprova podrem impulsar encara més moltes de les coses que ja estem tirant endavant: l’escola de pares i mares, l’espai familiar per infants de 0-3 anys, les activiatats extraescolars, l’atenció psicopedagògica….

Per cert apunteu-vos a l’agenda que el dijous 21 de setembre inaugurarem el curs escolar amb l’escriptor Emili Teixidó.

Finalment, avui hem anat amb l’Albert Obrero al Fòrum Local d’Educació que organitza la Diputació. Tractaven el tema del desenvolupament de polítiques educatives d’infància i escola bressol. Un dels temes més interessants, especialment per nosaltres que estem immersos en ple procés de construcció de l’escola Bressol, ha estat la presentació d’un estudi que inclou recomanacions per a la construcció d’escoles bressol municipal. Aquest estudi l’han fet els serveis tècnics de la Diputació que són els mateixos que ens estan assessorant en tot el procés, crec que farem un bon equipament, no només pensat pels nens de 0-3 escolaritzats si no també en el desenvolupament complert d’una polítrica d’atenció a l’infànciua amb espais similars als que vaig veure a França fa uns mesos

Contra al intolerància, dues tasses de democràcia

Divendres 16 de juny a les dotze i mitja de la nit, vaig ser objecte d’una
agressió a casa meva. Uns "desconeguts" van posar cinta al timbre de casa i em
van tirar un pot d’orins i un escarbat mort.

Tot això coincideix amb l’escalada d’insults, calumnies, i falsetats que
a través de la web cantalacanya hem d’aguantar un quants regidors de
l’Ajuntament pel fet d’intentar treballar pel poble a més de fer la nostra feina. Tot això coincideix amb el mal estil de fer oposició
instaurat pel PSC, i especialment pel Pere Pladevall, un estil que confón
l’advesari polític amb l’enemic, que no accepta els diferents punts vista i que es basa en el pensament únic. O estás amb mi o estás contra mi.

Al
llarg d’aquesta legislatura n’hem tingut mostres constants. L’imposibilitat de
fer plens serens i tranquils on debatre amb normalitat els afers del municipi. L’intent sistemàtic d’obstacilutzar
l’acció de govern encara que el perjudicat sigui el poble. El parlar sembrant el
dubte i la descofiança sobre les actuacions dels diferents regidors. L’atac
sistemàtic a la persona, fins i tot amb publicacions en clau, com va passar no
fa gaires mesos. O l’enganyar constantment l’opinió pública dient coses que no
són, veritats a mitges o jugant a cuca amagar en temes cabdals pel nostre futur
com l’autopista.

Ara però es vol pujar un esgraó més en aquesta guerra
bruta. A través de webs com catantalacanya i amparats per fòrums anònims, s’insulta i es calumnia sense
cap mena de mirament ni control. I fins i tot alguns hem de suportar accions com
les de divendres.

Doncs bé, jo no estic disposat a que aquest estil de
fer les coses triomfi a Sant Feliu. Perquè si permetem que aquest estil de fer
les coses funcioni què en quedarà de la convivència al nostre municipi?. Si
volem un poble cohesionat, amb benestar, amb una forta convivència hem de
desterrar aquest estil. Un estil que és la llavor de la intolerància i que només
porta a l’enfrontament.

Jo no estic disposat a que aquest estil i aquesta
gent, que tracten els comerciants del meu poble com a usurers, els funcionaris com
enxufats i dròpols, que insulten i
calumnien sense donar la cara, que ataquen les persones i els béns d’aquells que
pensen diferent aprofitant la fosca de la nit; se’n surtin. Contra la intolerància cal dues tasses de democràcia.
Cal plantar cara a aquests fets i aquest estil, cal denunciar-ho públicacment.
Jo v
aig entrar en política ara fa ja 15
anys
justament per defensar el contrari, perquè tothom pugui opinar, per
fer un servei al poble i al país, per
avançar cap una societat més justa, més culta, més democràtica, més desvetllada
i més oberta.

