Pere Meroño

No té dubte que la mort de l’alcalde comunista que més temps ha ocupat el càrrec en una ciutat catalana ha deixat un gran buit (…)

A banda de la seva militància comunista neta i clara, primer al gran, a l’enorme PSUC -2.500 militants a Sabadell, a l’etapa millor-, voldria fer notar alguns altres aspectes.

Farrés -home de caràcter fort, tossut, independent- va ser fundador de Comissions Obreres. I nou anys hi va estar com advocat laboralista al servei de les treballadores i treballadors de la gran vila tèxtil. 

Farrés era un xicot de casa bona. El seu pare era un industrial conegut i vinculat al Banc Sabadell –l’altre dia, i sense anar més lluny, LA VANGUARDIA, li dedicada, sic!, una necrològica, la qual venia signada per Josep Oliu, president del consell d’administració i home fort del Sabadell, amic d’infantesa del després alcalde comunista.

Farrés marcà, profundament, Sabadell. Quan la devastació, l’esfondrament del monocultiu tèxtil, la ciutat va saber diversificar-se. A banda del rol de la burgesia local, el rol de l’ajuntament hi fou cabdal. 

Farrés vencia en tots els districtes de la ciutat. Entre el proletariat. La classe mitjana. I la burgesia. Amb ell, la dreta catalana i espanyola –CiU i AP-PP- foren francament minoritàries en els seus propis territoris. Nou fou, però l’únic cas, el PSUC arraïmava un ampli i generós ventall social. I vencia, allà on era ben arrelat, entre la classe treballadora i els barris de la petita i mitjana burgesia –Sabadell, Sant Joan Despí, Badalona, Sant Feliu de Llobregat…-

De Sabadell, a més d’en Toni Farrés, vull retenir-hi tres noms per mi ben interessants políticament i personal: Maria Dolors Calvet, Joan Zamora –vinculat al Sindicat Lliure de la Marina Mercant-, i Juan Ignacio Valdivieso, el “Valdi”, home clau de Comissions Obreres de Catalunya. 

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

El vídeo

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!