Estem assistint a una extensa i intensa ofensiva per a facilitar una colaboració estreta PSOE-CiU a Espanya y un govern CiU-PSC a Catalunya. Es l’anomenada “sociovergencia”. Poders econòmics, politics i opinadors, especialment els relacionats amb CiU, però també amb el PSOE i, en algun cas, amb el PSC s’hi han llançat amb totes les armes. A vegades, la excusa es la recent “Grosse Koalizione” alemanya, com si hi hagués alguna relació entre la complicada situació socioeconomica i politica alemanya amb la que existeix a Catalunya o a Espanya.
En altres casos es denuncien unes suposades faltes d’experiència i de cultura de govern per part d’ERC per a demanar el canvi de parella. Però, sense necessitat de recordar la historia de cadascú, la experiència de govern d’ERC a municipis i diputacions es ja molt amplia. D’altra banda, quina experiència de govern a la Generalitat tenien el PSC i ICV-EUA ara fa dos anys?, o quina era la de CiU quan va arribar per primera vegada a aquest govern?. Finalment, comparin i escullin: els consellers/es d’ERC son tan bons/es o millors que els d’altres partits a Catalunya (ara o en època de CiU), a d’altres Comunitats Autònomes o, si ho prefereixen, que els ministres/as espanyols.
Pel que fa a la cultura de govern, el veritable problema es que la d’ERC es diferent que la de CiU i PSC (o PSOE) i, a mes, en molts casos, posa en qüestió la d’aquests partits tant a la Generalitat com als ajuntaments o diputacions. Aquest, i no cap altre, es el veritable problema. El que fa parlar de “socio peligroso”, al referir-se a ERC, a algun important diari oficialista. El que converteix ara en agressius a alguns intelectuals organics de CiU, del PSC o del PSOE que, en un determinat moment, semblaven haver fet un gest de complicitat cap a las postures d’ERC. Res seriós, nomes ho semblava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!