A Sant Feliu el Sí arrassa

Dels 2.071 santfeliuencs, un 54,74%, han votat al referèndum del projecte de
reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, davant de les 1.712
persones (45,26%) que no han exercit el seu dret a vot. El Sí, amb 1.590 vots (77’75%), s’ha imposat al No amb 357 vots
(17,46%)
. De vots en blanc n’hi ha hagut 98 i de nuls 26.

Us adjunto una foto que m’ha passat la Gemma de la tertúlia de dijous passat a Ona Codinenca, on justament vam fer un debat sobre les diferents posicions davant l’Estatut. Espero que els nostres arguments hagin ajudat a algú a decidir-se.

Diferents formes de dir No, un mateix resultat per a Catalunya

Ahir vam fer l’acte central de campanya de CiU a Sant Feliu. Hi havia molta gent, més de 60 persones vaig comptar. És clar que teníem com a convidada una persona que ha viscut molt d’aprop la negociació de l’Estatut, la diputada i ponent de l’Estatut, Núria de Gispert.

Núria
de Gispert va començar la seva intervenció dient que "el no encara que tingui
diferents formes porta al mateix resultat per a Catalunya" i és que "ens
quedaríem no com estem, si no que aniríem molt més enrera" perquè "amb quina
cara anem a tornar a negociar a Madrid si en 29 mesos el tripartit ha estat
incapaç de negociar res per Catalunya".

Per
De Gispert cal votar Sí perquè en nou Estatut incorpora 4 aspectes
fonamentals:

1.-
Reconeixement nacional de Catalunya.
Un nou marc polític de relació entre Catalunya i Espanya basat en la relació
bilateral, "s’ha acabat el cafè per a tots perquè es reconeix la singularitat de
Catalunya i els nostres drets històrics" (llengua, dret, cultura, educació i
sistema institucional.

2.-
Més poder polític: Catalunya guanya
en més competències però sobretot en seguretat jurídica. Amb el nou Estatut
l’Estat no podrà legislar en tems que Catalunya tingui competència
exclusiva.

3.-Nou model de finançament: Hem
aconseguit un bon finançament, però sobretot hem aconseguit canviar el model. A
partir de l’Estatut "serà Catalunya la que disposi d’un Agència Tributària
pròpia i serà el ministre el que haurà de negociar amb el conseller l’aportació
de Catalunya a l’Estat. A més es posen límits a la solidaritat interterritorial,
"els nostres recursos no serviran per fer autopistes gratuïtes fora de
Catalunya", només serviran per educació, serveis socials i Sanitat.

4.-
Dèficit d’infrastructures: En els
propers 7 anys la inversió de l’Estat a Catalunya haurà de ser del 18%, fins ara
al màxim que s’ha arribat és al 12%. A més si la inversió o la pot fer l’Estat
la pot delegar a la Generalitat o utilitzar-la per rescatar
peatges.

Em va agradar força la intervenció de la Núria de Gispert, va ser clara i sobretot es va dedicar a parlar del text de l’Estatut, potser és el que hauria d’haver estat aquesta campanya que ha estat des de l’inici més basada en els retrets mutus que en explicar que hi ha i que no hi ha a l’Estatut.

El ple d’ahir, la variant i el cinisme socialista

El Ple d’ahir va tornar a tenir un especial protagonisme la variant degut a una Moció dels socialistes que demanaven que l’Ajuntament felicités la Generalitat pel nou projecte de variant amb 3 carrils. Quina barra!, el nivell de cinisme del PSC a Sant Feliu està arribant a nivells insoportables, després de presentar un projecte allunyat de les nostres necessitats, de fer-ho sense el més mínim diàleg ni respecte institucional, d’haver-lo de canviar davant la oposició popular i institucional. D’haver-lo de retirar perquè el Parlament va aprovar que el Pla de transport s’hagi de debatre al Parlament i no puguin tirar-lo endavant sense consens… després de tot això ens envien un projecte que no és res més que la primera fase del de 5 carrils. Vaja que és un supositori més finet, però un supositori igual.

