Hi ha boicot als productes i serveis catalans?. A qui afecta realment?. És un problema estructural per a les empreses catalanes o només una grip passatgera?. Es pot convertir en una oportunitat de futur per al teixit productiu català?. Aquestes són les verdaderes preguntes a plantejar-se i respondre davant de la situació actual.
Els empresaris catalans productius parlen d’una certa davallada de les vendes en alguns productes i serveis que, d’altra banda, consideren conjuntural. Demostren tenir la mateixa maduresa empresarial que els francesos -uns verdaders mestres del marquèting- quan des dels EEUU va començar una certa campanya contra els seus productes amb la guerra de l’Iraq. Hi ha mals que no volen soroll i dels que no convé parlar-ne massa.
D’altra banda, les bodegues del Penedès poden comprar el vidre a l’Aragó, a vegades el suro a Extremadura, les càpsules a la Rioja, les etiquetes a Múrcia i les caixes de fusta al País Valencià. D’altres empreses amb seu social a Catalunya tenen els seus proveidors a qualsevol lloc de l’estat espanyol, a Europa o al món. El 60% de l’organització de la Caixa -treballadors, oficines i clients- està fora de Catalunya, com passa amb la resta de caixes i bancs catalans. En un mercat internacionalitzat com l’actual, una campanya contra els productes i els serveis catalans té uns efectes que van molt més enllà de Catalunya. Fins i tot, poden tenir un efecte “boomerang” en contra de les regions i països que l’han promoguda.
Al final el que compta és la relació qualitat-preu dels productes en el mercat. Ara és l’hora, doncs, que les empreses catalanes aprofondeixin en el seu procès d’internacionalització. També, que junts, empreses i consumidors, fomentem el consum de productes de proximitat de qualitat, tal com fan a d’altres països mediterranis. Tot plegat amb el suport i acomboiament de l’administració.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!