Pere Meroño

Del PSUC, i entre la seva militància, les dues persones que més m’han fascinat a nivell humà, polític, intel·lectual, han estat, ja ho tinc dit, en Jordi Solé-Tura, i l’Alfons Carles Comín (…)

Ambdós, brillantíssims en tots els ordres, van compartir militància i grans afinitats a Bandera Roja i el PSUC. En Comín, va morir, prematurament, amb 47 anys, a causa d’un càncer que feia anys i panys que arrossegava.

Fou elegit diputat -uns dels 25 del grup del PSUC, entre ells en Josep Benet, qui fou el candidat a la presidència de la Generalitat- al primer Parlament de Catalunya després de la guerra i la revolució però no en va poder prendre possessió.

En Comín fou un home especial. Fill de família carlina i reaccionària políticament, nascut a Saragossa, era un catòlic fervorós i valent, un laic integrat a l’església. Fundador del moviment internacional Cristians pel Socialisme, amb seu, per cert, a Cornellà de Llobregat. Va ser escriptor. Periodista. Poeta. Editor. I, sobretot, home de diàleg i de combat. Un soldat de Déu.

Cristià al partit, al PSUC, i comunista a l’Església, com ell proclamava als quatre vents.

El 1966 va escriure el seu tercer llibre. El títol el teniu al frontispici d’aquest article.

És un aplec d’articles escrits entre finals dels 50 i primeries dels 60. Organitzat en els següents capítols: la hora de la opción; la hora de la confrontación; la hora del concilio; Iglesia y socialismo i la hora de la crisis.

La dedicatòria és clara i neta. A Juan XXIII, que hizo posible la esperanza en la historia.

Gràcies a la seva apassionant lectura, he adquirit o recordat elements cabdals de la història i la realitat de l’església catòlica a Espanya i Catalunya. M’he endinsat per la realitat renovadora del Concili Vaticà II. He conegut grans i potents pensadors cristians de tendència i oberta i radical. I, sobretot, he descobert un Alfonso Comín combatent i soldat de Déu, partidari d’una Església compromesa amb els obrers, amb els pobres, amb els marginats, amb els oprimits. Una Església que ha de seguir l’Evangeli.

M’ha sorprès, no hi estic habituat, el seu verb encès, esmolat, parlant de Déu a tort i a dret. Del seu Déu. De la seva Església.

Una lectura, concloc, ben interessant.

. España, ¿país de misión?. Alfonso Carlos Comín. Volum I (1966/1974) de la seva Obra Completa. Edita:  Fundació Alfons Carles Comín. Barcelona. 1986.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!