Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El meu record del poeta i company de viatge del PSUC és associat a un carrer del Guinardó; a la Christa Leem; a un poliesportiu atapeït de comunistes; a un autobús urbà i a la coneixença de les seves dèries per la màgia i el món de l’espectacle (…)
Guinardó. En Brossa vivia al carrer Gènova. On hi va morir en caure d’una escala de casa. Aquell fou el meu carrer en els meus primers 4 anys de vida. Un carrer enlairat, en el vessant d’un coll i a tocar de la font del Gat. Amb records de monges, motocicletes, i escapades. Era el Guinardó. El barri que va fer famós el gran Joan Marsé. El meu barri. Després en vingueren d’altres -Congrés, Clot, Sants, Eixample, Centre, Gràcia, Vallcarca-.
Bus. Durant una bona temporada, en Brossa i un servidor, vàrem coincidir, a l’hora d’anar cap a les cases respectives, tot prenent el mateix bus. Feia calor. Ell hi duia, indefectiblement, guaiaba cubana, sandàlies amb mitjons grisos clars, i pantalons curts. Hi venia, prou que ho sé, del seu estudi al carrer Balmes. Inconfusible en el seu aspecte d’home del carrer, cepat, rodanxó i amb ulleres fosques.
Christa. Deien que era la seva musa. Una xicota provinent del món del circ que un dia va desaparèixer i que va morir fa poquets anys. A en Brossa li encisaven les arts visuals.
Poliesportiu. Acabàvem de fer, el 1979, una Conferència Nacional del PSUC per la Reconstrucció Nacional de Catalunya. Hi assistirem tots els secretaris generals de les agrupacions territorials i sectorials del partit. La cloenda és féu al Palau Blaugrana II, on 2.000 persones vàrem escoltar a l’Antoni Gutiérrez, a en Gregori López Raimundo, i a en Joan Brossa com recitava un dels poemes d’“Ú no és Ningú”.
Filies. La poesia. Les arts escèniques. El món del circ. De la màgia. La literatura. La justícia social. Catalunya. El comunisme democràtic. I el PSUC, en Brossa fou un dels homes més fidels i lleials al partit, fins el darrer moment. En companyia del bo i millor de l’art català –Tàpies, Guinovart, Ràfols Casamada, Viladecans…-.
Com a homenatge i record a en Brossa, voldria dedicar-li aquest número de la Christa Leem, que, em consta, agradava força al poeta, el qual la va dirigir i guionitzar.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!