El bloc d'en Roc Fernàndez

Els accidents de trànsit són sens dubte una de les lacres de la nostra societat. Cada any moren centenars dee persones a les carreteres i tots no ens fem càrrec quan conduim que portem una màquina. Per això ja fa temps que a Sant feliu busquem un model per potenciar l’educació viària. Volem que els nens i nenes prenguin consciència de ben petits del riscos. Enguant hem iniciat un model niu del qual esperem treure’n bons fruits.

Es tracta de fer l’educaió viària lligat amb la policia loca, la policia fa tant les sessions teòriques com les pràctiques (passejades en bici, a peu i pels més grans un circuit de Karts) amb l’objectiu de conscienciar i educar els nens i nenes.

A banda d’això també volem que aquest interès per l’educació viària impregni també la policia local, que a partir de l’experiència i l’intercanvi amb els nois plantegin noves propostes com ara circuits segurs a peu a les escoles, propostes per millorar la seguretat a les entrades i sortides de les escoles…

Esperem que tota aquesta faina que ara s’inicia sigui una petita aportació per evitar accidents en el futur.

El dilluns passats el PSC de Sant Feliu va presentar el projecte de variant per Sant Feliu de Codines. D’entrada el més sorprenent és que un partit presenti un projecte que és de tots i pagat per tots amb un intent clar de marcar-se el tanto. I fer-ho sense el més mínim respecte institucional, ja que el lògic seria que d’administració a administració s’informés amb detall del projecte.

Però a banda d’això, el més preocupant és el fons del projecte. El projecte que ens va presnetar el PSC -no pas el Departament de Política Territorial i Obres Públiques- és un projecte que presenta 5 carrils (2 més un per vehicles lents). Un projecte excessiu i desconencatat de la resta ja que en els trams de Caldes i sobretot els de connexió amb l’autopista que és on hauria d’haver-hi els 5 carrils no hi són. També sorprèn que els que fa uns anys van muntar la gran plantada de creus perquè es van tallar uns arbres per fer el tercer carril d’accés al municipi siguin els que ara defensin 5 carrils per Sant Feliu.

Els mateios del PSC ho justifiquen dient que és una via que arrenca de Barcelona i que vol descongestionar la C-17. Ës a dir que no és una variant és una autopista pensada per desviar trànsit de la C-17 cap a la C-59. Doncs bé això és jsutament el que no volem a Sant Feliu.

Volem una variant que ens tregui la C-59 i la carretera de Gallifa del mig del poble, com ja han fet a molts municipis. Unes vies que a més representen un perill pels vianants i hipotequen el desenvolupament futur del poble. Però no volem que ens canviïn una hipoteca per una de més grosssa. El principal actiu de Sant Feliu és el seu entorn. Una via com aquesta representa un impacte mediambiental inacceptable. Ara fa una any vam fer un Pla de desevnvolupament econòmic i social amb critereis de sostenibilitat, en el que hi van participar molta gent del municipi, i també militants i dirigents locals del PSC en que quedaven ben clares aquestes premises. És més un dels punts del Pla era una variant amb el "mínim impacte ambiental".

El govern de la Generalitat de CiU va aprovar un projecte de variant que anava conectar i millorar la conexió amb l’eix transversal, el govern tripartit amb la seva mentalitat centralista i metropolitana ha variat aquest criteri i ens planta una autopista. Una cosa era la conexió necessària per facilitar el progrés i el reequilibri del territori i treure una via del nucli d’una població. L’altre és fer una autopista sense tenir en compte ni l’entorn, ni el municipi.

Des de primer de mes hem incorporat a l’Ajuntament un coordinador de l’Àrea de Serveis Personals. La veritat és que feia falta, en Ajuntament com el nostre que cada regidor tenim feina per portar la nostra parcel·la de treball i a més treballar en el que és la nosta feina, calia una persona que tingués una visió més de conjunt. Aquest coordinador té com a funció principal impulsar i coordinar les diferents àrees que hi ha sota la Tinència d’Alcaldia que em toca portar: Serveis Socials, Ensenyament, Cultura, Esports i Joventut.

Jo sóc dels que sempre he cregut en el treball en equip i en xarxa. En equip vol dir que cadascú fa el que li toca col·legiadament i ex xarxa vol dir que el conjunt "rema" en la mateixa direcció. Ara fa uns dies ha sortit a la llum el cas de l’Alba, aquesta nena que han apallissat brutalment, és un cas clar de descoordinació entre les diferens administracions. Tothom va fer el que administrativament havia de fer, però ningú va ser capaç de responsabilitzar-se del cas i coordinar les diferents actuacions per evitar el que ha passat.

