No té dubte que la mort de l’alcalde comunista que més temps ha ocupat el càrrec en una ciutat catalana ha deixat un gran buit (…) A banda de la seva militància comunista neta i clara, primer al gran, a l’enorme PSUC -2.500 militants a Sabadell, a l’etapa millor-, voldria fer notar alguns altres aspectes.
Antifranquista. Primer estudiant comunista de la Universitat de Barcelona. Personatge molt estimat per les persones que el varen conèixer; així era l’Octavi Pellissa (1935-1992) (…) Josep Torrell, crític de cinema, agitador cultural, articulista.. n’ha escrit els diaris de Pellissa. Entrevista. El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático El vídeo
És sorprenent el que ha acabat passant amb aquest home: com una persona seriosa, amb el cap ben moblat, temperat, eminentment fred, sòlid i prudent, ha estat traduït i grapejat, pels gruix de mitjans i alguns partits, en termes banals, ximplets, talment un poca-solta (…) El vaig conèixer i tractar a les acaballes dels anys 80
El meu record del poeta i company de viatge del PSUC és associat a un carrer del Guinardó; a la Christa Leem; a un poliesportiu atapeït de comunistes; a un autobús urbà i a la coneixença de les seves dèries per la màgia i el món de l’espectacle (…) Guinardó. En Brossa vivia al carrer
El vaig veure però no viure, a en Miquel Núñez. Madrileny. Alt dirigent del PSUC i del PCE, home tenaç, intel·ligent, que ens acaba de deixar (…) En Serradell me’n va parlar, en diferents ocasions, quan hi escrivia la seva biografia (I i II). El vaig veure, quan ambdós militàvem al mateix partit, el PSUC, però
“La iglesia universal, también en España, empezaba a dejar de ser una simple cueva de ladrones, de conspiradores fascistas, de cómplices silenciosos, para comenzar a transparentar el rostro de Cristo airado que fustiga las acciones traficantes de quienes han ocupado el templo de su Padre (…) Fill de família catòlica integrista, pare exdiputat carlí, mort,
La minva de pes social, i per tant polític, dels grans partits comunistes europeus (l’italià, el francès, el portuguès, el grec, el català, el portuguès, l’espanyol…), pèrdua, molt probablement irreversible (…) ha comportat, entre altres coses, la reducció de despeses, el tancament de locals, la minva d’alliberats o permanents, i l’adaptació, el canvi d’orientació o
Del PSUC, i entre la seva militància, les dues persones que més m’han fascinat a nivell humà, polític, intel·lectual, han estat, ja ho tinc dit, en Jordi Solé-Tura, i l’Alfons Carles Comín (…) Ambdós, brillantíssims en tots els ordres, van compartir militància i grans afinitats a Bandera Roja i el PSUC. En Comín, va morir,
Canals, la Costera, és a cavall de la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrès… Antiga alqueria islàmica, és una vila de tradició agrícola que conrea tota mena d’hortalisses (…) Article sobre el que fou secretari d’organització del PSUC, entre els anys 40 i 1978, Josep Serradell. Una de les figures clau del comunisme català
“Em sembla difícil ser socialista sense una inspiració espiritual. I el que trobo del tot impossible és ser creient i no apostar per la justícia social” (…) Això diu en Toni Comín, diputat socialista i fill de l’històric dirigent de Bandera Roja i del PSUC, i fundador de Cristians pel Socialisme, Alfonso Carlos Comín.
Algú es demanarà, ben segur, quina en dirà, ara, en Meroño. Més encara si escric d’un senyor bisbe en un apartat dedicat al PSUC, el partit dels comunistes catalans (…) Fet i fet, i encara que sembli que n’han passat mil anys, hi va haver un temps, sense anar més lluny, els anys 60, que a
El cop de l’estat contra el govern de la Unidad Popular presidit per en Salvador Allende, l’11 de setembre del 1973, va motivar una fonda reflexió al Partit Comunista Italià mitjançant la ploma del seu líder Enrico Berlinguer (…) Una reflexió que amb d’altres procedents del propi PCI, van donar lloc a un fenomen complex
Hi vaig militar, al partit dels comunistes catalans, en dues etapes ben diferents: a les acaballes dels anys 70 –en ple somni- i dels 80 –època refundacional i d’infantament d’Iniciativa per Catalunya, quan el PSU ja agonitzava-. El meu record d’aquell temps és, per molts motius, inesborrable (…) De fet, i des que sóc hoste de
Vet aquí la solemne, ximpleta i indocumentada afirmació del company blocaire Miquel López Crespí, qui ahir publicà un apunt proferint una barbaritat com la dita (…) Sense cap dada, document o títol que n’acrediti una afirmació tan i tan greu, i confonent, potser, desitjos amb realitat, l’antic dirigent de l’Organització d’Esquerra Comunista-OIC, s’ha despenjat amb
No puc negar que sempre he sentit una especial fascinació pel partit Bandera Roja, especialment pel col·lectiu que s’integrà al PSUC i al PCE cap al final de la dictadura feixista espanyola (…) Alfons Carles Comín, Jordi Solé Tura, Eulàlia Vintró, Jordi Borja, Francesc Baltasar … en foren dirigents principals. A partir de la