Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Vaig sortir fa una colla d?anys amb una xicota que duia mitges com les de la fotografia. Mitges que em feien i em fan parar boig (?)
Alta, rossa, llavis petoners, cabells arrissats i al vent, d?origen centreuropeu, amb un físic generós i lúbric: que n?era, de bonica! I quin cos, el seu!
Eren anys de faldilles multicolors, leotards, camises i suèters ben acolorits. Estils i colors pels quals, des de llavors, sempre n?he tingut flaca. Més encara: no puc estar-me?n de mirar, tot assaborint, les dones que els duen.
L?altre dia bo i visitant el bloc de "ReGisTRes ParTiCulaRS", i anant a la biografia, vaig veure aquesta foto. Amb aquestes, ai!, mitges. Aquests peus. I, ves per on, passaren pel meu cap, i pels meus sentits, una tirallonga d?estímuls ben estimulants.
Per cert, "Registres?": m?agrada el teu bloc i m?engresquen d?allò més aquestes precioses, acolorides, i prometedores mitges.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
27 octubre, 2006
la noia del quadre
La noia del quadre
La noia que dorm al sofà
du uns mitjons a ratlles
liles i roses horitzontals,
sabates de color veig
pantalons texans, i un
jersei veig de coll alt,
el cabell ros i la postura
un xic forçada, de qui
o està molt cansat i, cau
de sobte, o segurament
d’una postura que és
cosa de la edat, del jovent
que s’adorm de cop i
de qualsevol manera, allà
on l’esgotament el venci.
La noia que dorm al sofà
pertany a un quadre, i no sé
si és inventada o del tot real.
*
fet per francesc a les 3:34 PM 0 comentaris
HE PENSAT ET FARIA GRACIA