Per això és important el treball xarxa, per evitar la burocratització de l’administració, el que des d’un departmanet només es contempli la seva parcel·la. Amb aquest canvi a Sant Feliu donarem un nou impuls a moltes de les noves polítiques socials que hem començat a impulsar com ara la xarxa de Transició Escola Treball o polítiques més intredepatamentals en l’àmbit del jovent.

Un diumenge de fa unes setmanes com acostuma a fer mitja comarca vaig anar a comprar un pollastre a l’ast a Ramon de Cala Cana. Mentre feia cua en Ramon se’m va acostar per explicar-me que ara comercialitzarien una cola catalana. Coneixia el producte perquè feia pocs dies n’havia comprat unes al Mercat medieval de Vic.

Aquests dies en Ramon de Ca la Cana de Sant Feliu està fent la presentació del producte en societat i deu ni do de la difusió. Espero que li vagi bé ja que és una iniciativa d’aquelles que algú li pot fer gràcia però que a banda de la gràcia té una forta càrrega simbòlica. Ja som una nació, amb cola pròpia. I per Sant Feliu també és important perquè ara tindrem una cola catalana amb regust a Sant Feliu!.

Ahir vam celebrar un any més la tradicional festa de l’Escudella de Carnestoltes. és una festa que es remunta al s.XVIII i que incialment consistia en fer una escudella pels pobres abans d’entrar a la Quaresma. Actuament, ha esdevingut una tradició que es porta fent fa més de 30 anys. Des de fa sis l’organitza el grup sense estovalles i es fa a la plaça no com anterioment que s’havia fet al Pla de l’ós.

Ahir també vam convidar a venir a l’Escudella en Felip Puig. Penso que es una festa que ens identifica molt i que val la pena donar-la a conèixer. De fet cada any hi hem fet venir algú, l’any passat va ser en Jordi Turull i fa dos en Francesc Homs. Aquest però la invitació que vam fer a en Felip s’ha vist ebnvoltada d’una inetressada polèmica per part del PSC que ens va voler acusar de polititzar la festa. D’entrada, aquesta no ha estat la nostra intenció motiu pel qual vam anunciar l’arribada d’en Felip després de l’acte liturgic de benedicció de l’Escudella.

A banda d’això i com ja he dit és una cosa que hem fet cada any i que seguirem fent. Tothom pot convidar qui vulgui ha assistir a una festa, o no?. I tercer i més rídicul si ens acusen de politzar la festa operquè un cop dit això corren a trucar un diputat del PSC perquè pugi?. En fi misèria!.

La qüestió es que vam passar una bona vetllada, vam gaudir la Festa. En Felip va saludar a tothom qui va poder, va parlar dels temes que procupaven a la gent i sobretot, va provar l’Escudella de Sant feliu. No su la perdeu l’any vinent!

Dimecres 22 vaig ser tot el dia a la Jornada que organitzava el Departament d’Educació, l’ACM i la FMC sota el títol "Municipi i Educació". Va estar força interessant, sobretot la taula en que van parlar sobre l’urbanisme i la necessitat d’anticipar alguns equipaments com les escoles com element de cohesió a les zones noves que s’urbanitzen. El bon amic Lluís Recoder, que és l’alcalde de Sant Cugat, va explicar la importància d’aquesta anticipació per cohesionar i evitar gethos.

També es va fer molt incís en el tema del Pla d’Entorn. A Sant Feliu en farem un ben aviat, espero que l’any que ve. Durant dos anys hem desplegat un munt d’activitats en diferents línies: l’acte d’inici del curs escolar, els cursets de natació, els d’educació viària, els espectacles infantils per trimestre, la xarxa TET, el reforç d’EAP’s a les escoles. Ara hem fet l’Escolade pares i Mares i aquest any tindrem per primer cop una oficina municipal d’escolarització. Ara cal donar unes línies d’acció conjuntes a tot això. Unes línies que passin per la cohesió i la integració social. Per transformar el que ara és un inconvenient, la diversitat a l’aula, en un actiu. Per millorar la qualitat educativa i per combatre el fracàs escolar. En això estem i per això treballem.