Però no n’hi va haver prou amb això… en Pladevall després discutir sobre el projecte va dir que s’estava complint el que ell "havia pronosticat" (ara tira cartes i te una bola per endevinar el futur, vaja almenys ja sabem de que es guanya la vida!) i que es quedaria amb tres carrils (tot i que no hodiu enlloc). Quan li vam preguntar que a on aniria els dos carrils previstos al Pla, ja que si es preveu una via de descongestió que al final no es fa vol dir que fan passar el vehicles previstos per una altre lloc. Doncs ara resulta que segons el Pladevall els faran passar per la C-17 entre Aiguafreda i el Figaró.Carai just la solució que proposava l’Ajuntament i que deia CiU i de la qual el mateix Manel Nadal va dir: "El desdoblament de la C-17 no s’havia d’haver produït mai i només posicions polítiques de consellers de CiU van portar el bunyol que ara tenim. Així, l’autovia C-17 entre Barcelona i Vic té el tram desdoblat d’Aiguafreda i el Figaró que mai s’hauria d’haver fet".

Una altra mostra de cinisme en aquest tema és que en Pladevall diu que l’acte del 13 de març era només per copsar l’opinió de la gent, que no presentaven cap autopista de 5 carrils… percepció que a jutjar per la nota del propi Terrades que era el protagonista del acte és una autèntica mentida. N’hi que no es posen vermells ni quan diuen la veritat!

Participació ciutadana

Ahir vam fer una comissió de seguiment del procés participatiu que estem fent a Sant Feliu d’ençà dos anys iq ue podeu veure i seguir aquí. Enguany hem fet un Debat familiar és un material entre divulgatiu i participatiu que es distribuiex a les escoles i els nens i nenes a casa han de respondre.

L’objectiu de tot aquest procés és veure de quina forma s’imagina el poble a uns anys vista. Sobretot ara que estem en un moment de canvi, que creixem i que ens trobem en una cruïlla. La mateixa cruïlla que fa uns anys teníen municipis de la primera corona metropolitana, podem ser un Montcada i Reixac o un Sant Cugat del Vallès. Jo tinc clar que prefeixo.

De moment el procés els Debats Familiars ha anat força bé. Se n’han distribuït 299 i s’han recollit 155 és a dir un índex de resposta del 52%. Els resultats del Debat, s’incorporan als resultats que ja vam fer l’any passat i ens permetrà diposar d’uns objectius de municipi a mig llarg termini compartits per una àmplia capa de la població i de diferents àmbits.

El Mercat medieval, l’any de la consolidació?

Aquest era el tercer any que féiem el Mercat Medieval. El segon any que el féiem en el marc incoparable del barri de la Sagrera, un dels nuclis inicials de Sant Feliu i on es conserven moltes cases originàries dels anys 1500 o 1700. Des del meu punt de vista aquest any ha estat el de la consolidació d el’espai i del Mercat, que ha anat bé sobretoit el diumenge, però que va tenir el seu punt més àlgid i genuí amb el sopar medieval que fa el grup gastronòmic sense estovalles. Sopar a la fresca amb espectacles de foc va ser massa.

A més tens la oportunitat de veure molts veïns i veïnes que normalment només pots saludar, però que en aquesta marc de major tanquil·litat tens l’oportunitat d’intercanviar algunes paraules.

Els què s’ho van passar més pipa van ser els nens i nenes amb el tallers de bufar vidre, fer fang o muntar en pony. Va ser un encert crear dins la fira espais pels més menuts o a més apregui el valor d’alguns oficis tradicionals que s’estan perdent.

