No hi ha cap dubte que el principal repte polític d’aquesta tardor, almenys a curt termini, són les eleccions al Parlament de Catalunya i les conseqüències que tindran els seus resultats en la composició del govern de Catalunya, i en les relacions entre aquest govern i els diferents partits catalans amb el govern de Madrid.
Tradicionalment, la política catalana s’ha analitzat a partir de dos eixos (o dimensions) fonamentals: l’eix catalanisme-espanyolisme i l’eix esquerra-dreta. Això és una simplificació, a vegades útil, de la realitat, però hi ha d’altres dimensions (o eixos) a considerar. Des del meu punt de vista, hi ha hagut en el passat, i hi ha encara ara,
Tenim nova estructura de govern i nous consellers. Sóc conscient què es poden fer moltes estructures de govern i totes poden tenir aspectes positius i negatius. En aquest cas, i parlant des d’un punt de vista teòric, puc entendre la Conselleria d’Educació, Universitats i Recerca i, fins i tot, què pugui tenir un cert sentit què
Hi ha hagut canvis al Govern de Catalunya. Canvis per a continuar millorant. Canvis per a avançar en el compliment del Pacte del Tinell. Alguns diuen que l’Estatut era el màxim objectiu d’aquest pacte i què, si no hi ha acord dels socis respecte al text final, no té sentit que continuï el Govern.
En contra del què molts -espanyols i també residents a Catalunya- ens han volgut fer creure, les relacions de Catalunya amb Espanya són un dels principals problemes, i dels més importants, per als catalans i catalanes. És per això què una gran majoria de catalanes i catalans voliem -i encara volem- un nou Estatut i
Més eix Catalunya-Espanya. Avui, més que mai, l’eix que defineix la política catalana és el del conflicte entre Catalunya i Espanya. La discussió de l’Estatut, la manifestació pel dret a decidir, el mal anomenat cas Carretero, en són algunes de les manifestacions evidents. Alguns profetes de l’òrbita convergent o sociovergent havien pronosticat que, desprès
Qualsevol govern del món fa estudis i informes per tirar endavant la seva obra de govern. Només faltaria!!!. Sovint són imprescindibles per fer les coses de la millor manera possible. Oi què ningú posa en qüestió que el govern espanyol o el govern francès, per exemple, en facin. Per quina mena de provincianisme o regionalisme
Magnífic llibre de Martí Marin i Corbera sobre l’alcalde franquista de Barcelona, Josep Mª de Porcioles, “Josep Mª de Porcioles. Catalanisme, clientelisme i franquisme”. Una desmitificació molt ben documentada d’aquest alcalde que el situa al seu lloc: a la banda de la dictadura franquista. Lluny, doncs, de com ens l’han volgut presentar alguns destacats polítics
Hi ha boicot als productes i serveis catalans?. A qui afecta realment?. És un problema estructural per a les empreses catalanes o només una grip passatgera?. Es pot convertir en una oportunitat de futur per al teixit productiu català?. Aquestes són les verdaderes preguntes a plantejar-se i respondre davant de la situació actual. Els empresaris
Just dos anys desprès del Pacte del Tinell podem dir que aquest va ser un acord estratègic per a fer un salt en l’autogovern i alhora va ser un acord per a governar. A Catalunya tenim un govern que pren decisions, que fa obra de govern a tots els nivells. Un govern que ha encetat,
Sant Pau es va convertir al cristianisme després de caure del cavall camí de Damasc. Ara Artur Mas i CiU s’han reconvertit en el curt temps que va de l’aprovació de l’Estatut a Catalunya a la seva arribada a Madrid. De fet, és tornar més o menys al lloc de sempre: el del liberalisme
Com dèiem la “sociovergencia” encara te un poder enorme. La seva força es l’entramat d’interessos i de poder, no exclusivament politic, que tenen i mantenen. I que volen continuar mantenint. Son els principals interessats en la “gran coalició” CiU-PSC al govern de Catalunya. Però, no ho tenen fàcil. La majoria dels seus votants, simpatitzants i militants, tant d’uns com dels altres, difícilment ho
La “sociovergencia” es el “oasi català”. El formen els que tradicionalment han tingut el poder. Especialment des de l’arribada de la democràcia. Son els que han tingut i encara tenen el poder a Catalunya. Es un entramat d’interessos y poders -econòmics, socials i politics-. A Catalunya es parla de la “sociovergencia” per a referir-se a la confluència d’interessos i al fet de compartir el poder
Estem assistint a una extensa i intensa ofensiva per a facilitar una colaboració estreta PSOE-CiU a Espanya y un govern CiU-PSC a Catalunya. Es l’anomenada “sociovergencia”. Poders econòmics, politics i opinadors, especialment els relacionats amb CiU, però també amb el PSOE i, en algun cas, amb el PSC s’hi han llançat amb totes les armes. A vegades, la excusa es la recent “Grosse
Diuen que el Govern de la Generalitat no governa. Això no és cert. Hi ha molts exemples i el pressupost previst pel 2006 n’és el darrer. Es diu que el “soroll” de les picabaralles dels partits que governen no deixen veure l’important obra de govern que es fa. Es cert, i l’episodi de