Tenim nova estructura de govern i nous consellers. Sóc conscient què es poden fer moltes estructures de govern i totes poden tenir aspectes positius i negatius. En aquest cas, i parlant des d’un punt de vista teòric, puc entendre la Conselleria d’Educació, Universitats i Recerca i, fins i tot, què pugui tenir un cert sentit què Societat de la Informació i depengui de Presidència. De la resta penso què hagués tingut molta més lògica dues conselleries diferents de les què han quedat: Indústria, Comerç, Turisme i Consum; Treball, Benestar i Familia. Queden molts dubtes sobre què passarà amb les diferents competències de Presidència i també serà molt important saber qui seran els responsables finals de Societat de la Informació i Telecomunicacions i de la política de Comunicació del Govern.
Pel què fa als nous Consellers/eres, massa feina pel Conseller Nadal a no ser què es desmunti Presidència, cosa què sembla bastant possible. A Governació i Administracions Públiques, l’Honorable Xavier Sabaté, una persona molt propera a l’aparell del PSC al Carrer Nicaragua i poc al President Maragall; tanmateix, des de les comarques tarragonines m’en parlen bé, tot i què tindrà una tasca difícil desprès de la magnífica, i gens partidària ni sectària, labor del Conseller Carretero. Des dels ajuntaments n’esperem continuïtat en la millora d’aquests darrers dos anys i mig. A Benestar i Família encara més aparell del Carrer Nicaragua i dels alcaldes metropolitans, l’Honorable Carme Figueras, del Baix Llobregat, casada amb el “Zara” com li diuen alguns dintre del partit, és a dir el secretari d’organització del PSC, José Zaragoza (amb qui fa un temps vaig compartir un agradable dinar a Argentona, per cert); una persona què havia estat al “govern a l’ombra” de Pascual Maragall pels temes de Salut per a una Conselleria què ha fet coses importants amb la Consellera Simó, però què pot tenir temptacions clientelars; això és el què va passar en època de CiU. Finalment, l’Honorable Joan Manuel del Pozo, del PSC gironí i proper al Conseller Nadal, també ho havia estat, crec, de Raimon Obiols. Persona formada i intel.ligent, amb molta experiència política i professional en el camp de l’educació. Encara recordo les nostres passejades pel carrer Sant Pere de Ripoll – la seva família hi va viure molts anys i la seva germana és la primera tinent d’alcalde de l’ajuntament de Ripoll pel PSC- quan jo tenia 18 o 19 anys, i ell un parell més, tot parlant de política i religió. Desprès ens hem vist més escadusserament, però en tinc un bon record i crec què és una persona preparada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!