11a Fira del Rellotge a Sant Feliu

Ahir vam presentar l’11a Fira del Rellotge de Catalunya que com cada any es celebra a Sant Feliu de Codines aquest cap de setmana. Aquesta any la Fira relaciona el món del rellotge amb la música. De fet des de fa alguns anys la Fira del rellotge acostuma a tenir un tema que relaciona el rellotge amb els automats o amb algun tipus de rellotge com ara els de "ratera"…

Sant Feliu té en el rellotge una curiosa relació. L’any 1796 es va fer el campanar ed la torre del rellotge en un moment en què el poble estava dividit per un torent. Els del barri de la venderia, no escoltaven bé les hores del campanar de l’Església i van decidir fer un camapanr civil. Ara els dos campanars, el civil (el del rellotge) i el religiós, han esdevingut un tret identitari, som un poble mab dos campanars.

200 anys més tard el 1996 naixia la Fira del rellotge, de fet ahir parlant amb en Josep Vilanova (que es l’ànima de la Fira) em comentava que el fet de ser 200 anys més tard va ser per "pura inspiració i casulaitat" però la Fira, com el campanr del rellotge, ja són un element propi i indisociable de Sant Feliu.

Resposta a Pere Pladevall

La capacitat de
malabarisme del PSC de Sant Feliu de Codines arriba a extrems inimaginables. En
menys d’un mes han passat de presentar una
proposta d’autopista de cinc carrils amb un acte públic amb el diputat
del PSC Jordi Terrades, a ara fer veure que això és un projecte que arriba per
inspiració divina i que un ser sobrenatural ens vol imposar. Per puntualitzar:

1.- El projecte de
nova autopista de Sant Feliu de Codines neix de la conselleria de PTOP d’en
Joaquim Nadal. Modifica el traç originàriament programat pel govern de la
Generalitat de CiU que era de tres carrils i que connectava amb l’eix
transversal.

2.- Ni l’Ajuntament
ni l’alcalde han amagat res. Simplement encara és hora que el govern de la
Generalitat informi a l’Ajuntament de la totalitat i abast del projecte.
Informació que segurament no ha donat perquè es tracta d’un projecte fet
unilateralment des del Departament de PTOP.

3.- El PSC local,
amb una absoluta manca desconsideració presenta un projecte del govern de la
Generalitat, el 13 de març. Un projecte amb cinc carrils. I no ho fa per
informar la gent que fes al·legacions a un projecte que feia el propi PSC, si
no per apropiar-se’n.

4.- L’Ajuntament en
assabentar-se de l’abast del projecte va fer un informe defensant la variant originària
de 3 carrils i rebutjant la nova autopista que a més es va aprovar al passat
Ple municipal unanimitat. Aquest informe va ser presentant a la població el
passat 11 d’abril acte en el qual hi eres, per tant el dir que s’ha volgut
amagar és faltar la veritat.

5.- Pel que fa a
l’argument de la Moció que vau presentar al Ple tothom sap Pere que va ser
després d’una tensa reunió del PSC en que es va decidir -en contra teu-
defensar el NO a l’autopista.

6.- Pel que fa als
teus comentaris sobre en Felip no val la pena perdre el temps responent. La
gent ja sap que el teu únic mèrit és estar fent de mal alumne de maquiavel tot
el dia.

Dit això la
realitat és que l’autopista que ens planteja una conselleria del PSC és una
autopista per desviar part del trànsit de la C-17
que representarà un increment
dels 11.000 vehicles previstos als 55.000
amb l’autopista i el soroll i la
contaminació que se’n deriven. Volem una variant que ens tregui la C-59 i la
carretera de Gallifa del mig del poble però no volem que ens canviïn una
hipoteca per una de més grossa. Una cosa era la connexió necessària per
facilitar el progrés i treure una via del nucli d’una població i l’altre és fer
una autopista sense tenir en compte ni l’entorn, ni el municipi i que té com a
únic objectiu descongestionar de trànsit la C-17 de l’eix Vic-Ripoll. Volem una
variant no una autopista
.