Dimarts 21 de febrer vam tornar a arrencar el procés participatiu Sant Feliu en primer lloc. Aquest any es tracta de seguir amb les passes iniciades l’any passat i a partir del diagnòstic i dels escenaris i primeres propstes que s’hi van fer. Aquest volem desenvlupar els dos àmbits prioritaris que van sorgir de l’any passat:

– Territori: Pla director del centre, la nova plaça de la vila, el pla de dinamització comercial. Com dissenyar, ara que s’està fent forces inversions (Ajutament, Biblioteca, plaça…) en aquest centre, un espai pensat pel futur i que doni resposta a totes les necessitats.

– Cohesió social: tenim el repte de seguir mantenint allò de bo que té ser un poble, la conv`vència i la cohesió social. Un èxit prioritari per aconseguir-ho és aatrvésde l’educació, de fer un poble que eduqui en el sentit ample del terme. Per això encetem un debat familiar que ens ajudarà a crear noves eines com un Pla d’Entorn en l’àmbit educatiu, per exemple.

L’any passat en tot aquest tema s’hi van moure 184 persones, i les aportacions de tothom va ser escoltades i recollides. I estan ajudant a canviar algunes coses. Potser algun dia n’haurem de fer un llistat. Jo crec en la participació com una forma de fer política amb la gent i no per a la gent. Sé que és fàcil que s’instrumentalitzi políticament (com pretén ja més d’un any el PSC i com va quedar de manifest de nou dimarts), però reflexionar sobre nosaltres, fer pedagodia sobre el difícil que és administrar i prioritzar els recursos, triar entre tots, és també la clau de caminar en una bona direcció en un moment clau per al municipi com és l’actual.

L’altre dia va ser a l’Ajuntament l’ingenier que ha fet el
Pla Director d’Aigües. Es tracta d’un pla per preveure com atendre el consum
present i futur d’aigua i garantir-ne l’abastament a totes les llars. La
mitjana de consum d’aigua és de 175 litres/dia per tant amb l’increment de
població que està tenint Sant Feliu vol dir que hem de preveure nous cabals que
garanteixin els consums actuals, sobretot a l’estiu. També cal promoure la
portada d’aigües de la xarxa en alta de l’ens Ter-Llobregat (ATLL). El Pla director preveu un seguit
d’obres a l’actual xarxa de distribució tant per substituir materials obsolets,
com per millorar la xarxa i la seva capacitat. Entre les principals obres que
contempla el Pla hi ha la creació d’un anell abductor que abasti la totalitat dels
sectors urbans i que es connectarà amb en qualsevol punt amb els diferents
dipòsits permeten subministrar aigua a qualsevol punt. També destaca la
construcció d’un nou dipòsit per acollir les aigües que arribin del
Ter-Llobregat. Portada d’aigües que ja està en estudi per part de l’ATLL. En definitiva, aquest Pla director
és el full de rutes de cara garantir els subministrament i la qualitat de
l’aigua que consumim tots. Sovint en la gestió municipal, l’aigua,
l’enllumenat, les escombreries o el clavegueram es donen per descomptats però
una bona gestió i planificació és bàsica per garantir el creixement del
municipi i la seva qualitat de vida.

Aquests dies els que ens va el tema de les noves tecnologies anem de cul (més del normal). Coincideixen dos fets importants: d’una banda el Congrés 3GSM a Barcelona que permet apropar-te per uns dies al futur: mòbils amb TV, mobils amb Internet i mails… vaja una passada. Ara fa uns mesos em van deixar de prova un Blackberry, quina bèstia, rebies el correu instani i pdies respondre i et quedava a l’ordinador de la feina tot gravat com si ho haguessis enviat des d’allà. L’inconvenient és que si amb el telèfon ja anem pillats amb això s’ha acabat el tenir una estona sense fer res!.

A més d’això aquest dies es psa en marxa el .cat. Ja l’he demanat arreu, a l’Ajuntament, al Bloc, la web de CiU i CDC a tot el possible. Així va a la cosa que la Fundació .cat estan colapsats. El .cat és més important del que la gent es pensa. Ja som diferents a la xarxa, si el volum de webs en català fan servir el .cat serem un domini propi molt potent. La independència comença a la xarxa!.

Com molt sovint passa en aquest país el mèrit del punt cat està en mans de molt poques persones a qui cal donar les gràcies. Jo en conec alguns en Jordi Albiñà (antic secretrai de telecomunicacions), en Marc Pifarré, l’amic Vicent Partal… al final el que semblava un somni avui ja comença ser una realitat.

Us poso al post una foto de quan en Partal va ser a Sant Feliu per presentar la web municipal, ben aviat www.santfeliucodines.cat.

