Ona Codineca es podrà escoltar arreu del món
Dissabte presentem la nova programació d’Ona Codinenca. Aquest any amb més programes i nous col·laboradors, que són els que fan possible que cada dia soni la ràdio. L’Àlex Mir, que és una de les ànimes de l’emissora ha fet la feina de quadrar els
programes.
A més aquest any presentem també la nova web de la radio, la wenb d’Ona Codinenca. Una web que permetrà que es pugui escoltar la ràdio arreu del món a través d’Internet. És a dir, des d’ara podràs estar plenament conectat a Sant Feliu de Codines des qualsevol lloc a través de la web municipal o escoltant la ràdio. Potser és un fet que pot semblar menor però que alhora té una gran capacitat de projecció del nostre municipi i de l’emissora i és una mostra de la vitalitat d’aquest nou mitjà i de la gent que l’integrem.
El que faltaba, l’emissora del regim Pinedista també a Internet. Creus que fora del poble pot interessar les infantilades de Mir, Permanyer, Paez & company?. Et van molt be perqué son facils de manipular, no? Sembla que tinguin 10 anyets. O potser vindra gent de tot el mon a comprar als nostres botiguers?. Pa-te-tic.
ja que se el què és treballar pel poble de forma desinteressada, ho porto fent durant molts anys i ho seguiré fent, és clar. I el Mir, la Gemma el Subi, la Páez i companyia que porten molts anys fent ràdio, ja des de la ràdio lliure L’Espurna mereixent l’aplaudiment generalitzat.
No obstant Roc, seria bo, més que res per diferenciar les coses i no posar als de la ràdio en un compromís, que no sé si els hi sembla bé o no a ells eh, que quan parles de la ràdio al teu blogg de trasmissió de les teves idees polítiques, ho fessis d’una forma molt més neutra, sense la sensació d propietat que dones… com si no fos una cosa teva, que de fet no ho és. Et recorda que ja vas fer el mateix al butlletí de CiU, i si jo fos de la ràdio, crec que no em faria gaire gràcia ser eina de propietat no volguda de ningú.
Sort a la Ràdo, i al Roc en el seu llarg i inacabat camí de comprendre la idiosincràsia del nostre poble.
Pere Pladevall