Matí solitari i tardoral poc després de trenc d?alba (…)
Dues velletes, l?una en cadira de rodes, avancen a poc a poc, per l?ampla vorera d?un carrer a tocar del riu Besòs.
Hi fa fred. És per això que la senyora que seu a la cadira és coberta amb una manta de quadres.
Veig com la muller que empeny li diu alguna cosa a l?altra. De sobte, comprovo, astorat, com administra un calbot a la vellarda asseguda.
Que hi respon la receptora.
Calbot i mot ressonen, clars i esfilagarsats, en el matí solitari i tardoral poc després de trenc d?alba.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!