Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La minva de pes social, i per tant polític, dels grans partits comunistes europeus (l’italià, el francès, el portuguès, el grec, el català, el portuguès, l’espanyol…), pèrdua, molt probablement irreversible (…)
ha comportat, entre altres coses, la reducció de despeses, el tancament de locals, la minva d’alliberats o permanents, i l’adaptació, el canvi d’orientació o la privatització del principal o el tancament del principal òrgan de premsa comunista. Del que en llenguatge comunista se’n deia òrgan del Comitè Central (L’UNITÀ, L’HUMANITÉ, TREBALL, AVANTE!, MUNDO OBRERO…)
Un fet dramàtic que fa palesa la minorització d’una opció política molt i molt important, heroica en la seva lluita contra el feixisme i per la recuperació democràtica, de defensa i organització eficaç de les treballadores i treballadors, de lluita aferrissada per la justícia social i el canvi.
Tant L’UNITÀ com L’HUMANITÉ, els més grans, amb tiratges, en les èpoques de glòria, de bastants centenars de milers d’exemplars –el PCI tenia 1.600.000 membres, el PCF 900.000-, varen ser els primers a ensopegar. A cuita-corrents van haver-ne de privatitzar els mitjans. I, pel que sembla, segons en parlava fa uns dies Vilaweb, mentre el francès fa una campanya de salvació a la desesperada o tancarà portes, l’italià va fent.
Això sí, mentre el nucli principal, el gruix del PCI, s’ha transformat en tantes coses que ara, tot i confirmar que són de dretes i que s’han fusionat amb sectors de l’antiga i mafiosa Democràcia Cristiana, costa de saber què coi de cosa amorfa són realment, els francesos segueixen amb tota la simbologia, el nom i etcètera, per bé que s’han convertit, com els d’Iniciativa d’aquí, en fidel, subordinat, i genuflex peó dels socialistes.
El cert, és que experiències alienes a banda, els comunistes catalans, per un motiu o altre, no van tenir ocasió d’arribar tant lluny, políticament i social, i la caiguda no va ser pas de tan amunt.
Recordo, això sí, que TREBALL, l’òrgan del partit, va tenir periodicitats diverses: inestable –durant la negra nit feixista-, mensual, quinzenal, setmanal…-. En qualsevol cas, ara i aquí, la criatura encara viu i respira ni no ha anat a parar a l’aigüera com, ai, tantes altres coses. Primerament, i amb la fal·lera d’Iniciativa, els postcomunistes, més funambulistes que els funambulistes, s’empescaren el nom d’”Iniciativa i Treball”, per, finalment, deixar-hi només “Treball”.
Una cosa que volia comentar, i de la qual se n’ha parlat poc públicament, és del tema del català a TREBALL. Com se sap, tant TREBALL com NOUS HORITZONS, foren els primers, en el seu camp, en fer-se, cent per cent, en la llengua del país des de la guerra i la revolució. Aquesta aposta, ja en època de legalitat, va provocar dissonàncies internes i uns quants ais i uís.
Vull dir que la militància obrera i nascuda fora, no acceptava de bon grat llegir i vendre TREBALL només en català… En canvi es veia amb bons ulls repartir MUNDO OBRERO, el portantveu del PCE. Mica en mica, això va anar repetint-se al costat de protestes d’agrupacions, responsables polítics, especialment, del Vallès Occidental, del Baix Llobregat…
La solució salomònica fou mantenir TREBALL en català, com sempre, però amb una separata en espanyol la qual contenia algunes informacions rellevants com ara els acords del Comitè Central, declaracions del secretari general, etcètera.
Tornant al principi, i això és vàlid per tants i tants òrgan de premsa dels partits –comunisme i comunistes a banda-, la premsa partidista ha perdut pes amb l’aprimament, desaparició, o conversió en màquines electorals dels antics grans partits de masses. Ara i avui, es mantenen mitjans d’ús intern, més modestos i efectius.
La fita d’arribar a la base social, a l’electorat, la deixen per la premsa amiga de debò o de conveniència, que per alguna cosa estan els favors, les subvencions i tutti quanti.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“(…)’una opció política molt i molt important,
heroica en la seva lluita contra el feixisme i per la recuperació
democràtica, de defensa i organització eficaç de les treballadores i
treballadors, de lluita aferrissada per la justícia social i el canvi.”
Lluita per la ecuperació democràtica? Vols dir que el comunisme lluitava per la democràcia?
I si, va lluitar contra el feixisme, però acabar sotmetent als països alliberats a un altre tipus de dictadura.
La diferència entre el comunisme i el feixisme és que el segon va ser derrotat al camp de batalla. Ambdós van ser genocides i totalitaris tot i que el comunisme s’ha intentat reinventar amb l’èxit que tu esmentes.
Afortunadament les ideologies redemptores han passat a millor vida.