Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
És sorprenent el que ha acabat passant amb aquest home: com una persona seriosa, amb el cap ben moblat, temperat, eminentment fred, sòlid i prudent, ha estat traduït i grapejat, pels gruix de mitjans i alguns partits, en termes banals, ximplets, talment un poca-solta (…)
El vaig conèixer i tractar a les acaballes dels anys 80 –quan militàvem al PSUC i miràvem de bastir Iniciativa per Catalunya- i en conec la seva trajectòria anterior i posterior prou bé.
En Saura era un important quadre del partit comunista en una zona clau: L’Hospitalet de Llobregat, entre el Baix Llobregat i el Barcelonès, al cinturó roig, històric i inexpugnable, durant molts anys, punt fort dels comunistes catalans.
Internament, navegava entre el fort influx dels “banderes roges” d’en Baltasar, Solé Tura, Borja, i els eurocomunistes més recalcitrants com el “Guti”.
Prova de la seva vàlua fou que en Rafael Ribó, home de molta qualitat personal i professional i no prou reconegut dins del seu partit, i molt exigent en les tries i en els encàrrecs, el va agafar per a la tasca gegantina de refundar el PSUC tot donant llum a una nova força pública. Podríem dir, sense risc a equivocar-nos, que Saura fou el seu lloctinent en una tasca tan reeixida. I que els seus mèrits, els d’en Saura, no són pas pocs en quant al balanç final substancialment positiu de l’experiència.
A què treu cap, doncs, tot aquest tema de la seva imatge pública?
A banda dels errors comesos, i que en la meva opinió haurien d’haver forçat el seu relleu en el congrés de fa poc, en podríem citar, sumàriament uns pocs:
. Saura i ICV han estat els socis més intel·ligentment fidels, lleials, i complidors dels socialistes. El principal suport. En ocasions, fins i tot, més papistes que el papa.
. Davant la inestabilitat d’ERC, l’espectacle ofert pel partit republicà, el rol d’ICV i d’en Saura ha estat capital. N’ha constituït el principal estabilitzador de la coalició de govern.
. De manera que fustigar Saura, per part de CDC, sobretot, i d’ERC, deixava els socialistes més febles, isolats, i significava un desgast indirecte del partit hegemònic.
. Substancialment, els atacs contra Saura i ICV han estat atacs i crítiques provinents de la dreta i de contingut dretà. Mirant de ridiculitzar les seves posicions ecologistes, en termes de justícia social, i de seguretat ciutadana i policia …
En conclusió, i coincidint amb les declaracions de la portaveu d’ICV d’ahir, crec que hi ha una campanya contra ell i ICV per tal d’afeblir el govern tripartit i fer bascul.lar més cap a la dreta, si cap, els seus postul.lats i la seva pràctica política.
Amb tots els seus defectes i errors, li reconec a ICV i a EUiA la condició d’única força política d’esquerres al Parlament català. I és per això que em sembla que el seu rol és políticament necessari i rellevant per a les classes populars, més encara amb la maregassa neoliberal que ens embafa i empastifa.
Per tant, i en tot el que signifiqui la defensa de polítiques d’esquerra, ecologistes… tinc intenció de seguir-los fent costat.
Es digui Saura o com es digui el seu líder, estigui al govern o a l’oposició. Insisteixo, fent polítiques d’esquerra.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es nota senyor Meroño que no ha tastat les porres dels Mossos. Li puc assegurar que fan el mateix mal que les dels grisos. I per més inri et continuen parlant amb castellà.
És molt fàcil encabir tota la crítica a la dreta, quan sap perfectament que tot el que hi ha a l’esquerra d’ICV és el seu principal enemic. No convé que se li vegi el llautor. No convé que se sàpiga que hi ha dues-centes denúncies per tortures (només al Principat) per part dels cossos policials i que no s’investiguin. No convé saber que en Saura no es mou amb bicicleta pels carrers de Gràcia, si no amb cotxe oficial. No convé saber que estan collats pels socialistes i que prefereixen seguir engolint de la “menjadora” que no pas dimitir amb dignitat. No convé saber que juguen amb el vot dels immigrants, com sempre ha fet ICV i el PSUC en el seu moment.
No us convé mirar-vos el melic als d’ICV, no fos cas que dexcobríssiu que el teniu ple de merda.
Vergonya de partit, vergonya de país que ens deixareu pels nostres fills. I a sobre teniu els collons de dir que la crítica és de la dreta… Vingui vostè a dir-m’ho a la cara, mentre treballo dotze hores per guanyar mil euros.
Els mitjans de desinformació públics i privats de gran abast, en mans de la dreta i el centre, estan fent la seva feina, que consisteix en dissimular els errors de la dreta i magnificar els de l’esquerra, i si no hi són se’ls inventen.
Ells tenen la capacitat de filtrar als opinadors i repetir la mateixa mentida mil vegades cada dia.
Quan els mitjans de desinformació s’encarnitzen amb algú és bon senyal. Vol dir que ho està fent bé i intenten erossionar-lo.