Molts en diuen una “maragallada”. De fet, és un malentès del President de la Generalitat. Ningú discuteix que ell és qui té la iniciativa per fer els canvis de govern. Però, Catalunya no té un sistema presidencialista i el govern que proposi el President ha de tenir, en tot moment, el suport de una majoria
Com ja avisava, ja fa quasi un any, l’historiador Joan B. Culla, en un article de El Pais: “… existen en la antropologia política peninsular algunos reflejos inveterados, ciertas reacciones instintivas que se disparan cuando Catalunya trata de ganar poder y reconocimiento….. Ahora, en la medida que la reforma del Estatuto y de la financiacion
Avui hem tornat a veure i sentir al Josep Lluís Carod Rovira de les millors ocasions. El seu ha estat un discurs de President. De President d’ERC per suposat, però encara mes un discurs de President de Catalunya, i no nomes de Conseller Primer com alguns han apuntat. De fet, el Molt Honorable Pascual Maragall en la
“El Congo. Un oceà verd. I, sota els arbres, no res”. S’ha donat la casualitat que s’ha produït aquesta crisi? (autocrisi?, crisi de família?, preparació per a la verdadera crisi final?, crisi davant d’una invasió dels tecton?, o ves a saber que….) just quan he acabat de llegir “Pandora a Catalunya”, vull dir “Pandora al
Avui, la Fundació Irla ha organitzat un emocionant homenatge a en Pere Esteve: el familiar, l’amic, l’enginyer, l’estratega, el polític,…. Hi ha parlat molta gent i s’han dit moltes coses. El mes important que en Pere era un patriota de pedra picada que s’hauria emocionat amb el nou Estatut i amb el nou model de
Avui es Felip Puig qui amenaça a la premsa que no hi haurà Estatut si no hi ha concert econòmic. Una amenaça sense fonaments ja que el model de finançament previst en el projecte de nou Estatut preveu clarament i explicita tant el concert econòmic com la disminució del dèficit fiscal. Així doncs, tant Felip
Per un nou Estatut i un nou model de finançament. Com deia el poeta: “Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà …”. Però, “…Ens mantindrem fidels per sempre mes al servei d’aquest poble”. Que així sigui a alhora de decidir el nou Estatut i