Aquí teniu un flaix que resumeix la coherència d’aquest personatge

Volem una variant no autopista (i 2)

Fa fa anys temps que estava en marxa el
projecte de la variant de Sant Feliu, quan es va inaugurar el tercer carril de
pujada des de Caldes es parlava de la C-59 com una via prioritària que
connectaria amb l’eix transversal i que en el tram de Sant Feliu hi hauria una
variant. La sorpresa però va ser quan el dilluns 13 de març el PSC de Sant
Feliu presenta el projecte de variant per Sant Feliu de Codines un projecte del
Govern presentat per un partit i on a més hi consta enlloc de l’esperada
variant una autopista de cinc carrils per descongestionar la C-17. És un projecte excessiu en el que
s’esquartera completament el nostre terme municipal. Fa anys ja quan es va fer
el Pla estratègic o aquest any el Pla de desenvolupament econòmic i social amb
criteris de sostenibilitat es demanava una variant amb l’impacte ambiental
mínim. En aquests dos projectes hi ha participat també representants del PSC
local. I fins i tot algun que anys enrera plantava creus pel tercer carril i ara
el trobem presentat un projecte d’autopista de cinc.

Els mateixos del PSC ho justifiquen dient que
la nova autopista que és una via que arrenca de Barcelona i que vol
descongestionar la C-17. És a dir que no és una variant és una autopista
pensada per desviar trànsit de la C-17 cap a la C-59. Com es possible que facin
un projecte d’aquesta magnitud sense parlar amb el territori?. Com es possible
que pel terme de Sant Feliu, en el que el principal actiu és l’entorn ens
col·loquin en poc temps una línia d’alta tensió i ara una autopista?. Com pot
ser que es faci un projecte d’aquesta magnitud sense estudiar altres
alternatives i es faci pujar camions de gran tonatge a 700 metres d’alçada per
tornar-los a baixar a la plana de Vic que és a 400?. Com es pot fer un projecte
així sense un informe d’impacte ambiental que valori realment totes les
afectacions que hi hauran (fonts, camins, correus, contaminació i sobretot
soroll).

El projecte de variant permetia adaptar molt
millor la carretera al territori, sense haver de fer tants talussos, ni
viaductes tant grans, ni sortides amb trèvol. L’autopista que ens plantegen malmet
molt territori perquè no es pot adaptar a l’orografia i tindrà sortides amb
gran afectació de terreny i grans talussos. A banda d’això el fet que sigui una
autopista per desviar part del trànsit de la C-17 representarà un increment
dels 11.000 vehicles previstos amb la variant als 55.000 amb l’autopista i el
soroll i la contaminació que se’n deriven. Això sense resoldre alguns aspectes
com l’accés als Saulons o que els camions d’extracció d’àrids del Prat de Baix
hauran de seguir venint al poble per fer el canvi de sentit.

Volem una variant que ens tregui la C-59 i la
carretera de Gallifa del mig del poble, com ja s’ha fet a molts municipis. Unes
vies que a més representen un perill pels vianants i hipotequen el
desenvolupament futur del poble. Però no volem que ens canviïn una hipoteca per
una de més grossa. El principal actiu de Sant Feliu és el seu entorn. Una via
com aquesta representa un impacte mediambiental inacceptable. Una cosa era la
connexió necessària per facilitar el progrés i el reequilibri del territori i
treure una via del nucli d’una població. L’altre és fer una autopista sense
tenir en compte ni l’entorn, ni el municipi i que té com a únic objectiu
descongestionar de trànsit la C-17 de l’eix Vic-Ripoll. Volem una variant no
una autopista.

Per cert si voleu informació sobre el projecte una sèrie de gent ha fet aquesta web

Article d’en Felip Puig sobre la variant