Dissabte vaig anar a fer un volt per Sant Feliu, a trepitjar poble, a voltar per carrers d’aquells que no venen de pas i no hi vas gaire. A veure com està tot, però no sobre paper si no trepitjant els carrers. Vaig tenir diverses impresions.

La primera que tenim molta feina a fer, que sovint costa inclús saber que està per fer. Els petits detalls que costa tant d’arribar, aquella acera que està malament, aquell sot, aquell llum que no crema…

La segona que som un poble que malgrat l’endarreriment històric, ara tenim l’oportunitat de fer el tomb, d’aprofitar el creixement. Vaig ser al Barri de l’hospital i vaig veure tota la nova urbanització que hi hem fet, feia goig. Tant de bo ho poguessim fer arreu!. Hi ha retards que els vencerem aviat, un per exemple el de les zones d’esbarjo infantil, amb el que hem fet aquest any (Can Xifreda i Escoles) i les dues que farem es faran ara en les dos noves places del Camp d’en Pericó (Barri de l’Hospital) i la del carrer Estatut (Barri del Serrat de Vic) tindrem una zona infantil a cada barri. I més com la Biblioteca, el nou CAP, l’Escola Bessol, la nova plaça…. tenim l’opotunitat de posar-nos al primer nivell.

I la darrera impressió, som un poble més gran del que tots ens pensem. Hem crescut i no només en extensió, i en població, si no també en diversitat, en maneres de veure les coses, en maneres de sentir i viure el municipi. Aquesta diversistat genera noves necessitats i les noves necessitats nous serveis. Però a més això també vol dir que hem d’invertir en convivència, en donar a conèixer que som i que fem entre nosaltres.

Vaja vaig sortir del volt amb la llibreta plena d’anotacions i el cap ple d’impressions.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta va ser ahir a Sant Feliu
per tancar la setmana de la llengua catalana que he organitzat enguany.
Aquest era el primer any que l’Ajuntament organitzava la setmana del català. L’objectiu
d’aquesta setmana era sensibilitzar els catalano-parlants per emprar la
llengua en qualsevol situcació i alhora explicar al nouvinguts que la
llengua és un factor importnat d’integració.

Aquesta setmana
coincidia a més entre el final d’un dels cursos de català que
l’Ajuntament fa amb el Consorci per a la normalització lingüística
(CNL) i el que s’iniciarà en breu. La setmana del català ha consistit
en una exposició que sota el títol Parlem-nos
recull un seguit de fotografies d’alumnes immigrants que han après
català.

Ahir en Jordi Porta va cloure la setmana amb una conferència sota el títol "La llengua com a factor de cohesió" en la que va destacar que "Catalunya sempre ha estat un país de nouvinguts".

Per Porta la diversitat lingüística i cultral no és un problema perquè "les llengües s’enriqueixen pel contacte amb altres cuoltures i llengües". Ara bé en "un país on hi conviuen més de 50 llengües" és important que el català com a lelngua pròpia "esdevingui un element fonamental per sentir-se d’aquesta col·lectivitat", "volem que el català sigui la llengua d’intercomunicació i hegemònica enntre tots".

Ja que segons el President d`’Òmnium Cultural, "una llengua no és només un mitja de comunicació sinó també una manera de pensar"
, i va posar com exemple la forta presència d’expressions sobre
l’industria textil és un clar indicador de que a catalunya la revolució
industrial va ser molt important.

Per això Porta va defensar que "el català és una forma que les noves immigracions es puguin sentir membres". I va destacar que els grans reptes que tenim des del punt de vista lingüístic són: l’ús, el reconeixement i l’estímul. I és cert, la llengua és la gran barrera i alhora la gran eina d’integració que tenim. El problema som molt sovint noslatres mateixos que canviem a castellà quan veiem algú amb un altre color de pell. Ser un poble oprimit durant tants anys deu ser un trauma que no es supera tant fàcilment.

Divendres vaig assistir a la Festa d’entrega dels premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona a les Drassanes. Va ser una festa d’aquelles en que no s’ha escatimat ni un duro. D’aquelles que per un regidor de poble com jo acostumat a cuadrar els números a cops de sabata i a fer tots els papers de l’auca et sembla un autèntic despilfarro.

