Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

15 de gener de 2007
2 comentaris

Papa

Petit relat en dos actes:


Lloc: una casa, al barri de Vallcarca, Barcelona.

Escena 1:

  • Papaaaaà!
  • Ara, vinc.
  • Papaaaaaà!
  • Que vinc.
  • Què vols, bonica?
  • Ejjust9ssskika (inaudible)
  • No et sento.
  • Que vui que dormisz amb mi.
  • No, que no pot ser, que ens hem de llevar ?i, de seguit, aixeco la persiana-. Que no ho veus: el sol solet ha sortit i ja és de dia.

Escena 2:

  • Papa, viu que me posziz la televiszió.
  • Molt bé (allà va el super-3)

Una estona després, veig que retira el cos del respatller, la menuda, i diu:

  • Papa, que vui que me posziz el braç aquí, rarere meu.
  • Així?
  • Szi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!