Llegint i educant emocions
Acabo d?arribar a casa de l?acte d?inici del curs escolar que hem organitzat des del Consell escolar municipal. Aquest any vam decidir de convidar l?escriptor Emili Teixidor per parlar de ?La literatura i l?educació?. De fet la idea era reflexionar a l?entorn de la importància d?aquirir l?hàbit de llegir. L?informe Pisa de l?any 2003, on per sortia l?Estat espanyol basant malparat, una de les coclusions que va treure va ser justament que per incrementar el nivell educatiu l?hàbit de lectura és bàsic donat que la lectura desperta les ganes d?aprendre, les ganes de descobrir… en definitiva la inquietud per conèixer i saber coses noves.
M?ha agradat molt la xerrada de Teixidor perquè ha tingut com dos nivells, en el fons ha estat com una novel·la amb nus i desenllaç inclosos. (segueix)
Primer ha parlat del que havia de parlar:
– Que el treball intelectual, i especialment el relacionat amb la informació, als països desenvolupats ha substituït el treball manual. Que ara l?única cosa que podem ?vendre? és imaginació, creativitat i investigació, coneixements.
– Que actualment ens passem 2/3 de la nostar vida estudiant i aprenent perquè la cultura ja no és una qüestió de divertiment sino de supervivència. La cultura, els coneixements incideixen en l?economia i en la producció. Iq ue fins i tot les professions més llunyades de la lectura, de la informació els hi arribarà la necessitat.
Després d’aquestes reflexions més o menys compartides, Teixidor ha pujat el nivell com en el desenllaç d?alguna novel·la seva. Ho ha fet amb unes reflexions que realment m?han fet pensar. Ha dit, la lectura són paraules i nosaltres necessitem pareules per viure. Els pares palen als nadons des de que neixen tot i que saben que no els entenen. Ho fan perquè saben que a més d?aliments físics ens calen aliments intel·lectuals.
La literatura educa les emocions, només cal veure que quan ens passa algo necessitem explicar-ho. Necessitem explicar-ho i després sentim un alleugament perquè les paraules ens netegen per dins. Per Teixidó, les paraules són també les etiquetes de les emocions.
Les paraules ens serveixen per classificar les nostres emocions i ordenar-les, vaja per tenir el cap ben amoblat. Per això amb les emocions inteses ens costa tant de parlar o de dir res… de trobar la paraula justa.
Realment per a mi tot el que ha dit en aquesta a la segona part, potser per no tant obvi, per aquesta càrrega de profunditat m?ha fet pensar força, espero que a vosaltres també. I alguns que fan anar les paraules tan lleugerament més.