Entre els grans temes que en Raimon va confegir n’hi ha un, entre diversos més, que em produeix una intensa emoció -altre és el “El teu país d’Itàlia…”. dedicat a la seva dona, Annalisa, membre del Partit Comunista Italià-PCI. És de l’època més militant del gegant de Xàtiva i està dedicat A l’home a qui sempre ha
En clau d’assaig aquesta és una de les obres més suggerents que m’ha estat donat de llegir en els darrers temps. Coincidint amb el 60 aniversari de la fundació a Barcelona del Partit Socialista Unificat de Catalunya, més tard l’única formació d’una nació sense estat al món integrada a la Internacional Comunista, va celebrar-se un
Si us dic que les Illes Canàries van inspirar les refundacions del Partit Comunista Italià i del PSUC, transformat en Iniciativa per Catalunya, oi que no em creure-ho? Doncs sí, és rigorosament cert (jo, ho vaig veure, jo ho vaig viure (…) Efectivament, tot sovint, els petits, canaris, gallecs –quina mania més errada d’emmirallar-se només
Ho diré clar i català: és una veritable satisfacció, per a mi, i ho dic no només en termes personals sinó, fonamentalment, polítics, constatar l’existència, al meu país, de persones i col·lectius organitzats que se’n reclamen de la tradició comunista i que fan per manera de guanyar pes i influència. De fet, me’n considero amic
Durant els anys 60, cap a finals, amb una Catalunya sota el feixisme, el ràpid creixement econòmic, els potents fluxos migratoris, la urbanització accelerada, esperonaren lluites populars pertot arreu per tal de dignificar i humanitzar els nostres carrers, barris, pobles i ciutats. Sota el nom de Comissions de Barri o altres d’anàlegs, hi van néixer les Associacions de
Tarin Iglesias, al diari La Prensa, signa amb aquest titular la notícia no pas del dia, sinó de l’any. 9 de juny de 1954, el polític nat a Cervera, la Segarra, ha estat detingut al seu domicili del carrer Consell de Cent, 248, de la ciutat comtal. El líder comunista serà processat, condemnat i engarjolat,
“Van començar per evocar la memòria d’Andreu Nin tot col·locant una fotografia seva i un ram de flors en el banc dels acusats que ningú no va gosar retirar. Potser perquè davant del tribunal va aparèixer la seva dona, Olga Tereeva, militant bolxevic a Moscou i fidel col·laboradora de Nin en les tasques polítiques i
“Alfonso Comín…, el ser humano más parecido a un arcángel que yo haya conocido (Jorge Herralde); “Los ojos de Alfonso parecían acabados de salir de una audiencia con el Espíritu Santo” (Manuel Vázquez Montalbán) (…) Acaba de veure la llum una força esperada biografia d’aquest cristià i comunista, que va militar al FOC, a Bandera
La gent de Comissions Obreres més llegida, la que vam aprendre italià trencant-nos les celles llegint coses del PCI i de la CGIL, teníem, en aquell país tan proper i amic, un dels nostres principals punts de referència. El nom de Luciano Lama era, per nosaltres, un element cabdal, un far, on hi concentràvem mirades, anàlisi, i
Marieta ha perpetrat, un cop més, un excel·lent apunt. Aquest cop sobre la Festa de l’Unità, òrgan del comitè central del Partit Comunista Italià. I allò que diu, substancialment, és el mateix que ha passat amb la festa de Mundo Obrero, del PCE -que havia arribat a reunir 1 milió de persones-, i, hivernat i
Ahir a la tarda, vaig assistir a un acte institucional, cultural i polític a l’auditori situat en un soterrani, amb entrada pel carrer del Bisbe, del Palau de la Generalitat de Catalunya, en terrenys ocupats, històricament pel Call Jueu de la ciutat (…) Es presentarà, amb tots els honors, el llibre “Joan Comorera, torna a
Això ha significat el Ministre d’Economia socialista, Manuel Pinto, en ple hemicicle, quan ha fet el gest de fer banyes al portaveu del Partit Comunista Portuguès. No cal dir que el primer ministre, José Socrates, l’ha fet dimitir d’immediat; fet i fet, el PCP no és pas qualsevol cosa (…) hi té a veure i
Tots dos es varen conèixer el 1945. L’un va arribar a líder del PCI, l’altre del primer sindicat d’Itàlia –la CGIL-, tots dos eren comunistes per bé que Lama procedia del camp socialista. Us en tradueixo de l’italià alguns comentaris telegràfics del gran Luciano (…) L’article va aparèixer a Rassegna Sindacale, publicació del sindicat CGIL,
El 15 de juny féu vint-i-cinc anys de la mort, amb les botes posades, durant un míting, mentre enraonava, d’en Berlinguer, un sard i de Sàsser –i amb un cognom d’origen català- el més carismàtic secretari general del Partito Comunista Italiano-PCI, amb el permís d’en Palmiro Togliatti. Un home seriós, de cara tristona, d’aparent feblesa
Mai no hagués dit que trenta anys després de posar-me a llegir sobre el fet nacional a la península ibèrica, rebria una inesperada i interessant aportació sobre el fet andalús. Menys encara si la lliçó provenia d’un cristià i comunista, d’un dirigent de Bandera Roja i del PSUC, traspassat, ara, fa exactament, vint-i-vuit anys (…)