Ara bé, el que vaig trobar un escàndol absolut és que si mires els finalistes i poses al costat les sigles del partit
que té l’alcaldia tots
són del PSC excepte Pineda de Mar. A més, per
casualitat de la vida, en tots els casos dels que finalment van ser premiats
l’alcalde era allà en cuerpo presente… va ser una desfilada socialista impúdica i sense complexes.
Jo vaig sortir indignat. Primer perquè a nosaltres ens ha costat molt fer la
radio, el butlletí i la web amb la qualitat que la fem i pel pressupost que
tenim. La radio fins i tot l’he pintat jo i els col·laboradors. A sobre
et fan pagar 25€ per barba per veure com es reparteixen els premis entre ells. Que els subvencionin directament però que no ho muntin com si ells
fessin les coses millors que la resta.

Penso que una institució a més ser imparcial ho ha de semblar. I en aquest cas ni ho és ni ho sembla. Que s’ho facin mirar perquè els llocs que intentem fer les coses bé no ens vendran bou per bèstia grossa.

L’any passat va ser a Sant Feliu en Salvador Cardús en l’acte de la inauguració del curs escolar. Va fer una xerrada molt interessant sobre l’educació i la importància de les formes i de la bona educació.

I és cert, a mi cada cop em molesta més la gent maleducada. La gent que defensa les coses cridant, que no sap argumentar, que es salta les formes per allò de la confiança. Doncs mira, a mi tanta "confiança" em fa fàstic. Perquè a més sempre va en una direcció això de la confiança. Ells poden dir el que vulguis però ves que tu els diguis algo que els pugui ofendre.

Aquest post ve arrel del Ple d’ahir, a Sant Feliu en tenim un cas clínic. Tots fem política, tots pensem d’una determinada forma, tots opinem diferent. Però es pot parlar, opinar, defensar punts de vista diferents des del respecte a les persones, sense ofendre i sense anar a fer mal l’adversari polític. Ara bé, hi ha gent que busca el cos a cos, que es creu en posessió de la veritat absoluta i que confon el que pensa diferent amb un enemic.

Ahir, aquest personatge ens va regalar una frase brutal que denota aquesta manera de fer: "A mi els comunistes se’m en foten dos pitos". D’entrada, jo no sóc comunista, però mai no ho diria d’un comunista perquè com en tot hi ha comunistes i comunistes. Ara l’anècdota té força perquè els comunistes formen part del seu propi grup municipal.

Som amos dels nostres silencis i presoners de les nostres paraules.

Aquest any per primer cop fem a Sant Feliu la setmana de la llengua catalana. Es tracta d’una setmana que coincideix entre el final d’un nivell dels cursos de català que fem i el període d’inscripcions del nou. Hem organitzat una exposició en que immigrants que han après català expliquen la seva experiència i també fem una conferència amb en Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural sobre el català com a factor d’integració. Penso que és una iniciativa d’aquelles que cal tant per prestigiar la nostra llengua entre els nouvinguts com per esperonar als catalano-parlants a emprar-la sense complexos.

Recordo quan estava a la Plataforma per la llengua que un dels problemes que teníem com a país i que intentavem combatre des de l’activisme era la manca d’ús social. Recordo la primera cosa que vam organitzar que va ser fer el rècord de llaunes de coca-cola per reclamar que aquesta companyia etiquetés en català, eren per l’any 1993 i us he posat una foto que conservo al post.

A la gent li costa demanar català al cinema, a les etiquetes dels productes que compra, al notari quan et fas l’escriptura, etc. Suposo que tants anys de repressió lingüítica i d’emprar el català només en l’àmbit familiar han deixat una petja que costa esborrar, però que cal fer-ho si volem seguir sent un sol poble. Perquè el català, l’ús de la nostra llengua, és una barrera pels nouvinguts però alhora l’element més potent d’integració que els podem oferir. Us heu fixat que algú que et parla en català el consideres automàticament de casa?.

Dissabte al matí ben d’hora, a les 8 del matí, vaig decidir pujar a Sant Sadurí. Vaig pujar amb l’Àlex, l’ànima de la ràdio i amb el que des de fa un temps a còpia de trucar-nos ens comença a unir una bona amistat.

Va costar pujar a Sant Sadurní, ho vam fer pel camí més dret, pel Salt de la Guineu. Un camí tot dret que supera en poc recorregut un desnivell de 900 metres. Només hi ha una treva el pla del panarra que en diuen. Però un cop a dalt la vista és fantàstica. Tot el vallès als teus peus.

A dalt a més hi ha una magnífica ermita romànica i sempre acabes fent un esmorçar ben merescut amb una vista immillorable. Va ser una bona forma de començar el cap de setmana.