Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
S?agraeix aquest aire frescal, d?hivern tímid i entotsolat i breu. La sensació és tonificant quan surto del metro, ahir nit, a la zona Fòrum (?)
Passejo per carrers buits i rectilinis, places endunades de formigó i rajola. Gratacels hieràtics i severs. Nova arquitectura de tríptic i protípica, despersonalitzada i eficaç.
Veig les instal·lacions del passat fòrum ?pa i circ, per a la gent, calé llarg pels poderosos de sempre-. Primera visita meva, però (m?hi sentia tan lluny, críticament i raonadament distant, que no volia saber-ne res d?aquesta nova mostra de megalomania falsament cosmopolita).
En fi, entorn nou i bell, a la seva manera, per bé que fred. Tirallonga humana que fa cap a les carpes, a l?aire lliure, del Cirque du Soleil. Veritable ciutat circense ?carpes de totes les mides, casetes tipus contenidor, a dotzenes, cotxes i vehicles pesants-.
Quan entro a la carpa gegant l?espectacle és impactant: una gentada asseguda, un escenari molt gran i algunes figures humanes pasturant-hi-.
De sobte retorno a la infantesa ?quan de menut em duien al circ a Badalona o a Barcelona, el Price, el circ Rus, vinga lleons i tigres i cavalls, i, no en faltessin, els pallassos, ? -. Nen golut i d?ulls grossos, tafanerot.
La darrera ocasió, quan la meva gran era petita, al circ Raluy, afincat al Moll de la Fusta. Un circ català tradicional i de qualitat.
Dins de la carpa se?m disparen els ulls. M?hi interessa tot ?em demano qui són, qui som els badocs; l?estructura de l?envelat, els focus, el nom dels patrocinadors (grosses multinacionals d?anomenada).
Des d?ara i fins al final, un festival per als sentits. Cosa de no dir. Com hi ha món.
I vet aquí que comencen les atraccions. Una rera l?altra. Ben dosificades, amb un embolcall eficaç i de luxe. Tot ben apamat i fet amb gust. Una colla de trapezistes contorsionistes actors gimnastes acròbates músics tècnics fan per manera, i a fe que ho aconsegueixin, de fer-nos passar una estona agradabilíssima.
Veig, davant meu, una forma refundada de circ: suma, compendi, i renovació de formes clàssiques, amb noves propostes. Música, veu solista, successió ben dinàmica i àgil. Bon màrqueting artístic, qualitat indiscutible en tots i cadascun dels números. Material humà de primera. També efectes especials a dojo.
Molt, però que molt bonic. Més encara: enlluernador.
Les 3.000 o 4.000 persones que omplin la carpa responem amb una alta implicació i piquem de mans amb ganes i força. En acabar, el reconeixement del públic es plasma en un aplaudiment inacabable.
Magnífic Cirque du Soleil en el seu espectacle "Alegria". Multinacional cirsense on s?apleguen països i llengües i cultures diferents, barrija-barreja de talent clar i net.
L?enhorabona, nois.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ni l’alegria , ni el talent, són les millors illes. Que vagi de gust, quina enveja més sana.