Petit relat en dos actes:
Lloc: una casa, al barri de Vallcarca, Barcelona.
Escena 1:
- Papaaaaà!
- Ara, vinc.
- Papaaaaaà!
- Que vinc.
- Què vols, bonica?
- Ejjust9ssskika (inaudible)
- No et sento.
- Que vui que dormisz amb mi.
- No, que no pot ser, que ens hem de llevar ?i, de seguit, aixeco la persiana-. Que no ho veus: el sol solet ha sortit i ja és de dia.
Escena 2:
- Papa, viu que me posziz la televiszió.
- Molt bé (allà va el super-3)
Una estona després, veig que retira el cos del respatller, la menuda, i diu:
- Papa, que vui que me posziz el braç aquí, rarere meu.
- Així?
- Szi.
Dos petits actes amb moooolt de significat al darrere. Per gaudir-ho.